QUINA LA FEM?: [2076] Lo Castell de Talarn

20200116

[2076] Lo Castell de Talarn

1960. Castell de Talarn (el Pallars Jussà).
«Destino», núm. 1188, de 14 de maig (ARCA).
Reportatge fotogràfic de Pere Català i Roca sobre l'antic castell talarnenc. En aquesta vista, l'antiga entrada al poble pel camí que hi pujava, encara no carretera.

1960. Castell de Talarn (el Pallars Jussà).

«Destino», núm. 1188, de 14 de maig (ARCA).

S'explica en la lletra de l'article com Talarn, encimbellada dalt del turó, havia ja cedit el predomini a la capital de la terra baixa trempolina. Se sorprèn del poc interès dels talarnencs per l'enderrocament de la torre del castell: «si como parece ser, se ha demolido tal elemento castellológico con miras meramente particulares, quede constancia de la protesta».

1960. Castell de Talarn (el Pallars Jussà).
«Destino», núm. 1188, de 14 de maig (ARCA).
L'escut heràldic adoptat pel Baró d'Eroles, president de la Regència d'Urgell, revolta absolutista contra el trienni liberal (espanyol) de 1820-23, en un dels catorze nobles edificis que s'hi comptaven, al poble, testimoni de son aristocràtic passat. S'hi recull l'estratagema que feu servir el militar per escapar dels enemics que pujaren fins a Talarn per empresonar-lo, i com li cremaren la casa, sobre les runes de la qual s'hi construí aquest nou palau... amb càrrec a l'erari públic, com a paga dels seus serveis al Borbó (espanyol) de torn. En la cinta que orna el peu del blasó, la llegenda (en castellà), «perseguits, però no vençuts», que ara podríem adoptar com a màxima dels temps presents a Catalunya.

1960. Castell de Talarn (el Pallars Jussà).
«Destino», núm. 1188, de 14 de maig (ARCA).
Una de les torres de l'antiga muralla que restaven dempeus, feta anar com a estança d'un habitatge particular. S'hi veuen una finestra i, més avall, un balcó sobre un petit corralet afegit al peu. Una gran canalera queia en vertical per desguassar l'aigua des de dalt de la medieval torre.

1960. Castell de Talarn (el Pallars Jussà).
«Destino», núm. 1188, de 14 de maig (ARCA).
Fa suposició l'autor que l'enderrocament de la torre del castell tingués potser a veure amb l'explosió del polvorí que l'empresa la Canadenca s'hi guardava ben a prop durant les obres de construcció del pantà, a mitjan segona dècada del segle XX. «Todavía... se ve, en el sitio de la explosión, la calva que produjo la dinamita, ya que en muchos trozos la hierba sigue sin brotar, a despecho del casi medio siglo transcurrido». La força de l'explosió va petar tots els vidres del poble i de Tremp i tot!