 |
| 1955. Lleida. Els dipòsits de la Seu Vella. Revista «Labor», núm. 75. Una vista dels dipòsits d'aigua nous en una de les esplanades de dalt del turó. Ara de fa pocs anys, han quedat fora d'ús, com a dipòsits de reserva. La revista «Labor», subtitulada «Publicación semanal gráfico informativa. Portavoz de Rádio Lérida» es va publicar entre 1953 i 1958, i va anar documentant els lents canvis de la societat lleidatana a la sortida de l'autarquia de la primera postguerra. |
 |
| 1965. Lleida. Revista «Ciudad». Després de la dura repressió política i persecució lingüística i cultural imposada pel franquisme (espanyol), guanyador de la contesa bèl·lica, la ciutat, des de finals dels 50 i en aquella dècada dels 60, en ple pla econòmic «desarrollista» de l'Estat (espanyol), la ciutat començava a canviar a poc a poc la fesomia. Que una revista fes un exercici de comparació de la Lleida d'acabada la guerra amb la 'nova' Lleida, i a banda de l'exaltació del règim que suposava la celebració d'un Aniversario més, deixava entreveure que els mateixos lleidatans deixaven enrere en l'imaginari la vella Lleida, la d'abans de la guerra, que si s'hi comparaven, foto al costat de foto, era perquè ja no era ben bé la mateixa. La revista «Ciudad» va publicar-se entre 1949 i 1978, subtitulada «Cuadernos de divulgación cultural leridana». Malgrat la connivència amb el règim oficial, en aquestes revistes s'hi bregaren alguns dels homes i dones que a partir dels 60 i 70 repensarien aquella Lleida somorta sota el jou de la dictadura (espanyola), i n'acabarien aturant els intents de 'leridanismo'. La recepta fou senzilla: fugir d'aquella propaganda de l'ideal nazionalcatolicista difosa tothora pel règim i escriure i retratar la realitat. Perquè malgrat l'adoctrinamiento sens fi, la realitat lleidatana existia i, ja se sap i és un universal sociològic, no hi ha mai res tan revolucionari per als règims dictatorials com enfrontar el seu discurs a l'espill de la realitat. |
 |
| 1965. Lleida. Revista «Ciudad». |
 |
| 1965. Lleida. Revista «Ciudad». |
 |
| 1965. Lleida. Revista «Ciudad».
La foto de Blondel aparegué girada a la pàgina de la revista. Llavors la carretera N-II encara passava pel Pont Vell. La vella Banqueta enllambordada s'havia ampliat considerablement. Les imatges són preses des del pont. Rere el Montepío, el primer 'gratacel' de la ciutat.
|
 |
| 1955. Lleida. Les firetes de la festa major. Revista «Labor», núm. 78. La localització de les firetes a l'Av. del Segre, amb les columnes que hi donaven entrada. |
 |
| 1956. Lleida. La banqueta de Blondel. Revista «Labor», núm. 865. La terrassa plena de 'La Rada' a Blondel a l'hora del vermut, després de la missa obligatòria. Sí, gent jove, sí, llavors es controlava i s'etiquetava ideològicament la ciutadania, sense cap dret democràtic, per les manifestacions (superficials) de catolicitat dominical. De fet, banyar-se, mudar-se i posar-se la roba més elegant un dia a la setmana, representava una fugida de la grisa realitat del treball de cada dia. El nou i poderós edifici del Montepío representava aquesta represa lleidatana de cara al futur, mentre que la rojigualda del quarter de la Guardia Civil (espanyola) a la seu confiscada de la Joventut Republicana recordava quin era el règim polític (dictatorial) de l'època. |
 |
| 1957. Lleida. Lo Marraco. Revista «Labor», núm. 186. Lo vell Marraco d'aquells temps, que era pensat i passejat per fer por als xiquets. No com ara, que això de fer por a la canalla perquè creguin, ja no és socialment correcte, no fos cas que es traumatitzin. Per això, ara passegem lo Marraco pel Sant Jordi del coronavirus com una bèstia bona i simpàtica de l'imaginari lleidatà. Com hi ha món que el món canvia! |
