QUINA LA FEM?: [2121] Un tomb per la Volta (amb cartells)

20200413

[2121] Un tomb per la Volta (amb cartells)

1911. I Volta Ciclista a Catalunya.
Cartell de la primera edició, amb Montserrat al fons. Sota l'organització del Club Deportivo Barcelona.
Els cartells són extrets de la xarxa i de Viquipèdia.

1912. II Volta Ciclista a Catalunya.
Gràcies a l'impuls d'homes com Narcís Masferrer (director d'El Mundo Deportivo i president de la Unión Velocipédica Española), Miquel Arteman (redactor de ciclisme del mateix diari), Francesc Maria Peris, i Ramon Torres, el 1911 es posà en marxa aquesta cursa. Les primeres edicions foren organitzades pel Club Deportivo de Barcelona, i el 1923, amb Raimon Torres, president de la secció ciclista de la Unió Esportiva Sants, al capdavant, la Volta rep l'impuls definitiu que l'ha portat, sota l'organització del club de Sants, al màxim nivell del món ciclístic internacional (viqui).

1913. III Volta Ciclista a Catalunya.
Enguany, a la darrera setmana del març de 2020, se n'havia de fer l'edició del centenari, que el confinament ha fet suspendre. En homenatge als esforços persistents i perseverants de la U.E. Sants, l'entitat organitzadora de la prova a través de règims i dècades, n'he recollit una selecció dels cartells, sovint signats dels millors dibuixants i pintors del país. No tots tenen la mateixa resolució ni mida, però entre els uns i els altres fan una col·lecció esplèndida de les èpoques i la història d'una de les competicions ciclistes més antigues del món, només vuit anys més jove que el Tour de França (1903) i poc després que el Giro italià (1909).

1913. III Volta a Catalunya, primera etapa.
«La Correspondencia», de 8 de setembre (BDH).
Una accidentada primera etapa de la tercera edició de la Volta, de BCN a Lleida per Tarragona. La sortida, a les 6 del matí, amb el pilot de corredors, 21 de 27 inscrits, seguit «de algunos automóviles con el juez, árbitros y otras personas». El pas pel Garraf es feu sota la pluja intensa, amb les primeres caigudes de la jornada. Al Vendrell, una altra caiguda amb conseqüències serioses d'un corredor belga. El mal estat de les carreteres, plenes de clots, pedres i polsoses, feia que les curses fossin realment dures. Si a sobre s'hi afegia el mal temps, la duresa arribava a ser extrema. Aquell dia encara hi hagué algunes altres caigudes i algun xoc i tot entre «màquines», que provocà la retirada d'un dels principals corredors.

1920. IV Volta Ciclista a Catalunya.

Després de mitja dotzena d'anys aturada pel conflicte bèl·lic europeu, es reprengué la prova al 1920 amb la quarta edició, encara sota impuls de la U.V.E.

1923. V Volta Ciclista a Catalunya.

La primera sota organització de la U.S.S. (Unió Sportiva Sants), després U.E.S.

1925. VII Volta Ciclista a Catalunya.
El primer cartell amb la llengua normalitzada. Sembla que ho van celebrar posant-hi també color per primer cop.

1926. VIII Volta Ciclista a Catalunya.

Cartell humorístic del ninotaire Passarell.

1928. X Volta Ciclista a Catalunya.

1929. XI Volta Ciclista a Catalunya.

1930. XII Volta Ciclista a Catalunya.

1931. XIII Volta Ciclista a Catalunya.

1932. XIV Volta Ciclista a Catalunya.

1933. XV Volta Ciclista a Catalunya.

1934. XVI Volta Ciclista a Catalunya.

1935. XVII Volta Ciclista a Catalunya.

1936. XVIII Volta Ciclista a Catalunya.
La darrera per causa de l'esclat de la guerra, fins al 1939. Caldran dècades per tornar a veure la bandera del país als cartells.

1939. XIX Volta Ciclista a Catalunya.
Any en què, si us plau per força de la repressió social i persecució cultural franquista (espanyola), la Volta s'ha de dir Vuelta i el país Cataluña. Ah, i tot ben embolcallat amb la bandera del nou Estado usurpador de les llibertats republicanes. L'exaltació del líder, típica i característica dels règims feixistes, s'havia de fer evident al cartell i tot.