[2120] La Catedral Nova del segle XVIII

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Una de les primeres, si no la primera, fotografia de la Catedral nova lleidatana. Al fons, encara s'hi veu la capella de l'antic convent mercedari que calgué enderrocar per a la construcció de la catedral (1761).

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

El 15 d'abril de 1761 se'n col·locà la primera pedra, a la fins aleshores gran esplanada de la Plaça de l'Almodí, mitja centúria després que al 1707 les tropes borbòniques (espanyoles) ocupessin la Seu Vella com a quarter des d'on subjugar la ciutat. Al 3 de març de 1708, els oficis catedralicis començaren a fer-se a l'església de Sant Llorenç, que feu les funcions durant tots aquells anys de catedral.

Al pas per la ciutat del rei (espanyol) Carles III, al 25 d'octubre de 1759, en retornant del regne de Nàpols, a on els Borbons espanyols hi governaven des de 1734, el Capítol catedralici veié l'oportunitat «d'una fructuosa temptativa de millorament».

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Se li demanà al monarca d'aixecar una catedral de nova fàbrica a la part baixa de la ciutat, exactament entre la plaça de la Bladeria i la de l'Almodí. El rei aportava també fons econòmics, fins a dos-cents quaranta mil rals anuals fins al seu acabament, a canvi que la ciutat renegués per sempre a la recuperació de la Seu vella per al culte.

La col·locació de la primera pedra fou tota una efemèride, plena de totes les autoritats, «representants de totes les classes i gremis, i amb lo nombrós concurs d'aquesta població, no menys considerable gentiu de moltes altres de circumveïnes, tant com de Catalunya, de Aragó, part del qual territori entra en la jurisdicció d'aquesta mitra». Processó i àpat abundós. 

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Fou dia de festa al carrer, amb «jolives cobles i vistoses danses populars, feta venir expressament alguna d'aquestes del Camp de Tarragona», per acabar amb un magnífic castell de focs artificials. 
Sense cap interrupció durant els anys d'obres, amb quatre lustres el nou edifici fora acabat, i al 27 de maig de 1781 s'hi dipositaren les relíquies a l'altar major, la nit de vetlla i la solemne missa consagratòria de l'endemà.

Ja en aquells temps, com passa ara de vegades entre els mandataris de l'Estat (espanyol) i els del nostre govern, hi hagué problemes de protocol, i els Paers de la ciutat no hi assistiren «per haver-se atravessat litigi tocant a la preferència de assientos» amb les autoritats governatives espanyoles. 

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

No fou un bon any per al cereal. Sembla que les festes d'inauguració foren portades amb poca lluentor, atès que es venia d'un període de males collites, i el preu del blat aquell maig s'havia abaixat de 18 a 11,5 pta «per lo bé que s'apariaren les terres a benefici de pluges tan constants que no hi hagué tres dies seguits en què deixassen de caure».

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Menció de l'arquitecte i primer director de l'obra, l'enginyer Pere Màrtir Cermenyo, després reemplaçat pel mariscal de camp Francesc Sabatini. L'estil arquitectònic no suscità cap dubte per «lo general apassionament per l'arquitectura clàssica, llavors de predilecte cultiu».

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Per a un home d'ideals arromanticats i medievalistes, pròcer de la Renaixença lleidatana, com era l'autor de l'article, Lluís Roca i Florejacs, l'estil de la Catedral nova fou considerat horrorós, «donant-se així a la fàbrica un aspecte gentílic llastimós, per molt que la facin estimable sa magnitud, sa correcció de formes, la distribució de ses parts i l'harmonia de totes elles». Aquest menysteniment de la Catedral Nova d'alguna manera ha perdurat amb els anys. Encara avui és un monument poc considerat pels lleidatans, sempre som més amatents a mirar amunt, a la vella Seu. 

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Descripció arquitectònica.

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

A banda de l'altar major, la catedral disposa de 14 altars laterals.

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Llistat dels sants venerats en les 14 capelles laterals

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Resta d'altars i capelles de la nova catedral. A la nova Seu hi foren dipositats al 26 de novembre de 1781, les restes portades de la Seu Vella del rei Alfons III el Benigne.

Se'n destaca el cor com una de les meravelles de la nova catedral, cremat durant la Guerra civil de 1936.

1936. Catedral Nova de Lleida.
La crema de la catedral a l'agost del 1936, al pas per la ciutat de la divisió anarquista dels 'Aguiluchos', una exacerbada milícia paramilitar de la FAI que es dirigia al front d'Aragó. A la cantonada amb el carrer la Palma, s'hi veuen uns quants mobles cremant. «Això va suposar la pèrdua d'irreparables testimonis artístics, com el magnífic cadirat del cor (Lluis Bonifàs, 1774) i els retaules de Juan Adàn a finals del S.XVIII. També es va perdre la Font de les Oques (Salvador Gurri, 1801) o el conjunt noucentista del presbiteri, dissenyat per Joan Bergós, amb imatges de Rafael Solanic i pintures de Francesc d'Assís Galí» (viqui).

1938. Catedral Nova de Lleida.
Aspecte de la catedral després dels incendis revolucionaris del 36 i de passada tota la guerra.

1952-56. Catedral Nova de Lleida.
Obres de reconstrucció de postguerra.

1952-56. Catedral Nova de Lleida.
Les obres de reconstrucció foren executades per Regiones Devastadas del règim franquista (espanyol). Per l'ull, hi veiem la torre del convent de Santa Clara i al fons Gardeny.

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Dos orgues hi foren instal·lats. Ben sabut és que el capítol catedralici de Lleida no es mocava amb mitja màniga, i era un dels més enriquits i per això desitjat del país. 

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Descripció de frescos i quadres artístics ornamentals.

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Retorna l'autor a desmerèixer la factura neoclàssica de l'obra, i es lamenta que Lleida «hagi de congregar-se en un temple gran i no grandiós, que ni té història ni guarda tradició que l'enaltesca».

1880. La Catedral Nova de Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

El lament final és per als rebesavis que no saberen lluitar «di millor manera i amb més productiu empenyo, si no en deslliurar de son captiveri al temple antic, en procurar sisquera la compensació més aproximada». No li ha estat fàcil, doncs, ni li és encara, a la Catedral Nova, viure físicament i històrica als peus de la Seu Vella. De fet, ni campanar ni campanes li posaren, hi ha hagut de manllevar tothora les medievals i seculars Silvestra i Mònica del campanar antic. 

Anys 1950. Catedral Nova de Lleida.
L'enderroc de l'església de l'antic convent mercedari contigua a la Seu nova deixà l'espai lliure, a on s'hi farien les escales que pugen al carrer del Governador Montcada, a l'esplanada del qual ja s'hi construí de seguida.

Anys 1960. Catedral Nova de Lleida.
El carrer Vila de Foix. Llavors s'hi podia entrar i, passant per davant la catedral, enfilar cap al carrer de la Palma.

[337] Lleida, tombant de segle XX