1903. Lleida. El Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
«La Hormiga de Oro», de 9 de maig (BDH).
El magne edifici del Seminari Conciliar, aixecat al 1894, gairebé solitari a l'altra banda de Boters, entremig les hortes, amb algunes torres ací i allà. La imatge podria haver sigut presa des de dalt del campanar de Sant Llorenç, ja que la perspectiva sembla aèria, i no hi podia haver cap altre lloc adequat en aquells temps. Darrere el Seminari, un parell d'altes fumeres de molins d'oli o fàbriques de licors.
1903. Lleida. El Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
«La Hormiga de Oro», de 9 de maig (BDH).
Detall del grandiós edifici del Seminari, que marcava la potència episcopal del moment. L'edifici fou restaurat als inicis dels 80 com a seu del vell Estudi General recuperat, convertit ben aviat en UdL. Si ens hi fixem prou, veurem com entre els jardins destaca una monumental font (diria que font més que estàtua), de la qual s'alça una alta creu de ferro sense altres ornaments. La Lleida de Boters enllà no arribaria fins ben entrada la segona meitat de segle.
1903. Lleida. El Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
«La Hormiga de Oro», de 9 de maig (BDH).
El bisbe Messeguer assegut a la cadira episcopal lleidatana. Són imatges d'una altra època, però també d'una altra concepció del món, que fa tremolar només de pensar-hi. Durant la quinzena d'anys que fou bisbe de la ciutat, al tombant del segle XIX al XX, enter 1889 i 1905, feu aixecar l'edifici del Seminari, recuperà Sant Martí per al culte, intercedí -no només amb parenostres i avemaries- per a donar una empenta al Canal d'Aragó i Catalunya, i impulsà la creació del Museu Diocesà de Lleida, que s'instal·là en aquell magne edifici. Fou creat a semblança del bisbe Morgades a la diòcesi de Vic, només tres anys després (1893), amb la intenció de salvaguardar el vast patrimoni d'art religiós d'arreu del domini episcopal, compartit amb les comarques germanes de la Franja i una mica més enllà (i de l'antic bisbat de Roda d'Isàvena) des de feia nou-cents anys. Moltes de les peces foren comprades, d'altres donades de mans particulars, a on havien anat a parar després de successives desamortitzacions.
Però davant la justícia (espanyola) del règim del 78, hereva directa del poder judicial franquista, tot ha sigut paper mullat. Tant el bisbat (1999) com la col·lecció artística seran trossejats i espoliats per l'Estat (espanyol) i traslladat del territori episcopal propi (parròquies i capital del bisbat) a territori espanyol i de bisbat barbastrenc, que mai no hi havia tingut jurisdicció. El fet fou perpetrat durant la nit del setge de Lleida d'11 de novembre de 2017.
1903. Lleida. El Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
«La Hormiga de Oro», de 9 de maig (BDH).
1903. Lleida. El Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
«La Hormiga de Oro», de 9 de maig (BDH).
La façana de la Catedral Nova en començant el segle XX.
1903. Lleida. El Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
«La Hormiga de Oro», de 9 de maig (BDH).
La vella catedral lleidatana, militaritzada des del 1707 pels nous dominadors borbònics (espanyols) del nostre país.
1903. Lleida. El Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
«La Hormiga de Oro», de 9 de maig (BDH).
Detalls del quarter militar de la Seu.
1903. Lleida. El Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
«La Hormiga de Oro», de 9 de maig (BDH).
L'escut episcopal del bisbe Messeguer, amb les quatre barres en un dels quarters.
1903. Lleida. El Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
«La Hormiga de Oro», de 9 de maig (BDH).
Se'n destaquen els 92 m de façana per 74 m de lateral. Els dos claustres servien l'un per al seminari menor, «donde estan los gramáticos y filósofos» i el major, «que ocupan los teólogos»... Millor no ocupar-nos ací de la qualitat de tals ensenyaments. Això sí, ja se n'anomena la «espaciosa iglesia», allà a on s'hi feu el bar del rectoral actual, a més de gran sala d'actes i dos oratoris. En parlant de la història de la ciutat i capellans, sempre surt el nom del Papa Calixt III, alumne de l'Estudi General al seu temps, i també Sant Vicent Ferrer o Sant Josep de Calassanç. S'hi fa esment de l'assistència del bisbe lleidatà Antoni Agustí al Concili de Trento cinccentista. Esdevingué arquebisbe de Tarragona i tot. La seua família era originària de Fraga.
1903. Lleida. El Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
«La Hormiga de Oro», de 9 de maig (BDH).
La imatge de la Immaculada en un dels claustres del Seminari.
1903. Lleida. El Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
«La Hormiga de Oro», de 9 de maig (BDH).
Detall del peu i de la imatge santa, l'única dona al pensament dels capellans... o no.
