Setrill matrimoni.
Peça actual del setrill doble.
.jpg)
Setrill matrimoni.
A. Griera, «Butlletí de dialectologia catalana», núm.16 (gen.-des. 1928), (ARCA).
El setrill matrimoni era peça indispensable en la taula de pagès. Per amanir l'enciam alhora, una ampolla amb dos compartiments, l'un per al vinagre i l'altre per a l'oli. La saviesa popular el batejà, potser amb una mica de mordacitat, com a 'matrimoni', car ja mai més dos que no lliguen, que no 'casen', com són oli i vinagre, no es podien separar. Sembla que als inicis era sobretot una peça per anar al tros: en un sol petit recipient hi tenien tots dos líquids.
.jpg)
Setrill matrimoni.
Antic exemplar de vidre verd.
El mot setrill és derivat «de l'àrab satl, 'espècie de galleda o atuell amb una ansa', el qual havia estat pres del llatí SITULA, 'galleda', per l'àrab d'Orient», escriu el mestre Coromines. Un mot amb llarg viatge, documentat ja en la nostra llengua cap al 1268, al costat del mot més primitiu setra o setre, que apareix en Llull.
.jpg)
Setrill matrimoni.
Peces que fa el forn del Museu del Vidre de Vimbodí.
.jpg)
Setrill matrimoni.«Cultura i Paisatge», 7 (enllaç).
A Vimnbodí i contrada s'ha convertit en costum de regalar un setrill doble a les noves parelles, com a símbol d'unió. La llegenda, de ben segur creada als voltants del segle XVII, diu que...
«Un jove vidrier de Vimbodí es consumia per l’amor no correspost d’una fadrina del poble. Tan entestat n’estava que va voler enamorar la seva estimada obsequiant-la amb el gerro més gran i bell que mai hagués sortit de cap forn.
«Va esmerçar ingents quantitats de vidre i de bufera per crear una obra d’art sublim, els colors i filigranes de la qual superaven fins i tot els més luxosos ornaments del palau abacial. Però en rebre el present, la noia es va sentir aclaparada per tant de luxe i va rebutjar el gerro: ella era de família humil, i no estava avesada a tanta ostentació. I si de tal mena eren els compliments del seu pretendent, res no tindrien en comú si es casaven.
«El noi es va adonar del seu desencert i es va apressar a atiar el foc del forn per poder crear un regal més mesurat i escaient: faria un setrill d’oli i un altre de vinagre, ingredients senzills però indispensables per amanir una vida en comú. Però el jove vidrier havia destinat gairebé tota la pasta de vidre per fer el maleït gerro, així que tan sols va poder crear un únic i petit setrill, que va haver de dividir per dins en dos compartiments diferenciats per tal que pogués contenir l’oli i el vinagre. En rebre el present, aquesta vegada la noia va quedar admirada per la traça del seu pretendent, qui mogut per l’amor havia aconseguit casar dos líquids en un únic recipient mantenint l’essència de cadascun. Com un matrimoni perfecte.
«D’aleshores ençà, els setrills com aquell s’anomenen “matrimonis”. Alguns tenen dos brocs, un a cada costat, i d’altres només en tenen un, per on ragen junts l’oli i el vinagre. N’hi ha de decorats i de més senzills, però tots són igual d’originals i sorprenents». (enllaç).
