Seguidors

20190603

[1987] Ciclisme per l'antic Coll de Balaguer

1936. Ciclisme al Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Diari «AS», 18 de maig (BDH).
A la novena etapa, València-Tarragona, de la «II Vuelta a España», els ciclistes pugen per l'antic traçat sinuós del Coll de Balaguer. La imatge mostra una de les paelles de la pujada sobre la plana semidesèrtica d'Alfama.
1936. Ciclisme al Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Diari «AS», 18 de maig (BDH).
Al fons el pont sobre el barranc, potser el de Llèria, al peu del port, allà on arrencava la pujada i les antigues ziga-zagues fins dalt al fort, anorreat després de la Guerra del Francès. O potser era un antic pont de la línia de ferrocarril. Al fons, la silueta blanca d'un gran edifici a tocar del mar, probablement el castell de Sant Jordi d'Alfama. 

El públic s'arrenglerava al llarg del coll, com encara veiem avui en les grans etapes muntanyenques de les voltes ciclistes. L'esforç humà en directe sempre ha estat un gran espectacle que atrau la nostra ànima, plena d'admiració. Les carreteres d'aquella època, sempre mal asfaltades, eren molt polsegoses i un infern per als ulls i els pulmons dels corredors. Les drogues, llavors no controlades, no hi faltaven i acabaven per passar factura als esportistes amb el pas dels anys. 
1936. Ciclisme al Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Diari «AS», 18 de maig (BDH).
Les impressionants corbes de la carretera del coll, sobre els murs de pedra del segle XVIII. La serp ciclista anava seguida d'alguns pocs autos de control i assistència. 
1936. Ciclisme al Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Diari «AS», 18 de maig (BDH).

«La subida al coll de Hospitalet, una cuesta breve y dura», s'escriu al peu de pàgina. De fons, els antics masos envoltats d'aulivers i garrofers. Allà on ara hi tenim inacabables moles de centrals elèctriques, nuclears incloses.
Resultat d'imatges de coll balaguer quina la fem
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

El port del Coll de Balaguer, al terme de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant conforma la separació natural entre el Camp de Tarragona i les terres de l'Ebre. En comparació amb els ports pirinencs, fou un port modest d'alçada (140 m), a tocar del mar, però important en la història de Catalunya, per ésser de pas obligat i dificultós en la ruta cap a Tortosa i València. A més, i això és indicatiu del grau de separació que suposava, ha estat des del segle XII frontera lingüística entre els dos grans blocs dialectals de la llengua, l'oriental al nord, l'occidental al sud i oest.
1936. Ciclisme al Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Diari «AS», 18 de maig (BDH).
Les anècdotes autèntiques de les antigues curses ciclistes: els corredors aturats a collir taronges en un dels camps a tocar de la carretera. Al pagès, no li devia fer tanta gràcia. I un detall molt interessant: els pneumàtics de recanvi es portaven creuats al coll i se'ls canviava hom mateix. Una pràctica que es podria recuperar: així els corredors demostrarien habilitats en cas de punxada i ens estalviaríem la corrua infinita i contaminant dels cotxes d'assistència. 

Dels pneumàtics, als pobles de la plana urgellenca en dèiem, al segle XX, gomàtics, i els corredors de bicicletes, eren biciclistes, terme que ara fa riure els més joves. Però la cançoneta recursiva i interminable que cantàvem feia així (de ben segur que n'hi ha moltes altres variants):

«Un biciclista de pega grega
en una corba va caure dins al fang,
i de la butxaca va traure un paperet
que deia:
Un biciclista de pega grega
en una corba va caure dins al fang,
i de la butxaca va traure un paperet
que deia...»
1936. Ciclisme al Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Diari «AS», 18 de maig (BDH).
La crònica del dia 18 era sobre l'etapa del dia de Sant Isidre, 15 de maig. La immediatesa no era una característica de la informació de la primera meitat del segle XX. Després, tot s'accelerarà, fins al punt que els fets seran d'importància relativa, i el relat dels fets, com més imminent millor, determinarà la comprensió de la realitat.  
1936. Ciclisme. Sagunt (el Camp de Morvedre).
Diari «AS», 18 de maig (BDH).
El grup de corredors sota el pont de la via fèrria al pas per Sagunt. La locomotora, de vapor. Fixem-nos en les pintades al lateral del pont, de propaganda de bicicletes. O potser n'hauríem de dir, simplement, cicletes?
1936. Ciclisme al Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Diari «ABC-Sevilla», 19 de maig.

Una altra imatge del Coll de Balaguer, «corto pero muy penoso», amb algunes motos i cotxes de l'època arrambades al marge per deixar pas als esforçats esportistes. 
1936. Ciclisme al Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Diari «La Vanguardia», 19 de maig.

A la Volta Ciclista a Catalunya, el rei de la bicicleta del moment, en Marià Cañardo, el català d'Olite, corona el Coll de Balaguer, entre els ànims d'alguns aficionats allà aplegats. Arribà a guanyar fins a set Voltes a Catalunya, rècord encara imbatut.