 |
| 1900 ca. Sant Ruf, Lleida. Vista de final del segle XIX de les runes de l'església medieval de Sant Ruf, captada per un dels pioners de la fotografia lleidatana, Victorià Muñoz. La postal encara disposava del lloc de redacció a la part del davant, i la part posterior restava reservada per a l'adreça del destinatari, segons el primer costum en aquells temps quan es va popularitzar, entre la classe benestant, la tramesa de cartes amb imatges. Poc després, començat el segle XX, s'imposaria la imatge única en una banda, i el text i el destinatari a l'anvers. |
 |
| 1910. Sant Ruf, Lleida. Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. La creació del monestir de Sant Ruf lleidatà al 14 d'agost de 1152, ben bé de seguida de conquerida la ciutat als sarraïns de part dels urgellencs d'Ermengol IX i dels barcelonins de Ramon Berenguer IV. El comte barceloní cedeix als canonges regulars de Sant Agustí d'Avinyó un terreny per a la construcció d'un establiment dependent a la vora del Segre, en un alou «que fuit de illo mauro Huahbala». |
 |
| 1910. Sant Ruf, Lleida. Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. L'èxit de la devoció fou tal a la Lleida recent cristianitzada i acatalanada que «moltes persones s'oferien a la mateixa a Déu», fent-hi -és clar- donació de béns i terres, cosa que posà recelós el bisbe de la ciutat. |
 |
| Anys 1910. Sant Ruf, Lleida. La creu de terme gòtica de Sant Ruf, que havia resistit tants de setges a la ciutat, no pogué sobreviure al progrés pacífic del segle XX (si és que en podem dir 'pacífic' o 'progrés' d'aquest malbaratament insostenible i continuat del planeta). |
