Seguidors

20150714

[1093] La comanda hospitalera de Santa Maria de Susterris

1910. Sant Antoni de Susterris, 
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 
Un dels grans prohoms amb majúscules de la Renaixença catalana que, en aquesta magna obra, va deixar-nos la relació fundacional i històrica de les comandes templeres i hospitaleres al nostre país. 
1910. Sant Antoni de Susterris, 
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 
La Noguera Pallaresa fou una via de comunicació que no passà inadvertida als ordes militars establerts a Catalunya. El gravat ens presenta la façana de l'església romànica de la comanda de l'orde de l'Hospital de Santa Maria de Susterris. Segons llegim a l'enciclopèdia.cat, «fou molt abandonada des del s. XV, però la seva església romànica es mantingué amb culte i amb caràcter de santuari de Sant Antoni fins el 1833, que els ornaments i les campanes foren traslladats a Palau. La llista dels seus comanadors perdurà fins el 1822».
1910. Sant Antoni de Susterris, 
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 
L'autor documenta al 1146 el prior dels hospitalers a Susterris: «pot dir-se, doncs, que en 1146 existia en lo Pallars un prior o preceptor dels Hospitalers, anomenat Guillem, qui estava a punt de rebre altres frares de l'orde i d'establir-se la casa o hospici de Sotsterres o Susterris, qui fou sempre més la casa mare o centre de l'orde en tota aquella extensa regió». 
1910. Sant Antoni de Susterris, 
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 
Detall de l'ermita, existent ja al 1051, i que passà a dominis hospitalers al 1122. Sobre l'origen etimològic del topònim, aclareix Coromines que «és clar que 'sots terres' en aquest nom no és més que una etimologia popular (notem que el plural sota terres és ja inexplicable). El lloc no és de cap manera subterrani: un castell dels Templers és clar que estava damunt d'una base ben ferma, tallant el pas per la ribera del riu...» i es decanta per una arrel ibèrica, amb terminació en -i- típica del pallarès, com en Benavarri, Esterri o Isavarri. Certament, el lloc era dominant sobre el congost, però el fet que restés cobert per les aigües del pantà de Sant Antoni ara fa cent anys, ens fa veure que era dins la vall. Per tant, hauria pogut ésser plausible que des de fora i des de dalt, hom la veiés sota terra. Ep, però jo no sóc ningú per esmenar-li la plana al mestre!
1910. Sant Antoni de Susterris, 
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 
«De manera que en 1141 hi havia ja en lo Pallars establerts los Hospitalers... i que s'esperava l'arribada d'altres frares, i notant-se especialment que en lo dit any ja no es limitaven a acceptar o rebre donacions, sinó que feien compres amb diner», com ara les de les «eres de sal o salines, que potser eren de les de Gerri». 
1910. Sant Antoni de Susterris, 
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 
En resum, i segons l'il·lustre historiador, podem deduir que «la comanda o casa dels hospitalers a Susterris, en lo Pallars jussà, molt prop de la vila de Tremp, i tacant al riu Noguera Pallaresa, fou instituïda en la primera meitat del segle XIIè, i que era de les més antigues que l'orde de l'Hospital tingué a Catalunya. Després de vuit-cents anys d'història, les aigües del pantà, en mala hora, la cobriren cap allà al 1915, fruit de la voracitat insaciable d'una multinacional de l'època, La Canadenca d'en Pearson. 
1910 ca. Sant Antoni de Susterris, 
Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes.
www.monestirs.cat
1913. Sant Antoni de Susterris, 
La darrera vista del campanar de cadireta o espadanya romànica de l'esglesiola de Sant Antoni, en el moment que les aigües omplien el pantà. No he trobat encara l'autor de l'esplèndida i històrica fotografia.