 |
| 5 de febrer, Santa Àgata o Àgueda. Gravat en una estampeta o goigs de la santa, amb la crua representació del martiri a què fou sotmesa al segle III, en temps de la dominació romana a l'illa de Sicília.
Segons ens aclareix el DCVB:
«Nom propi de dona. Lo castell de sanct Agata [a Menorca], Muntaner Cròn. 75. Etimologia: pres del nom propi gr.-llatí Agăthē ( |
 | |||
| 5 de febrer, Santa Àgata o Àgueda. Joan Amades, «Costumari Català. El curs de l'any. Febrer i març», 1950-56. «Segons el martirologi, li van arrencar els pits amb unes tenalles... Per aquesta raó, arreu del món cristià hom la té per advocada de les dones en general i molt especialment de les que crien. D'aquí que se la invoqui contra el mal de pits, per l'escassesa de llet, per afavorir la lactació dels infants... Hom la té també per advocada contra els incendis». La capella reial de Barcelona en porta el nom gràcies a la donació que hi feu Martí l'Humà de la pedra damunt de la qual va sofrir martiri... i tacada de sang i tot. Ves quina troballa no feu el nostre rei! Els panellets en forma de pit femení s'oferien a les dones per tal que tinguessin una lactació sense dolor. «Les dones se'ls menjaven sucats amb llet, cregudes que els augmentaria l'efluvi lacti quan criarien i que les guardaria de mal de pits». |
 | ||
| 1900 ca. Capella de Santa Àgueda, BCN. La capella reial dels reis de la nostra Corona catalanoaragonesa, exclaustrada al segle XIX i convertida en museu.
|
 |
| 5 de febrer, Santa Àgata o Àgueda. Representació en uns gojos populars de la santa i màrtir amb els pits en una safata. Com que havia estat invocada des de sempre per les dones pel mal de pit, ara modernament se la considera més tècnicament l'advocada de les malaltes de càncer de mama. |
 |
| 5 de febrer, Santa Àgata o Àgueda. Joan Amades, «Costumari Català. El curs de l'any. Febrer i març», 1950-56. A Miralsot, tocant a Fraga, sembla que agafaren el costum de passar pel poble tocant el tabal. La paleta que usava la tabalera acabava «amb una cabota de forma estranya i intencionada, a la qual la gent donava un sentit eròtic maliciós». La festa no devia agrada al senyor rector que va clausurar la festa apujant el preu del sermó. «Feien pastar una gran quantitat de coques que elles mateixes subhastaven» i que servien per requerir el ball a un home. A Mequinensa anaven encara més fortes i es vestien d'homes «i es lliuraven a jocs i entreteniments propis del sexe fort; els homes no hi podien intervenir». |
 |
| 5 de febrer, Santa Àgata o Àgueda. Els tradicionals panets de la santa, a imitació de les popes o mamelles extirpades per martiri. |
 |
| 5 de febrer, Santa Àgata o Àgueda. Joan Amades, «Costumari Català. El curs de l'any. Febrer i març», 1950-56. També a Juncosa es vestien d'homenots, i ventaven les campanes, i voltaven pels carrers fent gresca, i anaven a la taverna on «pagaven el beure als homes i bevien i fumaven sense mirar prim». A Sudanell, els punxaven amb agulles si s'acostaven a sa vora. A Soses esforriaven els homes i només els músics «podien viure a la vora de les dones el dia d'avui», i segons la veu popular, els feien tocar d'esquena perquè no les veiessin ballar. A Sunyer també ballaven jotes i a Aitona manaven les serventes i minyones. En els pobles on es feia una comissió per controlar la festa, la majorala solia ésser l'alcaldessa, o sia, la dona de l'alcalde (o bé la filla o la germana), el qual li deixava a la dona la vara i insígnies durant un dia. |
 |
| Segle XV-XVI. Martiri de Santa Àgata o Àgueda, Giovanni Pietro da Cemmo (Esine, Brescia). |
 |
| 5 de febrer, Santa Àgata o Àgueda. Joan Amades, «Costumari Català. El curs de l'any. Febrer i març», 1950-56. A Bot (la Terra Alta), el tercer dia de la festa major de Sant Blai coincidia amb la festa de les dones, i «les fadrines pagaven els músics, i eren elles les qui treien a ballar els fadrins», jotes naturalment. «L'Àgata més vella del poble o la de més categoria social trencava la dansa amb lo sinyó retó [rector]. El sacerdot es limitava a simular-ho, sense que arribés pròpiament a ballar». Qui ho sap de debò, però! |
 |
| Segle XVI-XVII. Martiri de Santa Àgata o Àgueda, Bernardo Castello (Gènova). |
 |
| 5 de febrer, Santa Àgata o Àgueda. Joan Amades, «Costumari Català. El curs de l'any. Febrer i març», 1950-56. Sembla que, per qüestions rituals, antigament els bruixots de la tribu dirigien la festa i el ball. «La dansa, llavors, no tenia el caient eròtic que va prendre en temps relativament moderns». Voleu dir que no el va tindre sempre aquest caient? |
 | |
| Segle XVI. Martiri de Santa Àgata o Àgueda, Niccolò Circignani 'Pomarancio', Santo Stefano Rotondo, Roma. |
 |
| 5 de febrer, Santa Àgata o Àgueda. Joan Amades, «Costumari Català. El curs de l'any. Febrer i març», 1950-56. «A Tortosa era perillós per als homes passar per la vora de l'Ebre vers l'indret on rentaven les bugaderes». Pobre del qui atrapaven! Aquestes rentadores es veu que eren terribles, i aquell dia rentaven ajupides com sempre però amb les robes enlaire per ensenyar tot ço que podien! Escriu l'autor que era «feina que, segons vella consuetud, era exercida com a ofici per les dones més lletges i per les fadrines entrades en anys i gairebé velles». |
 |
| Segle XV. Martiri de Santa Àgata o Àgueda, Sano di Pietro (Siena). |
 | |
| 5 de febrer, Santa Àgata o Àgueda. Joan Amades, «Costumari Català. El curs de l'any. Febrer i març», 1950-56. El dia d'aquesta santa és el temps de plantar l'alfàbrega: Per Santa Àgueda planta l'alfàbrega. Dama polida, ja la té eixida.
A la majoria dels pobles lleidatans, avui les femelles deixaven sa condició a banda: «Moltes dones no deixaven res endegat el dia abans, per tal que el marit s'hagués de posar a la cuina i hagués de fer tots els menesters casolans. Les del braç més arromangat obligaven llurs marits a escombrar el portal o el carrer a l'hora més compromesa i en què més gent podia veure'ls». Riu-te'n de la Lisístrata: sembla que a la nostra plana lleidatana, anaven més fortes que arreu, i que la igualtat de gènere s'aconseguirà, doncs, quan sigui Santa Àgueda cada dia de l'any.
|
 | |||
5 de febrer, Santa Àgata o Àgueda.
|
 |
| 5 de febrer, Santa Àgata o Àgueda. Joan Amades, «Costumari Català. El curs de l'any. Febrer i març», 1950-56. Altres advocacions de la màrtir siciliana es feien contra els incendis i els perills del foc, contra les riuades i inundacions. També se la feu patrona dels campaners. La llegenda medieval de la vida i martiri de la santa noia deia que «Àgata havia consagrat la seva virginitat a Déu i va rebutjar les propostes amoroses d'un prefecte romà, Quincià. Aquest, com a revenja, la va perseguir i la va condemnar per cristiana. Es va negar a fer sacrificis als ídols pagans, fent servir arguments filosòfics i racionals; davant d'això, Quincià la va fer torturar: el turment va consistir a tallar-li les dues mamelles. Sant Pere, però, se li aparegué després a la presó i la va guarir de les ferides. Després de diversos interrogatoris i turments, va ser condemnada a morir: va ser posada nua sobre un llit de carbó roent. Llavors es va desfermar un terratrèmol que va fer caure un mur sobre els consellers de Quincià i un amic seu que li havia dit que torturessin Àgata. La noia va morir a la presó» (viquipèdia). |
 |
| 5 de febrer, Santa Àgata o Àgueda. Calaceit (el Matarranya) Els passtissets de Santa Àgata. |
 | ||
| 5 de febrer, Santa Àgata o Àgueda. A Siracusa, els han reinventat en forma de dolços pastissets, cosa que a nosaltres ens costa molt de fer des que hem girat l'esquena a la tradició. «M'exalta el nou i m'enamora el vell», deia el poeta Foix, però de fet la modernor que a tothora volem lluir en aquest començament de segle XXI fa que la segona part del vers s'hagi convertit en 'm'avergonyeix el vell' (excepcions a banda, que sempre n'hi ha, i segurament més de les que crec). Aquesta cassata o cassatelle s'anomena minne o minnuzze, nom dialectal sicilià de les popes. |
