Seguidors

20190203

[1941] Lo pont de Fraga volat

1938. Lo pont de Fraga (el Baix Cinca).
NO-DO (Arxiu rtve).

La cinta, sense so, o més ben dit, només amb el so mecànic, persistent i metrallador del rotllo que va passant, mostra l'estat del pont de ferro fragatí a l'arribada del «ejército nacionalista español», segons diu el mateix títol del documental. Això sí, ells, parapetats rere aquest exèrcit, sempre es defineixen com a no nacionalistes... El pont fou volat pels soldats republicans en la seua retirada d'aquella primavera amarga de 1938 per tal de retardar l'entrada al país dels sublevats contra la constitució republicana de l'Estat (espanyol), que havia arribat pels vots democràtics un 14 d'abril de 1931, i que ens fou arrabassada per la força de les armes a la fi d'aquella contesa bèl·lica. Al fons, les cases del carrer del riu mostren els efectes de la lluita. A la dreta, el campanar i rere de tot, les runes del castell. 
1938. Lo pont de Fraga (el Baix Cinca).
NO-DO (Arxiu rtve).

La cinta mostra l'estat del front bèl·lic a data de 4 d'abril de 1938, tot i que està catalogada sota etiqueta d'1 de gener. Bàsicament, només els nostres països resistien, i ja fora per poc temps, l'embranzida de la barbàrie feixista (espanyola). Si fa no fa, com avui, amb el neofranquisme (espanyol) campant per estepes i mesetes, mentre ací lluitem per desemmascarar-lo i desallotjar-lo, democràticament amb els vots, de les nostres vides i de la nostra terra. 
1938. Lo pont de Fraga (el Baix Cinca).
NO-DO (Arxiu rtve).

Els ferros retorçats després de la voladura del pont, que havia estat bastit al 1885, i que aquest cop sí, havia aguantat totes les avingudes de les braves aigües pirinenques del Cinca, que durant segles, periòdicament, se l'enduien riu avall. El poble vell de Fraga, al fons, amb les antigues i tradicionals cases de pagesos i llauradors. 
1938. Lo pont de Fraga (el Baix Cinca).
NO-DO (Arxiu rtve).

El pont provisional de cavallets muntat per l'exèrcit invasor (espanyol). Potser haurien pogut fer servir l'antiga i tradicional maça o martell amb la qual els fragatins clavaven al riu les pilones amb què reconstruïren els ponts de fusta que les riuades s'endugueren any per d'altre durant tants i tants segles. 
1938. Lo pont de Fraga (el Baix Cinca).
NO-DO (Arxiu rtve).

Vista del nou pont provisional ja acabat i amb pas de vehicles de guerra.
1938. Lo pont de Fraga (el Baix Cinca).
NO-DO (Arxiu rtve).

Vista de l'un i de l'altre cap del pont. A la marge dreta, la Fraga moderna del segle XX encara no hi existia. 
1938. «La galerna i el llamp, el torb i la tempesta», 
Màrius Torres, 11 de maig de 1938.
Malgrat l'assolament i la devastació (que cuegen fins ara mateix), l'esperança de l'alliberament nacional sempre perviurà, i per sobre de les males herbes, les espigues de la nostra llibertat, republicanament i democràtica conquerida, tornaran a granar. 

Anys 1920. Fraga, lo pont de ferro.
Postal de Silvi Gordó (1896-1972), nat a la Pobla de Segur. Meravellosa vista del pont sobre el cabalós Cinca, acolorida per pontdeferro.es.