 |
| 1910 ca. Salou, Santa Maria del Mar. L'església parroquial de Salou del segle XVIII, encara sense el campanar. |
 |
| 1883. «Plano de la Rada y Cabo de Salou» (IGN). |
 |
| 1883. «Plano de la Rada y Cabo de Salou». Detall de la costa salouenca des del port fins a Vilafortuny, on s'hi observa ben indicada l'antiga pineda. La línia fèrria, construïda cap al 1865, també és ben visible a tocar de la costa. A l'esquerra, la riera de Riudoms, al límit amb el terme de Cambrils. A l'interior, una «nòria» [sínia], d'aquelles antigues estirades per rucs per a l'extracció d'aigua freàtica per al reg. |
 |
| 1910-1920. Salou, la Torre Vella o Torre de Barenys (Roisin). L'antic edifici de la capitania, just a l'entrada del moll de Salou. |
 |
| 1883. «Plano de la Rada y Cabo de Salou». El port de Salou, amb el primitiu moll. Hi veiem la localització de l'església i de la capitania. Al darrere del ferrocarril, la vella torre de Barenys. |
 |
| 1910-1920. Salou, la Torre Vella o Torre de Barenys (Roisin). A l'antic terme de Barenys, poblat des dels temps romans i abandonat des del segle XIV per causa dels inacabables atacs dels pirates sarraïns, s'hi aixecà al 1527 la torre de guaita per protegir la costa de les ràtzies d'en Barba-rossa. |
 |
| 1883. «Plano de la Rada y Cabo de Salou». La part occidental del cap salouenc, amb les runes de l'antic fort enderrocat al 1649, al damunt de les quals s'hi aixecà el bastió hexagonal dit de la Torre Nova, construït a partir del 1666. |
 | ||
| 1900-1920. El Llatzeret de Salou. Entre la platja dels Capellans i els pilons, al peu de l'antic baluard de la Torre Nova, s'hi havia construït des del 1829 el llatzeret, edifici gairebé fortificat i amb unes grans escales fins a tocar d'aigua per facilitar el desembarcament dels empestats que hi havien de fer quarantena. Potser ja era el lloc on fondejaven les embarcacions retingudes per raons de sanitat. Ens diu el DCVB: «Edifici fora de poblat destinat a fer-hi quarantena les persones procedents de llocs infestats de malaltia contagiosa; cast. lazareto. Quant se porterà y passarà alcun malat al tancat y lazeret, doc. a. 1588 (Arch. Glott. It., ix, 294). Etim.: a primera vista sembla derivat de Llàtzer, i realment aquest nom deu haver influït en la forma del cat. llatzeret i del cast. lazareto; però és més probable que el vertader origen sia el topònim Nazaret (com admet Nyrop Gramm. Franç.), cosa que s'explica, entre altres raons, per aquest passatge de Pompeo Molmenti: «La Repubblica aveva fin dal 1423 trasformata l'isola di Santa Maria di Nazaret, dove sorgevano una chiesa e un ospizio per i pellegrini, in un ricetto di persone e di merci infetti da morbi contagiosi»... A València, vora el Grau, hi ha una barriada anomenada Natzaret, que antigament era el llatzeret del port, la qual cosa sembla confirmar l'etimologia darrerament indicada.
|
 |
| Segle XX. Far de Salou. Diverses vistes del far de la primera meitat del segle passat, que no disposà durant molts i molts anys de camí d'accés, i només s'hi podia arribar per mar. |
 |
| Segle XX. Far de Salou. Detall de la torre central, amb el far, tal i com encara existeix. La barca del faroner, única via d'accés durant decennis, és visible al damunt de la pedra de la costa. |
 |
| Segle XX. Far de Salou. Un ús diguem-ne esportiu del penyal del far, en una imatge realment artística. |
 |
| 1883. «Plano de la Rada y Cabo de Salou». La Pineda a la part oriental del Cap de Salou, encara avui resistent envoltada de blocs d'apartaments turístics a la marina o platja de Vila-seca. |
 |
| 1883. «Plano de la Rada y Cabo de Salou». Detall de la moderna rosa dels vents del mapa, amb indicació del nord magnètic. |
