 |
| 1931. La Pua de Lleida. Revista «Vida Lleidatana», núm. 101, 10 de gener. Els amics i integrants de l'agrupació musical de corda dita 'La Pua' (1892-1896). Joan Bergós amb la bandúrria al braç és el primer a l'esquerra de la fila de baix. El director de la colla, Salvador Rebés, amb el violí, el primer a la dreta a la fila del mig. El nom feia referència òbvia al petit estri amb què s'ajuden els guitarristes per fer sonar l'instrument. |
 |
| 1931. La Pua de Lleida. Revista «Vida Lleidatana», núm. 101, 10 de gener. En Joan Bergós en fou «el més ferm puntal, ja que a ell pertocava de resoldre ço que en podríem dir la part política i econòmica de l'organització». Calia saber de solfeig i tocar o bé guitarra, o bé llaüt, bandúrria, violí o cello. Creada al primer de febrer de 1892, tot i que «ja feia més d'un any que rutllaven». Aquesta, doncs, fou la data d'oficialització dels papers de la societat, «i per cert amb un reglament redactat en català i així mateix presentat al govern civil». Se citen una quinzena de lleidatans, tots homes (és clar, segons l'època), que es reunien de manera sovintejada per tocar. En fou el director en Salvador Rebés i tingué com a vice-director en Joan Bergós. «Salvador Revés Grau (Lleida 1851-1908), conegut popularment com 'Lo Teta', va ser un músic, poeta, periodista i dibuixant. L'any 1885 guanyà el premi "Cítara de Plata" al certamen de l'Acadèmia Mariana amb el seu poema religiós L'Estrella del Nord. Des de 1886 col·laborà a «El Diario de Lérida», on publicà la major part dels seus versos (destaca el seu poema líric i romàntic 'Las Violas', 1890); de 1892 és el seu poema "Dos dotzenes de consells (el saber no ocupa lugar)". Aquell mateix any formà part del grup musical La Pua, dirigit per Joan Bergós "Lo Llaüt"; Lo Teta feia els arranjaments i dirigia els assajos. Al 1900 participà a l'expedició fluvial pel Segre juntament amb els Arderiu, els Llúria i el cap de l'expedició, Joan Bergós; portaren la bandera des de Lleida a Torres de Segre. Publicà a la revista Lo Garbell, en la fundació de la qual intervingué» (viquipèdia). |
 |
| 1931. La Pua de Lleida. Revista «Vida Lleidatana», núm. 101, 10 de gener. L'agrupació tenia al darrere alguns socis benefactors, però patien de «molts alts i baixos». Recollien dinerons «dels balls de carnestoltes que organitzaven al 'Cafè de l'Univers' (avui 'Puerto Rico'), i a base de la quota única de cinc pessetes per als senyors». Tenien el repertori sarsueler popular d'aquell temps. «Els assajos que tenien lloc cada dia feiner de nou a dotze del vespre, es feien primer a cal Gardenyes, al carrer Major, i després en un piset que llogaren sobre l'avui desaparegut Portal de Vilagrassa, en el que avui és el carrer Joan Mestre», la sala d'assaig del qual «donava davant per davant de les cuines de l'Hospital de Santa Maria», llavors encara al vell edifici medieval. L'agrupació tingué una durada de tres o quatre anys, «fins que per casori d'uns i marxa dels altres, decidiren plegar-la». Una colla de joventut. |
 |
| 1931. La Pua de Lleida. Revista «Vida Lleidatana», núm. 101, 10 de gener. Els primers concerts els van donar «a cases d'amics, essent freqüentades les cases de la Comtessa de Torregrossa (Casa Nuet), Guix, Gener, Gomar, Ibars, i finalment al 'Centro Artístic', on alternaven amb la Banda i l'Orquestra en els concerts que mensualment dedicaven als socis». Es refereix a la banda municipal, fundada per Jaume Roig, i una orquestra també municipal llavors existent. També tingueren una serenata al Palau Espiscopal al 1894, durant el pas per Lleida del Nunci de Sa Santedat, llavors tota una personalitat, en els temps del bisbe Messeguer. |
 |
| 1931. La Pua de Lleida. Revista «Vida Lleidatana», núm. 101, 10 de gener. 'La Pua' és un més dels exemples de la Renaixença lleidatana, de la recuperació d'una certa consciència cultural, social i nacional a la nostra vella ciutat en aquell tombant del segle XIX al XX, i que cristal·litzaria amb l'aparició de destacats intel·lectuals i polítics, i que desembocaria en la gran tradició republicana catalanista que transformà la Lleida d'ara fa tot just cent anys. |
 |
| 1931. La Pua de Lleida. Revista «Vida Lleidatana», núm. 101, 10 de gener. «La Pua», número únic del 28 de febrer de 1895, de la mà de Joan Bergós, «que donarà al menos una serenata cada any». El nom de l'agrupació musical fou, doncs, també aprofitat per a un intent de «periòdic trempat, humorístic, de bon gènero, il·lustrat i etc». Probablement, recollia les facècies i acudits d'aquella colla de jovent lleidatà il·lustrat finisecular. |
  |
| 1900 ca. «La vida musical a Lleida els anys 1900», Publicacions Associació Wagneriana Barcelona, núm. 42, 2015 Una breu ressenya del gran ambient musical de la Lleida del tombant de segle XIX al XX, en aquell ambient de Renaixença cultural i nacional. Destacaren l'Orquestra de Lleida (Joan Bordalba), La Banda Lira Musical (Manuel Herrera, 1889), La Banda de Santa Cecília (Francesc Gelambí, 1900) |
 |
| 1900 ca. «La vida musical a Lleida els anys 1900», Publicacions Associació Wagneriana Barcelona, núm. 42, 2015 «Coincident amb l'efervescència de l'Associació Wagneriana, apareixen a Lleida dues societats amb nom wagnerià: la Societat de Ball la Walkíria, i la Societat Lohengrin», destinades a l'entreteniment per mitjà de l'organització de balls (Associació Wagneriana). |
