Anys 1900-10 ca. La Mollerussa d'inicis del segle XX.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
Un repàs de cent pàgines a la història mollerussenca, una obra de divulgació sobre la ciutat urgellenca feta amb rigor i accessible. S'hi fa una visió general des dels orígens fins encetar lo segle XXI, amb apunts sobre la història, lo patrimoni, l'urbanisme i l'evolució econòmica i social, que han portat la població de petita vila medieval a epicentre de la transformació agrícola i, darrerament, a nucli de serveis de la plana urgellenca. Confio que les imatges us animaran a l'amena lectura d'aquesta monografia. Som-hi: enllaç.
La primera imatge és per a la Mollerussa en començant lo segle XX, amb una vista del camí ral que, venint de Lleida, va travessar la població fins a la construcció de la moderna autovia.
1913. Carrer de Ferrer i Busquets.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
Al fons, l'antic camí ral a la sortida en direcció est, amb arbres a banda i banda, com era costum a vies principals per fer ombra a vianants i carruatges.
1922. Carrer de Ferrer i Busquets.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
L'antiga façana de l'Amistat, i la casa de la vila o Casa Forta al fons.
1910 ca. Plaça Manuel Bertan.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
Vista cap al camí d'Arbeca. Los tendals senyalaven obradors, tallers i botigues, en aquest cas sembla que un ferrer, amb l'entrada tota farcida d'eixos i rodes de carro.
1913. Plaça Manuel Bertan.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
Vista de la plaça cap a l'antiga carretera N-II, que fou lo nom que agafà lo vell camí ral.
1910 ca. Plaça Manuel Bertan.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
La Plaça Major, feta a l'eixample de la vila closa. A la dreta, la primera seu del Sindicat General de Regs del Canal d'Urgell, la veu dels propietaris agrícoles davant la societat privada que llavors administrava l'aigua i lo canal sencer.
1913. Plaça de l'Estació.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
1910 ca. Rentador o Safareig.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
Lo rentador del camí de Torregrossa, amb los desmais per ombrejar la dura tasca de les dones d'aquell i de tots los temps.
1910-20 ca. Lo sometent.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
1913. Pastor amb ramat.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
Los ramats solien passar pels carrers dels pobles. Per on si no? La conseqüència n'era un escampall infinit de boletes negres al deu darrere, oi?
1900-10. L'antiga fàbrica Capdevila de sifons i begudes.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
Calia que fos emplaçada, és clar, a tocar de la secla. Al fons, lo pont de pedra del camí d'Arbeca, si no m'erro.
1910-20 ca. L'antiga fàbrica Capdevila de sifons i begudes.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
Allà a on ara hi ha los pavellons de la fira, hi hagué la important indústria paperera de la Forestal d'Urgell.
1930 ca. Garatge d'automòbils.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
A la vella N-II, taller per als automòbils de l'època. La carretera de BCN sempre tenia circulació rodada, que anava substituint l'animal. Lo rètol en la llengua del país marca los temps republicans. Fixem-nos en l'esplèndid camí, amb los arbres al lateral.
1910-20 ca. Carrer de Verdaguer.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
La canalla sempre a punt per al retrato. Les antigues portalades de les cases, que obrien cap a fora, los balcons de ferro forjat, les cortines a les entrades... Lo temps que passa capturat en una imatge.
1910-20 ca. L'estació del trenquet.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
Lo ferrocarril de la Sucrera de Menàrguens, que travessava tota la plana urgellenca.
1910 ca. Lo primer edifici de l'Amistat.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
La primera seu de la societat recreativa mollerussenca, fundada al 1905 (com consta a les lletres del frontal) a tocar del carrer Navarra, crec, en uns antics magatzems d'aufals. L'un edifici n'era lo cafè, i l'altre lo teatre.
1910 ca. L'Església de Sant Jaume.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
L'antiga església de la vila, ja desapareguda després de la guerra.
1922. L'Església de Sant Jaume.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
L'església parroquial , amb los carros aparcats gairebé en doble fila.
1922. L'Església de Sant Jaume.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
L'interior de l'antiga església amb l'altar preconciliar, i los típics quadrets dels misteris de la passió penjats dels pilans.
1903. L'Església de Sant Jaume.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
L'altar major d'abans de la guerra, amb lo taulell de cara al sant i de cul a la gent, com va ser durant segles lo costum catòlic fins al Concili Vaticà II.
1922. L'Església de Sant Jaume.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
La pica baptismal al fons.
1940 ca. Lo primer edifici de l'Amistat.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
L'església de Sant Jaume, i l'antiga casa de la vila, van ésser enderrocats i reorganitzats al voltant de la nova Plaça de l'Ajuntament actual.
1922. La Capella de Sant Isidori.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
1922. La capella de Sant Isidori.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
.jpg)
1940 ca. L'antiga Casa Forta o Casa de la Vila.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
Lo vell edifici de l'ajuntament, i l'església a la dreta. Aquesta disposició obligava lo camí ral a fer una tortera, esmenada amb la nova urbanització.
.jpg)
1932. Programa de Festa Major.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
Programa republicà, en la nostra llengua. L'antiga església hi és dibuixada.
1930. Envelat de Festa Major.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
L'envelat del casino, amb les llotges als laterals i les cadires a peu de pista de ball. La decoració sumptuosa denota la categoria social dels assistents.
.jpg)
1920-30. La geganta i lo ball de bastons.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
Lo ball de bastons presidit per la geganta.
1940-50. Arc triomfal franquista.
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
Lo pas del Caudillo (espanyol) per viles i pobles havia de ser saludat amb arcs triomfals i la gent i la canalla als vorals de la carretera, sovint amb estanqueres a la mà. Encara recordo com un cop ens hi van fer anar. Hi portàvem la bandereta que ens havien fet pintar i empegar a un bastonet. No tinc memòria de cap cotxe ni comitiva, però sí de l'excursió d'aquell matí. Érem canalla però l'adoctrinamiento era constant.
.jpg)
Mollerussa, Joan Yeguas, Ed. Cossetània, 2003.
[2494] Hostals lleidatans de 1802