 |
| 1901. L'Asil Borràs, Lleida. Emplaçat cap a l'actual Plaça de Pau Casals, l'asil Borràs fou un edifici aixecat al 1901, dels primers d'estil modernista a la ciutat, per atendre infants de famílies treballadores. Llavors el carrer Balmes només era un camí en un descampat fora de l'antiga muralla, un poc més enllà de la Porta de Boters. Després de la guerra fou seu del Auxilio Social franquista (espanyol), i després, al 1972, caserna de la Guàrdia Urbana, fins que fou enderrocat per fer-hi la plaça. L'Asil Borràs fou el darrer establiment de beneficència de Lleida, després d'una llarga tradició de segles. |
 |
| Anys 1970. L'Asil Borràs, Lleida. La façana modernista de l'asil, potser ja en època en què fou seu de la policia local. Els cotxes del moment, els veiem aparcats davant l'edifici, sense la primitiva tanca. Curiosament, en fer-s'hi la Plaça Pau Casals, es tornaria a tancar el solar, fins que fa uns pocs anys la plaça restaria oberta, esperem que de manera definitiva. |
 |
| 1901. L'Asil Borràs, Lleida. Una perspectiva un pèl més elevada del recinte, potser presa des del darrere de l'edifici proper de l'antiga presó, aixecat al 1897. Es tracta d'una postal de la casa editora «Hauser y Menet» d'aquell inici de segle XX, que a Lleida tingué com a retratista un dels pioners de la fotografia lleidatana, Victorià Muñoz. |
 |
1873. Els antics hospitals o asils de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Segons la tradició cristiana, l'assistència a pobres, vells i desemparats calia que es fes per caritat i almoina. A final del segle XIV, la caritat privada és progressivament substituïda per la beneficència pública: «algunos municipios comenzaron a construir i sostener nuevos y espaciosos hospitales».
|
 |
1873. Els antics hospitals o asils de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
A banda de l'Hospital de Santa Maria, en l'edifici gòtic del segle XV al final del carrer Major i començament del de Sant Antoni, a la nostra ciutat hi hagué altres establiments de beneficència, p.ex.
L'Hospital asil de Pere Moliner. El més antic de tots, als afores de la ciutat, al Cappont, que subsistí fins al 1201, «que habiéndose establecido en él los Trinitarios, fue trasladado al interior de la ciudad», emplaçat en una casa del carrer Sant Antoni que per darrere donava a l'escorxador medieval. No sabria afirmar si es tracta del mateix que l'anomenat asil d'en Pere de Déu. Tampoc Pleyan no ho lliga. L'Hospital asil del Sant Esperit. Era per acollir nens bords o expòsits, és a dir, sense pares, emplaçat vora el Portal del Sant Esperit que obria el camí de Corbins a l'antiga muralla, just al peu del turó de la Seu Vella, «fundat per los Peres», o sigui, els reis catalans. L'Hospital asil dels Capellans. Era per acollir els mossens vells, i també per a allotjament de «todos los religiosos transehuntes» que no tenien convent del seu orde dins la ciutat. |
L'Hospital asil de Sant Marçal.
Era l'establiment a tocar del pont, a Cappont, «el cual estaba destinado para las enfermedades ordinarias», o sigui, per a aquells a qui s'impedia el pas a la ciutat per por de contagis.
 | |
1873. Els antics hospitals o asils de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
|
 |
| Anys 1900. L'Asil de Sant Josep, la Seu d'Urgell. Un parell de postals del magne edifici de l'asil urgellenc, fundat al 1900 pel canonge de la catedral, Dr. Joan Peiró, i dedicat a l'atenció a la gent gran. |
