 |
1906. Els Mercedaris de Tàrrega (l'Urgell).
La fotografia és del mateix autor i data del 1898. L'església i convent de la Mercè foren cedits, anys després de l'exclaustració, als escolapis, els quals hi iniciaren l'escola que encara avui mantenen, i a on podem encara contemplar el vell claustre de la fotografia centenària, aixecat en el tombant del segle XVIII al XIX. «Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer. |
 |
1906. Els Mercedaris de Tàrrega (l'Urgell).
El primer convent mercedari targarí es remunta als temps del nostre Conqueridor, aixecat als afores dels murs de la ciutat. Al segle XIV fou posada, ja dins la vila, la primera pedra del nou convent de part de Martí, fill del rei Pere III, i futur rei català. L'edificació definitiva que ha arribat fins als nostres dies, però, fou aixecada sobre l'antic temple de Sant Joan Baptista al començament del segle XIX. «Aunque de construcción moderna, y no grande, resulta de buen gusto, rico y fino».«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer. |
 |
1906. Els Mercedaris de Tàrrega (l'Urgell).
L'estil arquitectònic «greco-romano» de l'edificació és descrit per l'autor, amb detall de planta i alçat. «El retablo mauyor pertenece al mismo gusto del templo. Recientemente ha sido alargado», i presenta, és clar, la Marededéu de la Mercè al nínxol principal, i un Sant Ramon Nonat conservat en un de lateral. «Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer. El clauste és de cinc arcs de mig punt per banda, i també se'n fa una breu descripció, sense oblit de «la hermosa boca de piedra de la cisterna del centro con sus ricos montantes y arcos para la polea». |
 |
1906. Els Mercedaris de Tàrrega (l'Urgell).
Detalls de l'antic claustre mercedari targarí, amb el pou i els arcs, cosa que, assegura l'autor, «da a este claustro un aire de riqueza, elegancia y severidad que enamora».«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer. |
 |
1906. Els Mercedaris de Tàrrega (l'Urgell).
La comunitat religiosa disposava d'horts adjacents i una renda gens negligible, per a sis sacerdots, un diaca i un llec. L'autor passà per Tàrrega al junt de 1898. Acaba la ressenya comentant la cessió als escolapis, que havien acabat des del 1884 l'edificació de diversos costats del segons pis de la casa. «Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer. |
 |
1906. Els Mercedaris de Tàrrega (l'Urgell).
Plànol i alçat del convent i església a començament del segle XX.«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer. |
 |
1906. Els Mercedaris de Tàrrega (l'Urgell).
Al plànol s'hi aprecia la distribució de les estances (refectori, cuina i rebost) al lateral exterior del claustre, i l'entrada per l'actual carrer de Santa Maria.«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer. |
 |
Anys 1930. Els Mercedaris de Tàrrega (l'Urgell).
Vista de l'escola pia targarina en època republicana, amb rellotge a la façana i la bandera tricolor al balcó. Durant el període de la guerra, l'escola fou expropiada als religiosos i convertida en escola laica (tarrega.escolapia.cat). |
 |
| Anys 1930. Els Mercedaris de Tàrrega (l'Urgell). Esplèndida imatge aèria de l'àrea de l'Escola Pia targarina de la postguerra (crec), amb la plaça del davant llavors dedicada a pati de la canalla. El pati actual és al darrere de l'edifici, al lloc de l'antic hort (tarrega.escolapia.cat). S'hi aprecia l'església amb el campanar per acabar. |
 |
1985. Els Mercedaris de Tàrrega (l'Urgell).
Obres de construcció del campanar de l'església. S'inaugurà al 1r de maig de 1986 i foren pagades amb aportacions dels fidels, aprofitant l'embranzida de la commemoració del centenari de l'Escola Pia (1884-1984), i que culminava una antiga aspiració de (part) dels targarins («Nova Tàrrega»). |
 |
| Anys 2000. Els Mercedaris de Tàrrega (l'Urgell).
Vistes actuals del claustre, amb els finestrals de les aules escolars, i de la façana de l'església de la Mercè.
|
