 |
1906. Nostra Senyora de la Mercè, Agramunt (l'Urgell).
El convent mercedari d'Agramunt era a tocar de l'església parroquial a la part nord de la vila murallada, amb el temple a l'est i el convent a ponent. L'autor l'havia vist encara dempeus al 1904 i en fa una descripció arquitectònica de la façana abarrocada. Pel que fa a l'interior, «pocas palabras bastaran... el cual es del gusto del Renacimiento... Este templo observa puntualmente las líneas comunes de los del siglo XVIII y principios del XIX». Al retaule major, l'autor no hi dedica ni una paraula, «por rudimentario y feo».«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer. |
 |
1906. Nostra Senyora de la Mercè, Agramunt (l'Urgell).
La Marededéu de la Mercè era situada «en un balcón abierto en el muro... vestida de telas, la que tiene un esclavo de rodillas a cada lado». També fa la descripció del claustre, sense regularitat i que «no posee galerías más que en el piso bajo, y aun en unos lados de distinto orden que en otros».«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer. Del carrer, se'n deia de la Mercè, i se'n diu encara, amb l'escut mercedari i la data de 1792. La porta d'ingrés a l'escala principal, també amb escut i la data de 1600. Al costat del convent, els mercedaris hi tenien l'hort, ja convertit en placeta, «y que poseía otra mayor junto a la villa y al soberbio pozo que se encuentra a su entrada», probablement referint-se a la Plaça del Pou, al costat del riu Sió. Ara fa poc més de cent anys, al convent exclaustrat hi havia les escoles públiques, i la petita comunitat hi continuava de lloguer: «hoy el templo continua abierto al culto, pero sólo se celebran allí dos fiestas, y éstas con novena, a saber, la de la titular i la de San Ramón». |
 |
Anys 2000. Espai Guinovart, Agramunt (l'Urgell).
El convent reformat de final del segle XVIII fou destruït a la Guerra Civil, i llavors s'hi aixecà el mercat municipal. «L'Espai Guinovart d'Agramunt està emplaçat en l'actual plaça del Mercat, on antigament hi havia un convent mercedari, que després va ser transformat en escola, i finalment enderrocat l'any 1930. L'organisme Regiones Devastadas va reconstruir alguns edificis d'Agramunt que havien estat afectats pels bombardejos de la Guerra Civil i va encarregar a l'arquitecte Pere Domènec Torres que construís un mercat allà on hi havia hagut el convent. Aquest mercat es va mantenir en actiu fins al seu declivi als anys 80, degut a la manca de funcionalitat i als nous usos comercials. L'any 1990 s'inicien les obres de reforma del mercat per a un nou projecte: l'Espai Guinovart d'Agramunt. L'any 1994 finalitzen les obres d'habilitació i el 2 de juliol del mateix any té lloc la inauguració de la seu de la Fundació Privada Espai Guinovart, amb una superfície total construïda de 650 m² i una superfície total ocupada de 580 m2» (viquipèdia). |
 |
Anys 1950. Agramunt (l'Urgell).
La plaça i edifici del mercat de postguerra.
«La primera notícia que hom té d'aquest convent data del 1312, el 1327 s'hi va celebrar un important Capítol General de l'orde mercedari on es van aprovar unes noves Constitucions. L’edifici, que es va conservar fins l'exclaustració, era producte de les profundes reformes portades a terme cap els segles XVII i XVIII. Es va abandonar el 1835 i el convent es va destinar a escola mentre que l'església va seguir amb les seves funcions. Tot plegat fou destruït el 1936 per tal d'aixecar el mercat municipal, actualment Espai Guinovart» (Monestirs de Catalunya). |
