 |
1913. Agramunt (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. Foto: Ceferí Rocafort.
La part septentrional de la comarca de l'Urgell presenta, des de l'arribada de l'aigua del canal, un aspecte molt diferent a la meridional, del tot segarrenca per territori i segarreta per tarannà. L'entrada al poble de la carretera de Tàrrega a Artesa presentava aquesta idíl·lica imatge, un cop superades les muralles medievals, amb els trossos i horts tapiats, que deixaven el camí emmarcat entre parets.
|
 |
1913. Agramunt (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. Foto: Ceferí Rocafort.
Detalls de la població, ben batuda pel sol i amb les grans galeries obertes de les cases, que em tenen el cor robat. A l'horitzó, a més del ferreny campanar gòtic quadrat, encara subsistia el campanar del convent exclaustrat de Sant Bonaventura, dalt del turó.
|
 |
1913. Agramunt (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. La vila tenia més de sis-cents edificis per a una població de vora 2.500 persones, inclosos els agregats, ara fa cent anys, i que ha doblat en un segle. La vila era més aviat modesta al segle XIV, amb encara no 70 focs, que devien comptar unes quatre o cinc-centes persones, capaces d'aixecar aquella impressionant portalada romànica de la parròquia. |
 |
1913. Agramunt (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. El segell consistorial de l'època de restauració borbònica, sempre en obligat castellà. |
 |
1913. Agramunt (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. «Té una bona plaça amb porxos, a on se fan los mercats los diumenges. Igualment són porticats bona part dels carrers... La casa de la vila, en la mateixa plaça en què se desplega l'hermosíssima portada de l'església, és seriosa i ben apropiada a la fi per al qual fou construïda». |
 |
1913. Agramunt (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. L'antic castell (23) presidia la vila des de la banda oest de la muralla antiga; a la banda oposada, la nova plaça de Mercadal (2), darrere l'església, amb sa plaça Major. El pou que fornia d'aigua la vila i sa plaça (3), a l'entrada meridional de la vila, se'n convertí en un dels punts neuràlgics. |
 |
1913. Agramunt (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. Detalls dels carrers de la vila al plànol d'ara fa poc més de cent anys. |
 |
1913. Agramunt (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. «A la banda de baix de la vila hi ha una gran font [la plaça del Pou] i un gran pont de pedra amb dues arcades s'estén damunt el Sió, que s'ha de passar tot pujant de Tàrrega». A més de safarejos públics, ja hi havia llum elèctrica, portada des de Mafet. La vila gaudia de nombrosos serveis, com ara sis col·legis!, notaria, i la Guardia Civil, d'ocupació espanyola, és clar. |
    |
| Anys 1930. Torronaires d'Agramunt a Barcelona. «La indústria més coneguda és la dels torrons d'avellana i mel. Se pot dir que no hi ha fira a la província per mica important que siga, que no s'hi vegin los simpàtics torronaires, com no se descuiden tampoc de baixar a Barcelona des de Sant Tomàs a Reis, lluint per les Rambles l'airosa barretina musca perquè conste clarament la legítima procedència del seu acreditat article». |
 |
| 2017. Torronaires d'Agramunt amb la barretina musca. En el marc de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d'Agramunt, celebrada aquest passat cap de setmana, els menestrals torronaires van fer entrega del títol de Torronaire d'Honor 2017 al Sr. Emili Vicens. L'acte fou presidit pels menestrals torronaires, l'alcalde d'Agramunt, Bernat Solé i la directora de la Fira, Fàtima Puig, i altres autoritats. |
 |
1913. Agramunt (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. Un breu resum històric. |
 |
1913. Agramunt (l'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. La meravellosa portalada romànica de l'església de Santa Maria. Els xiquets ens fixen les magnes proporcions de l'obra. «Les dues estàtues que figuren a banda i banda, estaven abans dintre de l'església i al costat d'un sepulcre del Salvador. Com que res no tenen a veure amb la portalada descrita, aquesta guanyaria molt si fossen retirades del lloc que ocupen, retornant-les al punt d'a on havien sortit». |
 |
| 1913. Agramunt (l'Urgell). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. Monedes encunyades a la vila. |
 |
| 1913. Agramunt (l'Urgell). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. Descripció de la fàbrica de l'església. «Les dues portes que donen ingrés al temple, per si soles ja se fan creditores d'una detinguda visita, puix constitueixen hermosíssimes pàgines de l'art romànic en la seua darrera manifestació, especialment la portalada principal». |
 |
| 1913. Lo Pilar d'Almenara (l'Urgell). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. Foto: Marià Gené. La gran torre rodona d'Almenara, talaia i mirador de tota la plana urgellenca, amb els seus gairebé 15 metres d'alçada per 7 de diàmetre. |
  |
| 1913. Lo Pilar d'Almenara (l'Urgell). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. Foto: Marià Gené. Detalls de la torre, amb l'entrada molt elevada del nivell de terra. |
 |
| 1913. Agramunt (l'Urgell). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. El desaparegut convent de Sant Bonaventura, de començament de segle XVII. |
 |
| 1913. Agramunt (l'Urgell). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. Segell del «Real Juzgado de Agramunt», de convulsa història a partir de la Constitució (espanyola) de Cadis, 1812, i al llarg de la primera meitat d'aquell segles. |
