 |
| 1911. Guimerà, l'Urgell. «La Hormiga de Oro, Ilustración Católica», BCN, núm. 37, 16 de setembre (HD-BNE). La vida tradicional i pagesa del poble captada en una preciosa imatge. |
  |
| 1911. Guimerà, l'Urgell. «La Hormiga de Oro, Ilustración Católica», BCN, 16 de setembre (HD-BNE). La mula davant de casa amb el morral posat, el carro aparcat a la paret, el xiquet amb un paner d'ous, i les passeres de fusta, elevades per damunt l'estret carrer i directes de casa a la pallera i l'estable. |
 |
| 1911. Guimerà, l'Urgell. «La Hormiga de Oro, Ilustración Católica», BCN, 16 de setembre (HD-BNE). Esplèndides vistes de la població, de l'església i de les runes del vell castell. «Les muralles encerclen el recinte de la que fou vila medieval, i quatre portals foren altres tantes sortides a totes les direccions. Avui es conserven tres dels portals, els que tancaven el poble per les parts N, E i W; la porta principal i el seu recinte, per la part S, fou possiblement enderrocada per la riuada de Santa Tecla (1874)» (enciclopèdia.cat). |
 |
| 1911. Guimerà, l'Urgell. «La Hormiga de Oro, Ilustración Católica», BCN, 16 de setembre (HD-BNE). La típica silueta del poble urgellenc, amb les dos torres que la presideixen: la de l'homenatge del vell castell, llavors ja parcialment enrunada, i la del ferreny campanar quadrat de l'església, per damunt del poble escalonat fins a la vall. Les àmplies porxades de les galeries superiors de les cases permetien la ventilació i temperaven el fred a l'hivern i la calor a l'estiu. S'hi eixugaven els llargs llançols de cotó, s'hi estenien els canyissos per assecar-hi tota mena de fruites i verdures, i s'hi lligaven els filferros per a les tomates de penjar. |
 |
| 1911. Guimerà, l'Urgell. «La Hormiga de Oro, Ilustración Católica», BCN, 16 de setembre (HD-BNE). L'antiga torre de l'homenatge del castell i un pany de paret, i la creu de terme a l'entrada del poble per dalt del tossal. |
 |
| 1911. Guimerà, l'Urgell. «La Hormiga de Oro, Ilustración Católica», BCN, 16 de setembre (HD-BNE). L'església gòtica de Santa Maria de Guimerà. |
 |
| 1911. Guimerà, l'Urgell. «La Hormiga de Oro, Ilustración Católica», BCN, 16 de setembre (HD-BNE). El creuer i l'absis de l'església. Al lateral, damunt del poble, una galeria coberta de mitja dotzena d'arcs de llargada, disposen de la magnífica vista de la vall del Corb i de l'Urgell segarreta. |
 |
| 1911. Guimerà, l'Urgell. «La Hormiga de Oro, Ilustración Católica», BCN, 16 de setembre (HD-BNE). Segons el text, ben acuradament, el castell de la vila serví de defensa la Baixa Segarra. A començament del segle XX, ben justet arribava als 1.400 habitants. S'hi recorda uns quants Guimeràs de la nostra història, l'escut heràldic dels senyors de la vila, que és episcopalment tarragonina, i la «elegante puerta de estilo gótico y estrecho ventanal encima». S'hi fa esment també del Santuari de la Mare de Déu de la Bovera, amb la imatge de la Marededéu tallada en alabastre i que, segons la tradició, fou trobada damunt d'una alzina. |
 |
| 1911. Guimerà, l'Urgell. «La Hormiga de Oro, Ilustración Católica», BCN, 16 de setembre (HD-BNE). Un ruquet amb les sàrries al llom i el pagès al darrere baixen per un carrer empedrat, probablement cap als horts de baix a la vall. |
 |
| 1911. Guimerà, l'Urgell. «La Hormiga de Oro, Ilustración Católica», BCN, 16 de setembre (HD-BNE). Un estret carreró amb les dones amb el mocador al cap i davantal fins al turmell, amb aquelles velles portalades de fusta que s'obrien cap enfora, i la botera per als gats retallada damunt la pedra del llindar. Sense empedrar, hi devia córrer l'aigua amb els habituals aiguats d'estiu i tardor, però després, asseguts al pedrís de davant de casa, la feien petar als vespres amb la frescoreta de la marinada. |
 |
| 1911. Guimerà, l'Urgell. «La Hormiga de Oro, Ilustración Católica», BCN, 16 de setembre (HD-BNE). L'altra creu de terme, gòtica potser també, a la part de dalt del poble, als peus del castell. |
