 |
| 1924. El Pont de Suert, la Ribagorça. «La Hormiga de Oro. Ilustración Católica», núm. 24, 12 de juny. Els vells porxos del carrer Major, avui encara porxat. |
 |
| 1924. El Pont de Suert, la Ribagorça. «La Hormiga de Oro. Ilustración Católica», núm. 24, 12 de juny. |
 |
| 1924. El Pont de Suert, la Ribagorça. «La Hormiga de Oro. Ilustración Católica», núm. 24, 12 de juny. «La población más próxima es Pont de Suert; villorrio humilde, anticuado y desconocido, o poco menos, del gran turismo. Los vecinos, gentes sencillas y de costumbres primitivas, raras veces bajan a la ciudad, y muy pocas suben a los picos de las montañas que les rodean». |
 |
| 1924. El Pont de Suert, la Ribagorça. «La Hormiga de Oro. Ilustración Católica», núm. 24, 12 de juny. La rondalla parla d'una mena de bèstia de les neus, un gran llop, que deixa ses petjades a la blancor de la neu de les glaceres, però que ningú no ha vist. La bèstia monstruosa no hi capigué a l'Arca de Noè, i la darrera parella d'aquesta espècie rapinyaire, a l'arribada del diluvi universal, es refugià a les altes muntanyes de Sopeira. Però com que l'aigua pujava més i més, calgué que l'un pugés al llom de l'altre, i d'aquesta manera se'n salvà el de dalt. En descobrir Noè que havia subsistit pregà al seu Déu que l'espècie pogués viure sobre la terra. Per això, els habitants de la muntanya no miren de matar-lo, sinó que en fugen, «temerosos de caer en sus garras fatales». La llegenda sorgí de l'explicació fantàstica d'un fet de la vida quotidiana, com era la desaparició dels animals dels ramats. Quan en desapareixia un del corral o del ramat, s'hi resignaven, i el consideraven una mena de sacrifici a l'animal antediluvià, senyalat per Déu per viure fins a la consumació dels segles. El text ve signat de l'escriptor Pere Maurí i Ribas, i les fotografies del reportatge són signades per Garriga. Potser que es tracti de l'engiyer barceloní Rafel Garriga (1896-1969), que als anys 20 del segle XX tingué una empresa fotogràfica a la capital catalana. |
 |
| 1924. Sopeira, la Ribagorça. «La Hormiga de Oro. Ilustración Católica», núm. 24, 12 de juny. El bonic pont medieval d'un ull aigua avall de Sopeira sobre la Noguera Ribagorçana, a la part septentrional de la Terreta ribagorçana. |
 |
| 1924. Sopeira, la Ribagorça. «La Hormiga de Oro. Ilustración Católica», núm. 24, 12 de juny. Les altes muntanyes de Sopeira, al congost de les Escales. |
 |
| 1924. Glacera de Corones, la Ribagorça. «La Hormiga de Oro. Ilustración Católica», núm. 24, 12 de juny. La glacera de Corones, a les Maleïdes. |
