 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. Ressenya d'un dels nostres grans pirineistes d'una travessa hivernal al Portilló benasquès des de la Vall d'Aran, feta durant l'hivern de 1903 i publicada l'any següent. La descoberta d'un Pirineu encara verge, llunyà, incomunicat i, per això, gens trepitjat ni conegut de la resta del país. Les paraules directes d'aquells primers i grans muntanyencs ens transporten en el temps i ens fan reviure l'excursionisme en estat pur, sense gps ni vibrams ni goretex, però amb determinació, coneixement del medi, prudència enraonada, i gaudi infinit, gairebé fusió, amb l'entorn natural. |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. L'accés a la Vall d'Aran era més plàcid fer-lo amb tren per França, per Tolosa, camí de ferro per la Garona amunt, fins gairebé a Luishon. L'autor amenitza la descripció del recorregut amb referències històriques de la nostra relació amb les terres occitanes germanes. |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. Sent Bertran de Comenge i son passat històric, antic bisbat, suprimit a final del segle XVIII, del qual depenia la vall aranesa. A Marinhac, els expedicionaris van acomiadar-se «de viatjar a la moderna, perquè d'aquí endavant los medis de locomoció serien cada vegada més primitius». |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. Amb carruatge cap a la frontera (espanyola), a Pont de Rei, a uns quinze quilòmetres de Marinhac, i vint-i-quatre més des d'allà fins a Vielha. De la carretera se'n diu que «lo traçat... és sumament senzill, perquè sempre va remuntant lo riu Garona al fons de la vall; de manera que, malgrat atravessar l'alt maciu fronterís, lo pas se fa per la via oberta per la naturalesa sense collada o port». El pas per Sent-Biat és aprofitat per comentar-ne quatre dades històriques. Les esperes per engalzar una diligència amb l'altra, són ben aprofitades: «nos entaulàrem a casa Penetro,... un modest parador de vora la carretera». |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. Travessada la frontera, se'n topen amb el «casino, edifici... construït per uns arrendadors francesos per a destinar-lo al joc en la temporada d'estiu... Enfront i a la vora de la carretera hi ha la fita frontera, situada pocs passos abans d'entrar en lo pont», llavors «un desllorigat i estret pont de fusta, que trontollava quan passà nostre carruatge: era el Pont del Rei Renat, anomenat així per ésser aquest monarca francès que el feu construir». |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. Descripció geogràfica de la Vall d'Aran, geològicament una antiga immensa gelera que, treballada per la Garona vers la «pregona osca del Pont de Rei», ha resultat en una verge i verda vall d'aigües cristal·lines, «un plafó artístic de pujat valer». |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. Les Bordes a començament de segle XX, amb el pont sobre la Garona en primer terme. Clixé de Juli Soler i edició de Thomas, signada a l'angle inferior dret. |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. Descripció general de la geografia aranesa, de 31 pobles «de complert caràcter pirinenc, d'espesses parets, són coberts per teulades en forta pendent de negra i lluenta llicorella, a on hi ressalten les punxegudes caputxines». Els casals nobles i les esglésies romàniques també són notats. Mentre que, pel que fa a les comunicacions, encara s'esperava que «serà un fet la carretera que, pujant pel Pallars i atravessant lo Port de la Bonaigua, posarà en comunicació la Vall amb sos germans de Catalunya». El principal problema d'aquell moment era, és clar, l'emigració «a França especialment, en terms que en 50 anys gairebé ha disminuït la Vall de més de 4.000 habitants (avui de fet ne compta uns 6.380, amb un territori de 498 km quadrats), trobant-se el país en un grau d'atrassament que fa dolor». |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. Pas pel punt de carrabiners de Pontau i per Les, lloc on era situada la duana i que era «estació balneària d'aigües sulfuroses, conegudes ja del temps dels romans». D'allà fins a Bossòst, només tres quilòmetres, la més gran de les viles i pobles de la vall en aquells temps, gairebé amb un miler d'habitants. «Té un bonic passeig arbrat vora el riu, mes sa joia és l'església, notable exemplar romànic». De camí cap a Vielha, al pas per les Bordes, «dominen la vila els restos de lo que fou Castell-Lleó». |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. L'església de Vielha, Clixé de Juli Soler i edició de Thomas. |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. Arribada a Vielha, a l'hora foscant, a posar a Casa Marcelino, de nom Fonda Universal. La vila «és cap de partit judicial, i son interior, amb lo pont sobre el Negre, sa plaça, amb la Casa de la Vila porxada, i son passeig i algunes cases de construcció remarcable, li donen força caràcter». Explicades les intencions de creuar cap a Benasc, són severament advertits de desistir de «tan perillosa excursió», però els nostres pirineistes fiaran sa sort als «guies de la comarca, les persones més competents... A ells nos entregaríem i sos parers serien nostre determini, perquè... no teníem gens de ganes de deixar nostres humanitats per aquells deserts glaçats». |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. De ports de muntanya, a la Vall d'Aran, «se'n compten en tota la frontera aranesa més de 20. Entre ells n'hi ha d'habilitats per al trànsit, com el de la Bonaigua o del Pallars, el de Vielha o del Ribagorça, i el de la Picada o el de Benasc. Aquests són freqüentats pel comerç d'aprovisionament de la vall, i tots són de ferradura, de més o menys bon passatge a l'istiu, però a l'hivern se tanquen per les neus, restant més de sis mesos impracticables fins per als peatons». Per necessitats, el port de la Bonaigua era travessat també en època hivernal, «com se pot compendre, per aquella gent forta i avesada a la fadiga». La resta de ports «són pocs freqüentats, i com no sia pel pas de ramats de bestiar en la temporada de muntanyar, algun excursionista i els paquetaires són sos únics concorrents». Entenc que els paquetaires devien d'ésser els contrabandistes de l'època. «Alguns d'ells no són més que veritables despenyaders, com lo port de la Gireta (2.630 m) de Montgarri a Castillon (Arieja), i lo d'Urets (2,550 m) de Montliu a Sentien (Arieja). Al port de Beret, més assequible, la penosa plana nevada, «de dues hores de llargària, rasa de neu tova, constitueix un penosíssim trànsit fins per als més ardits». Pel que fa al port de Vielha, «si bé curt, és molt més alterós (2.460 m) i en ses vessants, de forta pendent, hi és sumament fàcil estimbar-s'hi per la neu glaçada». Els camins enmig de la neu s'indicaven amb «uns alts pilars de pedra seca o llargues perxes» o pals. Quatre refugis o hospitals permetien de preparar les etapes de travessa: l'hospital del port de Vielha, els dos de la Bonaigua i el de Benasc, aquest darrer obert però no guardat a l'hivern. |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. Portalada apuntada de l'església de Betrén. Clixé de Juli Soler i edició de Thomas. |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. L'elogi de la tasca dels guies, «no sols homes pràctics, sinó forçuts, per al cas d'un accident». Per a la seua travessa, compareixen dos guies, en Josep Inglada, d'uns trenta anys, i lo mosso del Marcelino, l'Anton Joanàs, mes gran i de gran resistència. Se'ls explica el full de ruta: de Vielha cap al Port de la Picada per l'Artiga de Lin, arribar fins a la cabana del Cabellut, i d'allà a Luishon pel Port del Bom i l'hospital de França, i pel Portilló de Bossòst, retorn a la Vall aranesa. |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. La idíl·lica vista de Vielha i encontorns a l'hivern. Havent dinat, emprenen el primer pas de l'aventura: anar a dormir a l'ermita de l'Artida de Lin per l'espès port d'avets de Baricauba per preparar des d'allà el pas a la Picada. A Gausac, descrit breument, «se'ns agregà el senyor Rector, que ens acompanyà bon tros de camí». |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. Vista de la Ribera de l'Artiga de Lin. Clixé de Juli Soler i edició de Thomas. |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. Descripció de la salvatge vall de l'Artiga de Lin, «encaixonada per altes muntanyes: les de la dreta formen al cap d'amunt la frontera aranesa, des de Pumero fins a Saportega, i a l'esquerra les serres Negra i de Geles, cobertes ses vessants per seculars boscúries d'avets i faigs que gairebé des de ses crestes arriben fins als prats de la ribera, per a on hi baixa saltironant lo riu Jueu, de fressoses aigües, tot just sortit de les entranyes de la terra en lo lloc anomenat lo güell del Jueu», que en aranès significa ull, el forat o bullidor per on surt el riu a la superfície. De les Bordes a l'hospital de Benasc, es comptaven set hores, escurçades en tres per la pernocta a la capella de l'Artiga (1.215 m). |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. Diversitat de parers sobre l'itinerari de pujada al port de la Picada. A la vora del foc, surten a la conversa, com a proves argumentatòries, els accidents que la muntanya s'ha cobrat. |
 |
| 1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc, Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener. La pujada a la Picada es faria pel Port de la Montjoia, però a l'hora de la partida, la boira ho embolcallava tot. «Espera que espera a veure si esvaïa i res: cansats d'esperar i tement que allò durés alguns dies... resolguérem tornar a Vielha i aplaçar-ho per altre dia». Retornen a les Bordes, i s'hostatgen a Casa Vidala, «gent molt amable i de bon tracte». |
