 |
| 1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech, «Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes). Després de l'enderrocament de les muralles, autoritzat al 1860 en època de l'Alcalde Fuster, el disseny del creixement urbanístic de la ciutat fou encomanat a Josep Fontserè (1865), que per salvar la geografia d'una ciutat ajaguda al peu del turó i al costat d'un gran riu, pensà a dotar-la d'un «anell de rondes al voltant de les antigues muralles», base de tot el dibuix urbanístic posterior, gairebé ja fins als anys 80 del segle XX. L'autor de l'article, Lluís Domènech, era el nét del gran arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner i fill Lluís Domènech i Roura, que treballava a Lleida, a on també s'hi traslladà l'altre fill de l'il·lustre arquitecte, en Pere, també destacat arquitecte, després d'un atac de feridura a casa del seu germà Lluís, on morí al 1962. |
 |
| 1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech, «Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes). La banqueta del Segre de la postguerra, amb el Pont Vell ja reconstruït. A la imatge, encara resta pendent de refer part de la banqueta des de davant la Paeria en avall, que comportaria l'ampliació que coneixem avui a partir de l'edifici del «Montepío». |
 |
| 1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech, «Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes). L'antic Canyeret al peu de la Seu, ja desocupada de la militarada (espanyola) i en procés de restauració. Al darrere, tot el modern eixample de la segona meitat del segle XX, a partir de Prat de la Riba enllà, encara restava per desenvolupar-se. |
 |
| 1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech, «Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes). L'edifici del Gobierno Civil (espanyol) s'acabava de construir, però bona part de l'Avinguda del Segre encara no. La Rambla de Ferran ja estava consolidada, i la de Francesc Macià s'acabava d'urbanitzar. |
 |
| 1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech, «Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes). L'antic tendal de l'aparcament de vehicles de la Rada destacava en la nova ampliació de la Banqueta. El Pont Vell era adonat a les voreres amb unes jardineres amb emparradores. No hi havia canalització encara, és clar, i els arenys campaven ben amples en èpoques estiuenques, quan els pantans derivaven l'aigua cap al rec. |
 |
| 1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech, «Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes). Vistes de la ciutat dels anys 60 del segle passat. |
 |
| 1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech, «Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes). Detall de l'Avinguda del Segre incipient fins a l'estació de ferrocarril. Llavors no hi havia pas sortida, perquè no hi havia pont sobre el riu. |
 |
| 1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech, «Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes). El Cappont encara conservava la vella carretera de Barcelona, la N-II, a l'actual A. Tarradelles. El «Montepío» ja es dreçava a peu de riu com a fidel sentinella de l'omnipresent Seu Vella ben enturonada. La nova banqueta estava per fer encara, i al fons del fons, el nou edifici de l'institut, llavors franquista, ara dit de Màrius Torres. Dalt a Gardeny, el nou conjunt d'edificis dels quartes militars (espanyols) a la ciutat, un cop desallotjats de l'ocupada Seu Vella des de 1707. Crec que se'n deia «Cuarteles del General Sanjurjo», uns dels principals conspiradors contra la República que acabà en el cop d'estat de 1936. |
 |
| 1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech, «Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes). El barri de Sant Llorenç, amb l'església ja refeta dels estralls de la guerra. |
 |
| 1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech, «Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes). L'edifici del Seminari, a la rambla d'Aragó, amb el Palau Episcopal a l'altra banda, i sense el gran edifici de la residència de capellans que el completarà fins a la cantonada de baix. També s'hi aprecia l'històric edifici de la Maternitat, amb els forats dels dos claustres, futura seu de la Biblioteca provincial. Cap al darrere del Seminari, encara molts patis per obrar. |
 |
| 1965. «Cent anys d'urbanisme a Lleida», Lluís Domènech, «Serra d'Or», núm. 11, novembre (BVCervantes). El pla de 1922 comportà l'obertura de Príncep de Viana, per lligar l'estació amb la futura part alta, i ja preveia el Passeig de Ronda, segon anell que circumval·lava la ciutat des de la caiguda de les muralles. Posteriorment, ja a finals de segle, arribaria el tercer anell, dit Segon Passeig de Ronda. També es consolidà l'Avinguda de les Garrigues com a porta d'entrada a la ciutat, i es preveia el que es farà realitat a partir d'aquells anys 60 en endavant: el creixement urbanístic definitiu del Cappont. El pla del 1957, ja a la postguerra franquista (espanyola), posava les bases per a una ciutat de més de cent mil habitants, a què Lleida s'anava acostant sense parar. Els problemes de la ciutat vella medieval i del Canyeret de construccions inestables ja s'afiguraven, tot i que no seran escomesos fins gairebé a final de la centúria. |
