 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. Tremp daurat amb pa d'or sobre fusta procedent de l'església parroquial de Sant Salvador d'aquesta localitat ribagorçana. S'atribueix a un encara no prou identificat Mestre d'Estopanyà, probablement d'origen italià, establert a Catalunya i Aragó cap al segon terç del segle XIV. Des del 1932 és conservat a Barcelona, actualment al MNAC, des que fou venut per l'ajuntament del poble al col·leccionista i empresari del ram del sucre, Lluís Plandiura, que fou a més polític de tendències sempre unionistes i monàrquic, diputat del Partit Liberal (espanyol) al 1923 durant el règim pseudodemocràtic de la restauració borbònica, antirepublicà i afecte al règim franquista (espanyol) durant i després de la guerra. Sembla que l'Ajuntament, mancat de diners, optà per la venda d'aquesta joia de la pintura gòtica, davant la necessitat de restauració del campanar després que un llamp el deixés en mal estat. |
 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. Com és característic dels retaules hagiogràfics gòtics, les diferents tauletes expliquen de forma dibuixada i ben visual la vida i miracles d'algun sant o santa. En aquest cas, el martiri de Sant Vicent (dit Vicenç en els dialectes orientals, motiu pel qual apareix amb aquest títol impropi en els llibres i ressenyes d'art). Sant Vicent Màrtir, com és a bastament conegut a València, fou un diaca del segle III, nascut a Osca i mort a la ciutat del Túria al 304, víctima d'una de les nombroses persecucions de seguidors de la nova fe cristiana decretades per l'emperador romà Dioclecià. Al 303 tingué lloc la darrera onada de captura i arrest de cristians, la més forta de totes, tot just només deu anys abans de l'Edicte de Milà (313) de l'emperador Constantí, que consagrà la llibertat de culte i el retorn dels bens confiscats als cristians. |
 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. Sant Vicent fou originari de la ciutat aragonesa d'Osca, i arribà a fer de diaca al servei del bisbe Valeri de Saragossa. A les primeres taules apareix com a estudiant que, presentat al bisbe (potser al costat de son pare i sa mare), entra al seu servei amb la imposició de mans d'aquest primer grau en l'orde sacerdotal. Damunt les tauletes, apareixen el nom de la ciutat nadiua del màrtir, Osca, i de la ciutat on serà nomenat diaca, Saragossa (Çaragoça). |
 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. Un cop detingut, és presentat davant de Publi Dacià, prefecte romà d'Hispània i martell d'heretges cristians al llarg de tota la península. La seua vida és poc coneguda, i probablement molt distorsionada per la llegenda, però la seua fama degué d'ésser tan gran, que és citat com a perseguidor dels sants Just i Pastor d'Alcalà, o dels sants Cugat, Sever i Eulàlia de Barcelona. En la imatge, bisbe i diaca són portats davant la presència del prefecte romà, que apareix amb les cames creuades, en un acte considerat com a signe de poder. |
 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. Ja empresonats són portats a València. En el detall de la pintura, s'hi aprecien les cadenes, i la representació aproximada que al segle XIV es tenia dels romans de feia deu segles. |
 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. A l'arribada a la capital valenciana, que té el nom escrit damunt les dos taules, VALE-NCIA, són novament conduïts davant l'autoritat romana, potser el mateix Dacià (atesa la mateixa abillamenta rogenca i llarga barba trenada), que dictarà sentència del cas. |
 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. El bisbe saragossà serà desposseït de càrrec i bens, i condemnat a l'exili, a la població d'Enat, al Somontano de Barbastre, a tocar de Lo Grau, al peu del riu Cinca, al costadet d'allà a on el gurú de la secta de l'Obra hi aixecaria, segles a vindre, el santuari de Torreciutat. És ben visible a la taula, el riu Cinca als peus del poblet, idealitzat com una ciutat emmurallada i tot. |
 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. Els vius colors dels soldats romans i, en general, de les vestimentes de tots els personatges, havien d'impactar per força els analfabets i pobres fidels de les majestuoses esglésies gòtiques. De segur que els cridava l'atenció, i els ulls se n'hi anaven sense voler. I a cada cop que això passava, revivien el sofriment del sant i havien de prendre patró del seu sacrifici, conformitat i perseverança en la fe autèntica mentre vivim en aquesta vall de llàgrimes passatgera, que era com la vida i l'existència els era indefugiblement presentada. Les taules representen dos dels martiris aplicats al sant: l'esquarterament dels membres a l'aspa de fusta, i el rostit a la brasa, damunt les graelles, tal i com també fou martiritzat Sant Llorenç, un altre diaca de la Tarraconense que la tradició situa nat a Osca. Probablement les històries del martiri contades de tots dos es creuaren en algun moment, i per això la brasa també apareix entre les diferents tortures aplicades a Sant Vicent a València. |
 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. Detall de Sant Vicent lligat a l'aspa de fusta, a punt d'ésser desmembrat en presència del seu perseguidor, el prefecte Dacià. |
 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. Detall del foc viu i del fum que desprèn sota la graella, amb Vicent sense braços. Un esclau atia les brases amb un bufador tradicional. |
 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. Finalment, i davant la miraculosa resistència de la víctima al turment del llit de claus, el sant és reclòs. El retaule no explica el final de la història: com després d'haver mort a la masmorra on fou tancat, el llançaren a un abocador, com els corbs impediren que les feres el devoressin, com fou finalment enterrat, i com ses relíquies foren traslladades a Lisboa. |
 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. La part superior és acabada amb tres taules triangulars, que representen Maria i un grup de dones amb Jesús ressuscitat i un àngel a l'un costat, i la Maria Magdalena a l'altre, en la coneguda escena del tema Noli me tangere (No em toquis, deixa'm anar), paraules que Jesús digué a Maria Magdalena després de la Resurrecció. |
 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. L'escena central i superior és dedicada a la Crucifixió de Jesús. En el detall, destaca la figura beatífica de sa mare als peus, i la sang abundant que brolla de mans, peus i costat. |
 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. Als peus de la figura central de la composició, els dos comitents de l'obra, és a dir, les persones que n'efecturen l'encàrrec i en pagaren les hores de treball de l'anònim artista. Els estudis no els han pogut identificar. Fins i tot durant la darrera restauració de final de segle XX, es considerà l'opció de suprimir-los o almenys esborrar-ne els escuts heràldics inconeguts, i potser afegits posteriorment. Es tracta, això sí, d'un religiós i d'un cavaller. |
 |
| 1350 - 1370. Retaule de Sant Vicent, Mestre d'Estopanyà, la (Baixa) Ribagorça. La gran figura central del sant, amb robes elegants segons sa condició de diaca, i acompanyat per una ploma i un llibre sagrat, senyal característica dels martiritzats per la fe. La festivitat del sant se celebra al 22 de gener, i és que Per Sant Vicent, se'n va la boira i ve el vent! |
