 |
| 2018. Estopanyà (la Ribagorça). El poble de factura medieval arraulit sota el castell, amb l'església nova, d'estil gòtic, tancant la part baixa de l'antiga vila closa. El campanar s'eleva com un autèntic sentinella sobre la plana, amb els murs cecs de l'església que aparenten una autèntica i majestuosa muralla. |
 |
| 2018. Estopanyà (la Ribagorça). Les velles mines de manganés, a baix a la vall, abandonades als anys 1980. També n'hi hagué a Purroi de la Solana. A l'entrada de la mina, encara hi destaca el 'castellet' o estructura de ferro que sostenia el muntacàrregues que calia per endinsar-se terra endins. L'explotació de la mina començà a les primeries del segle: «en els primers anys del segle XX es van fer les prospeccions per posar en marxa les mines de manganès d’Estopanyà i els primers estudis del que posteriorment seria el pantà de Canelles. Això va produir l’arribada d’enginyers i topògrafs que residien al poble durant diverses temporades, produint-se el lògic intercanvi d’idees i coneixements entre la societat rural tradicional i els nous vents de pensament de l’època», que desembocaren al 1912 en la constitució de l'associació local La Luz del Progreso, que vetllà pel desenvolupament social, cultural i educatiu del poble, que s'estroncà amb la guerra. Tot molt ben explicat al breu pe`ro excel·lent blog de J.Ramon Bardají, 'ESTOPANYÀ - camins, pedres i història'. |
 |
| 2018. Estopanyà (la Ribagorça). L'església gòtica de Sant Salvador i Sant Martí, que substituí la vella esglesiola romànica de Sant Miquel, lligada al castell, com a parroquial de la vila al segle XVI. En els detalls de les parets de l'església s'aprecia la típica pedra arenisca de la zona amb què es construí el temple i la coberta amb la galeria de maons. En canvi, la pedra calcària fou majorment emprada en el castell i ermita medievals. Els 'negrells' són pedres molt fortes i resistents, que s'explotaren modernament en el terme per a ús d'enllambordats a les ciutats. El nom científic n'és l'ofita, pedra ígnia volcànica, sorprenentment trobada en aquests paratges. |
 |
| 2018. Estopanyà (la Ribagorça). El retaule de Sant Vicent del Mestre d'Estopanyà, segle XIV (MNAC) fou venut a un particular per a la restauració de la torre, danyada per l'impacte d'un llamp |
 |
| 2018. Estopanyà (la Ribagorça). El carrer de 'les Escales del Trinquete' és el carrer més ample que baixa perpendicular des del castell, travessant tots els altres carrers del poble, paral·lels a la falda de la fortificació. El nom ve a tomb de l'existència abans de la guerra, cap als inicis del segle XX, d'un frontó que aprofitava les parets del penyal sobre el qual s'assenta el castell. Llavors el poble passava de llarg dels mil habitants, i el frontó degué d'ésser el lloc de diversió i reunió per excel·lència de la gent de la vila. |
 |
| 2018. Estopanyà (la Ribagorça). Balcons amb ferro forjat de fa cent anys, i portalades encara amb alguna botera, que era el forat que s'hi deixava per tal que el gat entrés i sortís a voluntat. Cosa molt necessària en aquells temps passats de rates i ratolins. |
 |
| 2018. Estopanyà (la Ribagorça). Els porxos de costat a costat als estrets carrers del poble, amb una part de l'habitatge al damunt són característics de l'antiga vila closa, i són testimoni de les arrels urbanístiques medievals, ben conservades. |
 |
| 2018. Estopanyà (la Ribagorça). L'enorme roca senyorial sobre la qual s'assentà el portentós castell de frontera de la vila, conquerida per Arnau Mir de Tost, vescomte d'Àger, al servei dels comtes d'Urgell i de Barcelona, cap allà al 1058. Els murs s'elevaven a partir de la mateixa pedra i, amb la torre de l'homenatge ben dreta, devia de veure's i senyorejar sobre molts termes al voltant. |
 |
| 2018. Estopanyà (la Ribagorça). Els alts cims del Pirineu s'albiren des del poble i des del castell. El Cotiella, al límit de la vall de Benasc amb el Sobrab, i el massís de les Maleïdes, amb l'Aneto presidint. |
 |
| 2018. Estopanyà (la Ribagorça). La magnífica talaia del castell estopanyanenc. |
 |
| 2018. Estopanyà (la Ribagorça). El portentós rocam sobre el qual, probablement ja en temps dels sarraïns, s'hi aixecà el castell que dominaria els termes del lloc. |
 |
| 2018. Estopanyà (la Ribagorça). La pau i tranquil·litat dels carrers de la vila, encara amb antics detalls, com un ganxo per a les galletes de la brossa, aixecades de terra perquè els gossos no les remenessin. |
 |
| 2018. Estopanyà (la Ribagorça). Als peus del Montsec de l'Estall, a la marge dreta la Noguera Ribagorçana propera, la vila i castell eren dominadors del congost de Mont-rebei. Actualment, el pantà de Canelles, havent negat valls i camins, ens priva d'adonar-nos de la importància estratègia que tingué ara fa mil anys per als nostres conqueridors. |
 |
| 2018. Embassament de Canelles, Estopanyà (la Ribagorça). La imponent presa de Canelles sobre la Noguera Ribagorçana, avui fa més frontera amb els pobles germans de banda i banda de riu, que segles enrere, quan la frontera era entre les terres del nord i del sud, i les tropes i gents conqueridores vingueres des de l'est, des d'Àger, Urgell i Barcelona. |
