 |
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'autoritat militar d'ocupació (borbònica espanyola), «el Capitán General del Ejército y Principado de Cataluña», dictà al 1836 una ordre als alcaldes per tal que fossin recollits «el día 20 del mismo Marzo, a las diez de la mañana», dels carrers tots els rodamons i pidolaires, i portats a locals per ésser-hi pascuts i reeducats.
No fou l'ordre donada per motius humanitaris, ans perquè «bajo la capa de mendigo se encubre la ociosidad y con esta toda clase de vicios». Tot un exemple de menyspreu de classe i de superioritat moral del tal militarot. Ja és ben cert que cap geperut no es veu el gep. L'ordre inaugurava l'atenció als pobres a les Cases de Misericòrdia a Catalunya, atès que els ajuntaments hagueren de córrer per tal de buscar espais i rendes per sufragar-ne les despeses. Així ho feu la Paeria. |
 |
| Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida. Antic Convent dels Caputxins i dels Carmelites Descalços. Els patis diferenciats per sexes: les xiquetes fent rotllana i els xics jugant a pilota. (www.diputaciolleida.cat). |
 |
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La Paeria, doncs, s'apressà a la creació d'una Casa de Caritat «en la que, asegurada que fuese la subsistencia de los menesterosos, se procurase por medio de la educación, del trabajo y de la enseñanza, poner a los hábiles en disposición de poder prescindir algún día del socorro ageno».
L'ordre militar fou executada a Lleida el dia i hora disposats, i foren recollides més de tres-centes persones, «colocándose provisionalmente en la casa convento que ocupaban los Padres Capuchinos... separándose las mujeres escandalosas». El convent es troba a tocar del passeig de Boters, davant l'església de Sant Llorenç. Hi foren socorreguts amb una lliura de pa diària. |
 |
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La junta de la Casa, veient insuficients els recursos econòmics, publicà un «Anuncio al Público», per tal que tothom que feia caritat, la fes a la Casa per tal d'assegurar l'auxili als interns.
|
 |
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La crida caritativa tingué un important ressò i s'arribaren a recaptar fins a catorze mil quatre-cents setze rals amb què es compraren eines, robes i aliments per als indigents allotjats, «y habilitación del edificio, en el cual se establecieron talleres para hilados y tejidos de cáñamo», tot i que aviat s'adonaren que «el edificio de Capuchinos no tenía suficiente capacidad para colocar con desahogo los tornos de hilar y hacer cuerdas, ni que tampoco reunía las condiciones necesarias para la salud y desarrollo de los acogidos».
|
 |
| Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida. El claustre d'entrada a la Casa de Misericòrdia amb una germana de les Filles de la Caritat. (www.diputaciolleida.cat). |
 |
| Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida. Diverses imatges de les instal·lacions, esplèndids testimonis de la vida diària en aquella institució caritativa, molt allunyada ja de les dures i fins inhumanes condicions del segle anterior, tan ben retratades per Dickens a l'Anglaterra de la revolució industrial dinovesca. (www.diputaciolleida.cat). |
 |
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Així doncs, se sol·licità de la Paeria el trasllat a l'antic convent de les Carmelites, que a més disposava d'hort i oferia «cómoda y espaciosa habitación a los albergados y local bastante para colocar tornos, telares y cualesquiera otra clase de máquinas y aparatos para hilar». El trasllat tingué lloc al 1840.
|
 |
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Un judici per la donació d'un testament a la Casa de Caritat, resolt satisfactòriament...
|
 |
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
...però sense acompliment real fins al 1837, encara que només per la meitat testada. La Diputació acordà finalment «que los productos de aquella testamentería se destinasen una mitad para los pobres de la Casa de Beneficencia, y la otra para los gastos de guerra».
|
 |
| Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida. Les aules d'anar a estudi, convenientment separades per sexes. (www.diputaciolleida.cat). |
 |
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La resolució del conflicte testamentari encara s'allargaria un temps, fins al 1840, i només una part de l'herència anà a parar a les arques de la Casa caritativa.
|
 |
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Al 1843, encara calgué signar un darrer conveni per tal de dictaminar quina part dels diners calia destinar a misses en sufragi de l'ànima del caritatiu testador.
|
 |
Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Els xiquets, d'escolanets. Les nenes, a costura. Detalls de les habitacions de les germanes i de la capella. (www.diputaciolleida.cat). |
 |
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La producció tèxtil de la Casa atenyé grans resultats. Però la mecanització industrial feu decaure la producció més artesanal, «y por consecuencia la industria de hilados y tejidos de la Casa de Caridad fué decayendo poco a poco desde 1854, hasta quedar completamente extinguida en 1860». La instal·lació a la casa de les monges de les Filles de la Caritat també aportà un gran impuls «al buen orden y administración interior de la casa».
|
 |
| Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida. Els diversos tallers: forn de pa, sastreria, sabateria, fusteria, impremta, banda de música... En primer lloc, fornien les necessitats internes, i també alguns ingressos derivats de vendes i serveis a la ciutat (www.diputaciolleida.cat). |
