 |
|
Vista de la ciutat cinccentista de l'illa de la Mar Egea davant la costa asiàstica turca. En els documents i cròniques medievals catalanes se l'anomenava com a l'illa del Xiu. Des del segle XIV fou administrada pels genovesos, els nostres acèrrims enemics a les mars mediterrànies. Al 1566, els otomans l'acabaven d'ocupar. Així doncs, en la data d'edició de l'atles, la ciutat ja havia capitulat. Hi residien uns dotze mil grecs i més de dos mil genovesos.
Darrerament famosa per haver estat una de les illes amb més recepció d'immigrants des de les costes turques, i on les ONGs hi van haver de fer grans campaments d'acollida. |
 |
|
Vista de la fortalesa emmurallada i de la ciutat sorgida al llarg del port. Nombroses torres defensives la protegien per terra i per mar.
|
 |
|
El port natural de l'illa oferia un resguard esplèndid a les naus dels mercaders que s'arribaven fins a les costes asiàtiques i d'allà connectaven amb el comerç de la ruta de la seda fins a Orient.
|
 |
|
L'interior de l'illa és muntanyenc i a una quinzena de quilòmetres de la ciutat, hi ha el monestir medieval ortodox del segle XI de Nea Moni, reconegut modernament com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Potser això mateix és el que pretén recollir el gravat, amb l'església situada dalt del coll de muntanya.
|
 |
|
Tràfec incessant al port de la ciutat. Les torres defensives disposaven totes de pont llevadís.
|
 |
|
El port natural era magnífic. Com sempre en els gravats d'aquesta col·lecció, hi apareixen un parell de figurants, vestits a la manera del país, probablement marxants. Es deia que la representació humana evitava que els otomans, per causa de sa religió musulmana que prohibia les representacions humanes, fessin ús d'aquests mapes i gravats per al seu profit militar.
|
 |
|
La ciutat emmurallada era situada en un istme natural, protegida de nombroses torres amb artilleria. El conjunt fortificat data del segle X i hi havia l'església gòtica de Sant Jordi, convertida en mesquita des de l'ocupació musulmana, i arrasada per un terratrèmol al 1888.
|
 |
|
Llargues fileres de molins de vent aprofitaven l'energia eòlica marina. Tan moderns que semblen els molins eòlics actuals vora mar o dins del mar, i ja fa segles que existeixen!
|
 |
|
Detall del moll de fusta i d'una galera militar del segle XVI.
|
 |
| 1327. Crònica de Ramon Muntaner, cap. 117. S'hi exposa com l'almirall de la flota catalana Roger de Llúria recorregué tota la Mediterrània, inclosa l'illa de Xiu: «e puix, còrrec l'illa del Xiu, on se fa lo màstec...», amb anotació comercial i tot, que denota la fama de l'illa en els temps medievals. El màstec o màstic (grec, μαστίχα) és una pasta de resina mastegable, aromàtica, de color d'ivori, d'una planta endèmica que es cultiva a l'illa de Quios. Es pot consumir sense processar, encara que el seu preu elevat (venda al públic al voltant d'uns 180€/kg) fa que normalment s'utilitzi com a ingredient complementari a gelats, xiclets i altres dolços. Probablement, doncs, tants de molins eren dedicats a la fabricació de la pasta del màstic per a l'exportació. |
