20170707

[1733] La Víctor

1966. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Destino», núm. 1.487, 5 de febrer (BdC).
L'autoretrat de jove de l'escriptora, ajuntat a una postal de 1959 als seus nebots, «al començar el camí de la seva norantena».
1966. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Destino», núm. 1.487, de 5 de febrer (BdC).
Portada de la revista que en repassava l'autobiografia en el moment de sa defunció als 96 anys. En el castellà obligatori de l'època franquista (espanyola).
1966. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Destino», núm. 1.487, 5 de febrer (BdC).
Els darrers anys, Caterina Albert els passà al llit. Allà hi escrivia i hi rebia i tot els amics i coneguts que li retien visita d'homenatge. A la imatge, escrivint una dedicatòria en un dels volums de la seua obra literària.
1966. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Destino», núm. 1.487, 5 de febrer (BdC).
Article «La realidad y el mito», de Baltasar Porcel. Una ressenya sagaç de la dona en el seu «medi natural». Escriu l'escriptor andritxol: «Víctor Català cuando comenzó a escribir, era una señorita cuya condición y circunstancias la condicionaban a la pasividad, a la receptividad, no a la iniciativa. De ahí que, pese a ser hija de propietarios, captara el sentido hondo del pueblo y del paisaje en sus características más singulares del costado negro».
1966. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Destino», núm. 1.487, 5 de febrer (BdC).
El jardí del Clos del Pastor, a l'Escala, evocació de l'obra i persona de Caterina Albert.
1966. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Destino», núm. 1.487, 5 de febrer (BdC).
«Su voz era varonil, sonora, y silabeaba a la perfección, con técnica teatral, sin comerse ni apresurar los finales de frase. Su expresividad era fabulosa: soltaba un chorro de risa, una broma... se dulcificaba tras infantiles y arcádicos recuerdos... Su charla iba acompañada, además, de abundante movimiento de manos, paralelo al facial, a aquella cara tan viva, enmarcada por escasos cabellos grisáceos, un poco desbaratados». I continua amb una eloqüent descripció de la seua vestimenta i vida... al llit!
1966. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Destino», núm. 1.487, 5 de febrer (BdC).
Ressenya de l'obra narrativa. 
1966. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Destino», núm. 1.487, 5 de febrer (BdC).
Fotografia de Ramon Dimas, de l'escriptora al seu racó predilecte de la casa pairal de l'Escala al 1955.
1966. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Destino», núm. 1.487, 5 de febrer (BdC).
L'atracció de l'escriptora cap al món del teatre.
1966. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Destino», núm. 1.487, 5 de febrer (BdC).
La capella ardent de «la primera dama» de les lletres catalanes a mitjan segle XX, enmig de la criminal postguerra, plena de persecució i prohibició de la llengua i la cultura. 
1966. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Destino», núm. 1.487, 5 de febrer (BdC).
El cementiri marí on fou sebollida la gran autora. 

Aquest any 2017, a la fi de l'any de commemoració del cinquantenari de sa mort, la televisió pública emetia La Víctor, un documental d'una hora de durada que en repassa la vida, obra i personalitat, representada per l'actriu Míriam Iscla. Una d'aquelles produccions que ens recorden, massa de tant en tant, una de les funcions primordials d'una televisió pública. 
1951. Víctor Català (1869-1966).
La reedició de 1951 de «Solitud» a la Biblioteca Selecta.
1992. Víctor Català (1869-1966).
Traducció americana a l'anglès de David H. Rosenthal, «Solitude, a novel of Catalonia».
1965. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Serra d'Or», any VII, núm. 10, octubre (Bib. Virtual M. de Cervantes).
«Víctor Català, a contrallum», darrera entrevista de Caterina Albert, a càrrec de Baltasar Porcel
1965. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Serra d'Or», any VII, núm. 10, octubre (Bib. Virtual M. de Cervantes).
L'escriptora rebé i parlà des del llit on feu vida els darrers anys. 
1965. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Serra d'Or», any VII, núm. 10, octubre (Bib. Virtual M. de Cervantes).
«La casa de Víctor Català és extensa, una mica inhòspita... Hi deambula una minyona respectuosa. Una escala mena a dalt... tot és descolorit i vagament polsós, com si ningú mai no hi habités. M'expliquen que d'ençà de la mort de la seva mare, fa no sé quants lustres, l'escriptora no ha volgut que es reformés ni s'arreglés res... A la dreta, una altra cambra, amb la finestra oberta, per on entra la llum lívida de la tarda cendrosa... El llit és immens, de capçalera de color de noguera i treballada... Dins d'ell, recolzada, Víctor Català observa com entro».
1965. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Serra d'Or», any VII, núm. 10, octubre (Bib. Virtual M. de Cervantes).
L'acurada i literària descripció de Baltasar Porcel de la casa, de la cambra i de la persona, deixa pas a l'entrevista, que comença per la salut. 
11965. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Serra d'Or», any VII, núm. 10, octubre (Bib. Virtual M. de Cervantes).
L'escriptora i la seva obra. «Solitud és una novel·la que sempre m'he mirat a desgrat. La vaig prometre al senyor Via, de la revista 'Joventut', i a causa d'una malaltia de la meva mare, a l'hora de portar-la-hi no l'havia ni començada. I em vaig haver de posar a escriure-la capítol per capítol i lliurant-ne cada un a la impremta a mesura que els enllestia, sense ni poder rellegir els que portava fets. Gairebé dos anys, va durar. N'estava cansada i ho feia a desgana, per complir. No la vaig tornar a llegir fins que me la traduïren al francès, perquè la traductora volgué que confrontés la seva traducció amb l'original».
11965. Víctor Català (1869-1966).
Revista «Serra d'Or», any VII, núm. 10, octubre (Bib. Virtual M. de Cervantes).
L'escriptora és considerava a si mateixa com «una aficionada» a les lletres: «No sé què hi veuen en mi. Sóc una aficionada. Com una bestiola. Tot el que he fet ha estat per intuïció, perquè m'ha sortit així». Quin testimoni més sincer i punyent de la impulsivitat i autenticitat literàries!
1948. Víctor Català (1869-1966).
La tercera edició dels «Drames Rurals» a Selecta, en plena repressió de postguerra.
1979. Víctor Català (1869-1966).
«Divuitena 'Solitud'...» de Joan Triadú,
Diari «Avui», 18 de febrer (Arxiu Aj. Girona).
«'Solitud' avui és tot un espectacle... És un 'drama rural' per capítols... Les tensions, els contrastos hi llampeguegen. La desunió superficial, patent, és feta de peces denses i riques, cada una de les qual val per ella mateixa però deixa el conjunt a punt d'esclatar. La composició sovint és teatral, la gran passió de Víctor Català».
1981. Víctor Català (1869-1966).
«Meditacions sobre la literatura de dones», La lectora corrent, de Marta Pessarrodona,
Diari «Avui», 11 d'abril (Arxiu Aj. Girona).
«Recordo un famós discurs de Caterina Albert..., dels anys deu, que és la diatriba més ferotge contra les esforçades sufragistes angleses que, segurament, es va pronunciar per aquells anys. I ho comprenc: bé prou li devia haver costat l'admissió... en el reducte masculí de la literatura, que havia de provar encara més la seva poca simpatia per unes dones que lluitaven, precisament, perquè ella no hagués d'emmascarar la seva personalitat de dona».
1948. Víctor Català (1869-1966).
La segona edició de «Caires Vius», la segona sèrie de 'drames rurals' de l'escriptora empordanesa.