 |
| 2017. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà). |
«L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus. Fins al 1970 constituïa un municipi independent el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d'Enrens i de Trepadús. L’antic municipi comprenia també els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó (amb l’antic priorat de Sant Climent de Torogó), i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d'Aulàs i de Llastarri, la masia i antic hostal de Barrugats i el santuari de Sant Gervàs» (enciclopèdia.cat).
 |
1845. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
La Serra de la Costa de Cirera protegia i protegeix encara la població per l'est i li dona el nom: l'espluga és un sinònim de cova. Tenia en aquell segle 15 cases, 9 veïns i 53 persones, si fa no fa no gaires més que ara.
L'església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus, tot i que el lloc a gairebé 1.200 m. d'altitud no sigui pròpiament terra de neu per sa latitud. «El cementerio apartado de las casas está bien situado, hallándose no muy lejos una fuente abundante de buena calidad». Alguns horts eren regats per l'aigua del barranc d'Esillosa, «que lleva generalmente muy poca agua en verano y corre en dirección de E a O». És ben curiós que la muntanya era tan pelada d'arbres, «que apenas los habitantes tienen la leña necesaria para su consumo». |
 |
| 2017. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà). |
 |
1913. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'escut dinovesc de la població.
|
 |
1913. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Dona l'autor la població de cadascun dels nuclis de població: per a l'Espluga, 95 habitants!, segons el cens de 1920, que contrastaven amb els 30 del cens de 1831. La importància de la muntanya es devia a les pastures. El lloc era proveït, en temps medievals, de castell, amb posició estratègica a l'esquerra de la Ribagorçana.
|
 | ||
| 2017. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà).
El Castell del Mall i la Roca de la Pedregó, a la Serra de Castellet.
«La Terreta Ribagorçana és una subcomarca o comarca natural catalana, situada entre el pantà d'Escales al nord i el congost de Mont-rebei (serra del Montsec) al sud; entre aquests dos punts, abasta les dues ribes del riu Noguera Ribagorçana. Administrativament, està repartida entre la comarca aragonesa catalanoparlant de la Baixa Ribagorça a l'oest i la comarca catalana del Pallars Jussà a l'est. En la divisió comarcal proposada per l'Enciclopèdia Catalana, la Terreta forma la part més meridional de l'Alta Ribagorça, seguint les directrius de la divisió comarcal del 1936 i la seva reforma del 1939. En els àmbits acadèmics, la Terreta sempre ha estat considerada formant part de l'Alta Ribagorça.        
|
 |
| 1977. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà). Foto: Camil José Guiu (1937-1991) (MdC_AFCEC). L'església de la Mare de Déu de les Neus. |
