 |
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Una magnífica edició acolorida, probablement més tardana, de la fortalesa que defensava la porta nord del nostre país des que Jaume I signà el Tractat de Corbeil al 1258.
|
 |
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Al costat de la petita vila de Salses, s'aixecava (s'aixeca encara sense la torre mestra) aquesta fortificació de gruixuts murs, refeta sobre el primitiu castell medieval al tombant del segle XV al XVI per ordres de Ferran II d'Aragó. Fou acabat al 1505, però constantment reforçat durant tot el regnat de Carles V per barrar el pas als exèrcits gavatxos en els constants enfrontaments entre les dos potències.
A l'esquerra, s'entreveu el petit poble de Salses (A), enrunat al pas de l'exèrcit francès assetjant (C) durant la Guerra dels Segadors. El gravat mostra la rendició de l'exèrcit castellà (B), que abandona en columna la fortalesa. |
 |
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
El castell és situat prop de l'estany de Salses o Leucata, frontera natural entre Catalunya i Occitània. Al darrere de l'ufanós castell, s'hi alcen les Corberes, serralada que de segles fa de frontera natural de Catalunya amb Occitània.
|
 |
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
El castell patí grans vicissituds en aquell segle XVII. L'any 1639 fou rendit a Lluís XIII durant la Guerra dels Trenta Anys. Un any després, l'exèrcit castellà de Dalmau de Queralt aconseguí de recuperar-lo per rendició, amb l'ajut del poble català. Però revoltada la nació contra la tirania castellana poc després (1640), el castell fou novament assetjat pels francesos, que aconseguiren el control de la fortificació en nom de la I República Catalana de Pau Claris.
Amb el Tractat dels Pirineus (1659), les dos potències, França i Castella, es rifaren el territori del nord de Catalunya, i acordaren baixar la frontera entre els estats una cinquantena de quilòmetres cap al sud, cosa que significà el trossejament de la nació per la pèrdua del Rosselló i resta de comarques septentrionals catalanes. Amb això, el castell de Salses deixà de fer de frontera (estatal) i perdé el gran interès estratègic dels segles anteriors. |
 |
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
La tropa dins el castell estava plenament organitzada, amb els allotjaments per a la soldadesca, les cavallerisses... S'hi contemplen perfectament les arrodonides torres defensives on s'emplaçava l'artilleria i el gran fossat que l'envoltava. A més, cada torre era plena de torretes de sentinella per als tiradors. La porta principal (M) que veiem en el frontal d'aquest costat era encara més protegida i disposava d'un pont de fusta (O) que permetia aïllar la fortalesa. Al gravat, s'hi aprecia com les tropes castellanes surten afilerades pel pont i torcen pel peu del baluard cap a l'oest.
|
 |
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Escriu el gravador que sota terra hi ha més llotges o quartos que no pas en superfície, ja que havia estat contraminat per tots costats, «et l'on passe par dessous les fosses pour aller dans les dehors».
|
 |
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detalls del castellàs que ens guardava militarment la frontera nord. Ara ens la continua guardant simbòlicament. S'hi aprecia el pont llevadís de la porta d'entrada, i un gran pou al mig del pati d'armes. La torre de l'homenatge, en un plànol superior a la resta de dependències (i més alta que actualment), encara estava més protegida per un baluard interior i grans torretes de vigilància.
|
 |
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
L'exèrcit castellanoespanyol abandona la fortalesa rendida sota la mirada dels oficials gavatxos dalt del turó i la vigilància dels esquadrons de l'exèrcit francès (C), aleshores aliat del govern de la terra.
|
 |
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detalls de l'estany de Salses o Leucata, tan magistralment descrit en la ploma de Josep Pla a Contraban (1954). Aquesta gran albufera de prop de 14 km de llargada i poca fondària (entre 3 i 4 m), és format per dos cubetes, l'una més propera a Salses i als nostres poblets catalans més septentrionals, Òpol i Perellós, i l'altra a les terres occitanes, el primer poblet de les quals és Fitor.
Entre el castell i l'estany, un molí fariner devia aprofita el corrent d'aigua que anava a omplir-ne el fossat, que sorgia d'unes fons emplaçades més amunt i ben assenyalades al gravat. L'estany barrejava les aigües salades que entraven des del mar i les dolces provinents de les fonts. |
 |
1660 ca. Castell de Salses (el Rosselló).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall de les Cabanes de Fitor, és a dir, el barri de les casetes dels pescadors a peu de platja. Aquests barris eren sempre més pobres i de vida més dura que les de la població, una mica més cap a l'interior. |
