 |
| Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida. Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC). La banqueta de Blondel en els anys que se'n va refer la balustrada (1923-24). S'hi observa bé la tanca de fusta de les obres i l'embastida amb què s'aixecaven els alts pilans decoratius. |
 |
| Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida. Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC). Una cursa popular, potser durant la festa major, tot i que la gent encara va molt tapada de roba. El terra era típicament enllambordat. Els cartells mostren l'emplaçament de la Imprenta Sol, al núm. 42, i del servei d'òmnibus de Lleida a Franga, Mequinensa i Torrent.
Manuel Pinilla i Campoamor va néixer el 22 de novembre de 1881 a Barcelona, fill de l’enginyer de mines Eduardo Pinilla i Fornell i Conchita Campoamor i Pérez. Va començar a treballar com a comptable per a les indústries hidroelèctriques al Pallars. El 1912 va ingressar com a caixer de la construcció a Riegos y Fuerzas del Ebro S.A. coneguda popularment com La Canadenca. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Manuel va viure als campaments que l'empresa va construir per allotjar als empleats, com a únic mantenidor de l’organització administrativa de la companyia.
Acabada la guerra torna a les oficines a Barcelona on és nomenat director de les caixes, nòmines i comprovants. L’any 1948 és ascendit a Interventor General. Manuel Pinilla es va casar en primeres núpcies amb Carme Padró Roca, qui va morir a Balaguer el 1918, i en segones núpcies amb Rosita Curet i Mayoral. Malgrat que Manuel Pinilla no va ingressar com a soci al Centre Excursionista de Catalunya, la família Pinilla va mantenir una gran amistat amb Gaspar Sala i Rosés de la Secció de Fotografia del CEC. Tant Manuel com les seves germanes Josefa i Conxita eren grans aficionats a la fotografia, i participaren en nombrosos concursos que organitzava la Secció de Fotografia del CEC. Va morir el 6 de març de 1962, amb 80 anys.
(Fitxa AFCEC). |
 |
| 1912. La presa de la Mitjana, Lleida. Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
La recent construïda presa de la Mitjana i de les comportes del Canal de Seròs. A la marge dreta del riu, la ribera de Pardinyes, llavors sense cap construcció.
|
 |
| 1915. El pont del ferrocarril, Lleida. Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC). La nevada de l'abril de 1915, que deixà un pam ben bo de neu, vista des del riu, amb el pont del ferrocarril al fons, on veiem com travessa un tren amb tota la fumerada. |
 |
| 1915. Riu Segre, Lleida. Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC). Un grup de nois de pesca al riu Segre, probablement riu avall de la ciutat, a la partida de Rufea. |
 |
| 1912. El mercat de la plaça de Sant Joan, Lleida. Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC). Detall del mercat de la plaça, llavors enllambordada. |
 |
| 1912. El mercat de la plaça de Sant Joan, Lleida. Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC). La presa fou feta des de davant l'església. Al fons, sobre les teulades, el templet que corona (encara) l'edifici del costat de la Paeria. |
 |
| 1913. La Seu Vella, Lleida. Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
La porta tapiada de l'entrada al claustre per la magnífica Porta dels Apòstols, amb el cos de guàrdia de la soldadesca d'ocupació (espanyola).
|
 |
| 1913. La Seu Vella, Lleida. Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
La Porta dels Fillols, que llavors donava a peu pla i amb un arbret just al davant. Al lateral, l'entrada exterior a la capella dels Sescomes.
|
 |
| Anys 1920. El Camp d'Esports, Lleida. Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
Una exhibició de patinatge sobre rodes a les instal·lacions esportives del Camp d'Esports de la Joventut Republicana lleidatana, acabades just cap a aquella data.
|
 |
| Anys 1920. El Camp d'Esports, Lleida. Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
Detall de l'espectacle artístic de patins.
|
 |
| 1923. La Plaça de la Sal, Lleida. Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
La placeta de l'antiga porta ferrissa de la ciutat, amb la seu de la Caixa d'Estalvis de Lleida, un edifici d'aquells anys però ja enderrocat i refet en estil modern, actualment amb una oficina de la Caixa barcelonina. L'entitat financera lleidatana fou fundada al 1880 i fou un referent per a l'economia local i comarcal fins a l'absorció al 1979. El gran edifici del Montepio, no gaire lluny, mesurà sa esplendor durant la postguerra.
|
 |
| 1923. Carrer del Cardenal Remolins, Lleida. Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
Molt ple de magatzems per la proximitat a l'estació de ferrocarril. El cardenal lleidatà que dona nom al carrer i que visqué en el tombant del segle XV al XVI, doctor per l'Estudi General, fou conseller del Papa Alexandre VI i arquebisbe de Sorrento, i fou executor de les polítiques repressores d'aquests Borja contra les famílies romanes rivals.
|
 |
| 1923. Rambla de Ferran, Lleida. Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
Els carrers i voreres enllambordats de la Rambla de Ferran, que no donava encara davant de la nova estació (1927), sinó a l'illa de cases que hi hagué al davant, i que fou enderrocada, allà on ara hi ha aprox la plaça de Ramon Berenguer IV.
|
