 |
| 1920 ca. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana. Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC). Competició atlètica de salt de llargada a les instal·lacions del Camp d'Esports de la Joventut Republicana de Lleida. La data (1915) que consta a l'arxiu original no pot ésser bona de cap manera, perquè el camp es construí durant l'any 1918. |
 |
| 1920 ca. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana. Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC). La inscripció de la foto parla de festes esportives, potser durant la Festa Major de maig, en aquells anys en què el govern municipal de la Paeria era en mans de la JRL amb el doctor Humbert Torres, pare del poeta Màrius i del polític Víctor, primer alcalde d'elecció popular de la ciutat (1917-1920). |
 |
| 1920 ca. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana. Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC). En aquesta fotografia s'especifica que es tracta del Camp d'Esports republicà. Ara la prova de salt d'alçada. |
 |
| 1920 ca. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana. Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC). Detalls dels l'altletes i del públic. Consti que el salt es feia sense matalàs. |
 |
| 1920 ca. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana. Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC). Vista del velòdrom que hi hagué entre la piscina i el camp de futbol. |
 |
| 1920 ca. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana. Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC). Detalls de la competició ciclista. |
 |
| 1920 ca. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana. Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC). Aquesta era una competició més popular, de festa major: l'estirada de corda. |
 |
| 1920 ca. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana. Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC). Els dos equips en ple esforç, sota l'esguard de jutges i campanar de la Seu Vella. |
 |
| 1920 ca. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana. Dues edicions postals de la mateixa fotografia del velòdrom del Camp d'Esports republicà. |
 |
| 1920 ca. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana. La porta d'entrada principal al magne recinte esportiu de la ciutat de fa gairebé cent anys.  |
 |
| 1923. Revista «Lleida esportiva». Crònica periodística d'un partit de futbol al Camp d'Esports. L'altre camp de futbol pertanyia a l'altre equip de la ciutat, el Futbol Club Lleida, que era situat al pla de Gardeny. |
 |
1923. Revista «Lleida esportiva».
Un tercer camp de futbol s'emplaçava al camp escolar. Però diria que es tracta del camp escolar del Liceu Escolar, en un pati entre Blondel i el riu. L'equip que hi jugà fou l'Avenç Lleidatà. També hi hagué camps de joc a Cappont i al Camp de Mart.
|
 |
1923. Revista «Lleida esportiva».
Capçaleres de la revista esportiva lleidatana dels anys 1920.
|
 |
1928. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana.
Revista «Lleida», núm. 70.
Dues imatges del velòdrom. |
 |
| Anys 1920-30. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana. Velòdrom en perspectiva. |
 |
1946. Revista «Tarea», núm. 3, Lleida.
El règim franquista (espanyol) confiscà les instal·lacions republicanes. Però en fer-ho només afermà la convicció que els orígens de l'esport lleidatà es trobaven en les idees de benestar social i canvi polític dels qui defensaven una Catalunya lliure i republicana. Com ara, simplement.
|
 |
1953. Revista «Tarea», núm. 100, Lleida.
Un partit de la U.E. Lleida a les instal·lacions confiscades. El franquisme s'apoderà del patrimoni civil dels republicans lleidatans. Però la transició (espanyola), dita democràtica, tampoc no volgué retornar les instal·lacions als seus legítims propietaris. Fins a tal punt, també a Lleida i Catalunya, el franquisme resultà salvaguardat i sense puniment.
|
 |
1920 ca. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana.
Detall de les instal·lacions esportives, amb l'edifici de la piscina a l'esquerra, el velòdrom al mig, i el camp de futbol a la dreta, amb l'entrada principal al camí d'Alpicat. L'arquitecte de l'obra fou l'Adolf Florensa, jove llicenciat aleshores, que també es faria càrrec del Casal de Blondel.
|
 |
1914. Lleida, Camp d'Esports de la Joventut Republicana.
El Camp d'Esports fou pagat pels socis i amics de la JRL. Pocs anys abans, al 1914, també havien contribuït a la compra de títols d'emprèstit per a la construcció del casal de Blondel. Que es començà al 1916 i s'acabà un parell d'anys més tard.
|
