 |
| 1827. Bòsfor o Estret d'Istanbul (Turquia),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'embocadura del Bòsfor, en grec 'el pas del bou', a la Mar Negra, amb les veles blanques sobre l'aigua. |
 |
| 1827. Constantinoble o Istanbul (Turquia),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La històrica capital de l'Imperi Romà d'Orient, fundada per l'emperador romà Constantí el Gran com la Nova Roma al 330 dC. Un emperador amb molta història, car a ell es deu la publicació de l'Edicte de Milà (313 dC) i la presència imperial al Concili de Nicea (325 dC), que donaren naturalesa oficial al cristianisme després de tres segles de persecucions. Els minarets de Santa Maria i tots els altres de la ciutat dominen l'hortizó, per damunt les aigües del port. |
 |
| 1827. Scutari o Üsküdar, Constantinoble o Istanbul (Turquia),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Nom amb que es coneixia la part oriental de l'antiga Constantinoble, plena de palaus i de mesquites, com la del sultà Selin. |
 |
| 1827. Castell d'Europa,
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Una vista idíl·lica d'un castell a la vora de l'Estret dels Dardanels. Els grecs explicaven el seu nom per la llegenda dels germans Frixos i Hel·le, fills d'Atamant, rei de Tebes, i de Nèfele, la seva primera dona. Van fugir de la llar paterna per evitar els malvats plans de llur madrastra Ino, que desitjava desempallegar-se'n. Quan els dos germans travessaven la mar muntats en el Xai del Velló d'Or, ella va caure a l'aigua i s'hi va negar. En honor i memòria seva, aquella mar es va dir de llavors ençà Hel·lespont o Mar d'Hel·le. |
 |
| 1827. Els Balcans,
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Un dels passos de muntanya de la serra dels Balcans, al límit entre Sèrbia, Bulgària i Romania. |
 |
| 1827. Jànina o Ioànnina (Grècia),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La capital de l'Epir, a l'interior de l'actual Grècia, llavors encara plena de minarets, com a testimoni de segles d'ocupació otomana. |
 |
| 1827. Esparta (Grècia),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Vista de l'antiga ciutat-estat al Peloponès grec, a la vora del riu Eurotes. Fou en l'època clàssica una de les polis més eminents, ja que disposava del millor exèrcit terrestre de l'antiga Grècia. La rivalitat amb Atenes, la gran potència naval, va portar a la Guerra del Peloponès a començament del segle V aC. |
 |
| 1827. Corint (Grècia),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La famosa ciutat peloponesa, de vital importància estratègica atès que protegia l'istme, i que arribà a ésser la segona de major població darrere d'Atenes, convertida en un petit llogaret des del terratrèmol del segle VI que la destruí i fins al segle XIX, que recuperà son nom clàssic. |
 |
| 1827. Paramítia (Grècia),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Ciutat i castell de la ciutat de l'Epir grec, prop de la costa de la Mar Jònica. |
 |
| 1827. Rutschuk o Russe (Bulgària),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La ciutat a la riba del Danubi, sota ocupació otomana. |
 |
| 1827. Belgrad (Sèrbia),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Les aigües tranquil·les del Danubi als peus de les muralles de la ciutat, en què despunten els minarets de les mesquites. |
