 |
1891. Lleida.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
A la sortida de l'estació i després d'un tros descampat s'arribava a l'entrada de la ciutat, amb els primers corrals i magatzems.
|
 |
1891. Lleida.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
La Seu Vella era aleshores encara ocupada per la militarada espanyola. La vista dura de la mola del turó pelat fins a les primeres cases del Canyeret sorprenia el viatger, recent arribat amb el ferrocarril.
|
 |
1891. Lleida.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall dels primers corrals amb paret de tàpia a l'entrada a la ciutat, just a l'antic baluard del Carme.
|
 |
1891. Lleida.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
La tradicional vista de la ciutat des de l'altre costat del pont. El front fluvial de les cases de la primera Rambla, amb la banqueta original, amb els arbres encara jovenets.
|
 |
1891. Lleida.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
S'aprecien els arcs tapiats del claustre de la Seu Vella, amb els dos nivells de finestres, atès que foren partits en dos pisos. La porta dels Fillols, completament tapada per altres edificacions auxiliars de les tropes ocupants espanyoles.
|
 |
1891. Lleida.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Les cases tenien totes grans galeries obertes al sol de la migdiada; allà la roba s'hi assecava en un tres i no res. A l'estiu, però, calia protegir-les amb les característiques persianes de corda. Els carros, aparcats davant de casa.
|
 |
1891. Lleida.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
La vista de la pujada, llavors del tot descampada, de la Llengua de Serp, fins a la Porta dels Lleons, convertida en post de guàrdia militar.
|
 |
1891. Lleida.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
La Suda feia les funcions de polvorí de la guarnició. A la paret lateral del claustre, les finestres que s'hi practicaren per deixar entrar la llum als habitacles de la soldadesca.
|
 |
1891. Lleida.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall del campanar. Els signes del pas del temps i la de història bèl·lica de la ciutat es marcaven a les pedres. La restauració no arribarà fins a la meitat del segle XX, un cop els militars (espanyols) decidiren canviar el turó de la Seu pel de Gardeny, on encara s'hi estarien uns cinquanta anys més.
|
