 |
1680 ca. Montlluís (la Cerdanya).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
A la dreta del riu Tet, s'aixecà la fortificació militar de Montlluís, dalt del turó, a més de 1.500 m. El plànol és fet de cara al sud, o sigui, en un mapa «normal» veuríem la Tet passant per damunt del conjunt fortificat. El Pla de la Perxa cerdà era una important cruïlla de comunicacions entre el nord de Catalunya i la vall del Segre. La «Pau» dels Pirineus de 1659, signada a l'illa dels Faisans entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França, per mitjà de la qual es repartien la nació catalana, havia deixat en el cor de la Catalunya pirinenca una ratlla fronterera entre dos poderosos estats absolutistes, i la primera acció del Borbó francès, a banda de prohibir la llengua del país, fou construir una línia de castells i ciutadelles defensives que asseguressin l'annexió a França del nord del nostre país. |
 |
1680 ca. Montlluís (la Cerdanya).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
A la banda sud-est, s'hi construiria la vila, abaluardada tota (A), al voltant de l'església i l'ajuntament (O), davant per davant a la plaça major. També s'hi observen els pavellons amb funció d'hospital (P), els bastions defensius i la porta de la vila (I).
|
 |
1680 ca. Montlluís (la Cerdanya).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
Damunt la vila, la ciutadella, fortament protegida per quatre baluards a cadascun dels punts cardinals, amb una porta de comunicació amb la vila, o Porta Reial (B). A l'altra banda, la sortida de socors o emergència (H), en cas improbable de setge. Dins la ciutadella, s'hi compten les diverses edificacions destinades a la tropa d'ocupació gavatxa, de més de 4.000 soldats, i fins i tot una capella pròpia i probablement, arrodonit al bell mig, el pou d'aigua. |
 |
1680 ca. Montlluís (la Cerdanya).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
Detall de les fortificacions, projectades pel mariscal Vauban a partir de 1679 i que foren anomenades del Mont de Lluís, Montlluís, en honor al Rei Sol, que tots dos es cremin a l'infern de la història per les atrocitats comeses contra la nostra existència com a nació. Calia protegir la nova frontera, no fos cas que els catalans volguessin reunificar-se. De fet, no els hauria calgut tanta feinada, ja que la desídia de l'Estat espanyol d'abans i després de l'Antic Règim per reclamar aquest tros de territori català ha estat modèlica i absoluta. Cosa que, de passada, prova que Catalunya no és Espanya, ja que en cas contrari no pararien de reclamar-la igual que fan amb el pedrot gibraltarenc. L'annexió del nord català a l'estat veí del nord, als espanyols no els ferí ni els fereix cap honor patri. Ans al contrari, l'annexió colonial de la resta de Catalunya del sud i la contenció del veí septentrional al Pirineu, ja els deixava satisfets.
|
 |
1680 ca. Montlluís (la Cerdanya).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
Però com que la Cerdanya era una gran plana, oberta pel Segre, calia deixar-la protegida. La tasca, encomanda al mariscal de França, Sebastien Le Preste de Vauban, orfe i pobre, educat pel mossèn que el recollí, fidel oficial de Le Condé durant disset anys, dotat per a la matemàtica i l'enginyeria militar, s'encomanà amb cor i ànima a la tasca, que també inclogué altres fortificacions al llarg de la nova i artificial frontera estatal sobre els segles d'història del territori català.
|
 |
| Segle XX. Montlluís (la Cerdanya). Des de l'aire és encara molt evident la fesomia militar del conjunt fortificat. Encara ara, la ciutadella és ocupada per la militarada gavatxa, per remembrar-nos de nord a sud de la nostra nació que cal tornar a guanyar-se la llibertat arrabassada. |
 |
| Segle XX. Montlluís (la Cerdanya). Diversos detalls de la ciutadella d'ocupació de la Cerdanya. |
