 |
| 1660 ca. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà. Gravat del Cavaller de Beaulieu (BDH). El castell templer de la comanda Barberà, després passat a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem fins a la desamortització del segle XIX. |
 |
| 1660 ca. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà. Gravat del Cavaller de Beaulieu. Detall de la vila fortificada allargassada turó avall. |
 |
| 1845. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz. Descripció de la vila, amb 569 veïns i 160 cases, inclosa «la consistorial en donde hay una habitación para recoger los enfermos pobres transeuntes que se asisten de limosnas». S'hi fa referència a la fonda del mas Conill. També «se encuentran en él varias fuentes, un molino harinero, una ermita (San Pedro) llamada dels Rigats... hay algunas viñas y olivares... 8 fábricas de aguardiente y 4 molinos aceiteros». |
 |
| 1660 ca. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà. Gravat del Cavaller de Beaulieu. La part baixa de l'antiga vila closa dins les muralles. |
 |
| 1660 ca. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà. Gravat del Cavaller de Beaulieu. Detall de l'imponent castell templer dalt del turó. |
 |
| 1660 ca. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà. Gravat del Cavaller de Beaulieu. Detall de l'animació del gravat en primer terme, amb els pagesos tornant del tros. L'etimologia de Barberà, segons Coromines, deriva del nom romà BARBARUS, nom amb què es degué conèixer el rodal des de la romanització o dels segles de l'època visigòtica. |
