1917. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa. Foto: caminsdemuntanya.com Els darrers metres de la Noguera Pallaresa a l'estiu d'aquell anys, poc després de l'inici de les obres. Dalt de la serra, ja s'hi veuen alguns dels edificis de les obres, i les explanacions o talls per a instal·lació de les dos vies de les torres mòbils que farien funcionar els blondins o cistells penjants per transportar material a cada racó de la presa. Al fons, la paret de la Feixa del Cinquet, sota el turó del Mur, que dóna nom al pas estret dels dos rius. |
1917. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa. Foto: caminsdemuntanya.com La confluència o aiguabarreig de tots dos rius, ja amb marques evidents de les obres (desembre), que malbarataren un dels paratges naturals més bonics i impressionants del nostre territori. |
1917. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa. Foto: caminsdemuntanya.com Imatge del Pont del Diable, un antic pont medieval, enrunat per les seculars avingudes, i refet com a passera. En aquest punt, les marques de les cotes de nivell, indiquen que s'hi aixecarà la gran muralla de formigó de la presa. M'escriu una benvolguda lectora sorpresa per la casualitat que pont i presa fossin construïts al mateix lloc: simplement i senzilla era el punt més estret del congost. Actualment, la carretera passa per damunt de la presa, de manera que continuem fent ús de la mateixa ruta que el mil·lenari camí de ferradura que pujava per l'esquerra de la Noguera Pallaresa fins als dominis més septentrionals del Marquesat de Camarasa. Si la propera vegada que hi passeu, us detureu un moment a pensar-ho, sentireu al cor la força tel·lúrica de l'arrelament a la terra. |
1917. El Congost del Mur a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa. Foto: caminsdemuntanya.com Un altre detall del Pont del Diable de la Noguera Pallaresa. La passera de fusta s'aguantava amb uns tirants, subjectats a la marge esquerra i als pals dreçats sobre el pilar enrunat que havia restat enmig del riu. |
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núm. 5, maig (Udl, Sol-Torres).
El Pont del Diable de la Noguera Pallaresa, poc abans que el riu mori a les aigües del Segre «...posava en comunicació el Mont-roig amb la muntanya de Messana i que fou destruït per una crescuda de la Noguera, era mirat per nosaltres amb cert desconsol i tristesa, perquè ens feia recordar que érem espanyols, és a dir, que estàvam subjectes a un poder centralista».
La gent del territoris se les hagué d'empescar per remeiar la situació: «un fill del país havia improvisat un medi senzill (una caixa de fusta que amb unes corrioles corria sostinguda per dos cables) per passar a l'altra banda».
|