1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès. «Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC). L'endemà mateix de la caiguda de Lleida al 13 de maig de 1810, el mariscal Suchet decideix d'enviar el 121è Regiment a Mequinensa. Comandat person ajudant de camp, baixa per la marge esquerra del Segre per tal d'oferir al governador de la plaça bones condicions de rendició. Refusades aquestes negociacions, el mariscal Suchet es trasllada a reconèixer els voltants de la població i a pendre-hi posicions. Després de 19 dies de setge, el 8 de juny de 1810, el castell de Mequinensa caurà en mans de les tropes napoleòniques. El Mariscal concedeix als derrotats l'honor de sortir en formació per davant de les seues tropes. La vila de Mequinensa esdevindrà un important centre logístic per a avituallament de queviures i municions de l'exèrcit gavatxo durant les campanyes que seguiran de Tarragona, Tortosa i València. La conquesta de la inexpugnable plaça mequinensana, de vital importància estratègica per tal de controlar la navegació fluvial de l'Ebre, comportà la inscripció del nom de la vila a l'Arc de Triomf parisenc. |
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès. «Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC). L'aiguabarreig del Segre amb l'Ebre al costat de Mequinensa, quan la construcció dels pantans del segle XX encara no havia fet malbé la mil·lenària població. |
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).
Vista de Mequinensa des de la riba dreta de l'Ebre, amb l'aiguabarreig amb el Segre al fons. S'hi observa molt bé tot l'altiplà del turó del castell i sa posició estratègica per controlar els rius que conflueixen als mateixos peus de les cases de la vila.
|
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès. «Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC). Diversos detalls de l'esplèndida vista de la població al peu del poderós castell. S'aprecia ben bé el costerut camí que hi pujava des de la vila, amb grans retombs, i les línies murallades que baixaven del castell fins al riu. El campanar de l'antiga població destaca sobre les aigües veïnes del Segre en els darrers moments de son recorregut. Llavors la vila no disposava de cap pont dels dos que ara hi ha, l'un sobre el Segre, just al lloc d'afluir a l'Ebre, i l'altre una mica aigües amunt del poble, abans d'arribar a la presa dita de Mequinensa. Les travesses dels rius s'havien de fer en pas de barca, tal com es marca en el plànol. Ara el campanar descansa sota les aigües de l'altre pantà, el d'aigües avall, el de Riba-roja, per obra i (des)gràcia de la pantanada dictatorial espanyola. |
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).
Els camins a dreta i esquerra aigües amunt de l'Ebre. A l'una banda, hi havia l'ermita, i a l'altra una sínia per moldre el gra al molí fariner.
|
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès. «Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC). Detalls del Segre aigües amunt de la vila, poc després del seu particular aiguabarreig amb les aigües del Cinca. Al marge dret, el camí de Fraga; a l'esquerre, el de Lleida. |
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès. «Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC). Detalls del riu Ebre. El mapa mostra l'emplaçament de les bateries d'artilleria franceses al voltant de la població assetjada. Un pas de barca permetia de creuar el gran Ebre davant de la vila, abans dels grans arenys de l'aiguabarreig. |
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
El poderós castell, secular talaia de l'Ebre i del Segre-Cinca, ben fortificat a la punxa de l'alt turó que domina la vila. Esperem que algun dia algú obligui la casta hidroelèctrica espanyola a retornar la propietat als poders públics municipals. «Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC). |
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).
La situació del campament dels assetjants, al peu de castell i a tocar de l'Ebre.
|
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
L'aiguabarreig de l'Ebre just davant Mequinensa, amb els grans arenys i sediments que transportava la força de les aigües pirinenques. Una ruta que els raiers coneixien pam a pam, fins que la desgràcia de l'especulació hidroelèctrica s'abaté sobre el Pirineu a començament del segle XX. «Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC). |