 |
| Edat Mitjana. Pandero. Detall d'una pintura medieval amb la representació d'un típic pandero quadrat. Les cançons de pandero o de tambor anaven sempre a càrrec de noies i dones, majorment lligades a la Confraries de la Mare de Déu del Roser, molt presents a les parròquies del país almenys des del segle XVIII. Allà les majorales administraven la confraria i n'organitzaven les activitats i la festa patronal. Les terres de Pônent foren riques en aquest patrimoni musical fins a començament del segle XX, i l'obra de recull de Valeri Serra i Boldú (1907), i l'obra d'estudi d'Enric Farreny i Dolors Sistac (editada finalment al 1997) així ho testimonien. |
 |
| El pandero als Països Catalans. L'esplèndida entrada Cançons de Pandero al web de culturapopular.bcn.cat ens ofereix un mapa amb les comarques del país on més arrelament tingué aquesta tradició. |
 |
| El pandero als Països Catalans. Diverses mostres de pandero, tots ells d'una mida aprox d'uns 50 cm. per banda i sovint ornamentats amb cintes o llacets. |
 |
| 1885. Cançons de Pandero de la Cerdanya, Pere Vidal, Perpinyà. Portada de l'edició del breu estudi de l'historiador i bibliògraf nord-català, Pierre Vidal, un dels prohoms de la Renaixença al Rosselló. |
 |
| 1885. Cançons de Pandero de la Cerdanya, Pere Vidal, Perpinyà. El pandero català és gran, de mig metre per banda i tres cm. de gruix. L'autor explica en detall el procés de fer-lo sonar, més complidat d'escriure que no pas de veure. També en comenta els ornaments. «Les pabordesses sont les panderères du village». S'acompanya de la descripció de ses funcions. «...sont des jeunes filles désignées pour orner l'autel de la Vierge et quêter, les jours de fête, au profit de cet autel... La pabordessa reste au bas de l'escalier et implore la générosité des habitants de la maison par ces simple paroles: Hi ha pas res per la Mare de Déu?». Però les pabordesses ceretanes d'Er «refusent de jouer le pandero». |
 |
| El pandero als Països Catalans.(culturapopular.bcn.cat) La pabordessa és la dona o noia que amb altres dirigeix una confraria, fa les captes per a la festa i procura que aquesta sigui lluïda (Ross., Conflent, Cerdanya, Ripollès, Empordà, Vall d'Àger); cast. clavariesa (dcvb). |
 |
| 1885. Cançons de Pandero de la Cerdanya, Pere Vidal, Perpinyà. Referència al pandero dins un parell de nadales populars de la Cerdanya. |
 |
| El pandero als Països Catalans. Mostres de panderos tradicionals, amb elements ornamentals religiosos. |
 |
| 1885. Cançons de Pandero de la Cerdanya, Pere Vidal, Perpinyà. Text de les cinc cançons de pandero recollides per l'autor, fetes sobre quartetes de versos curts, un to festiu i amb un puntet de molt suau d'ironies sobre l'estat de fadrins i minyones. Sens dubte, una poesia popular d'autoria femenina. |
 |
| El pandero als Països Catalans. Mostres de panderos tradicionals, amb elements ornamentals profans. |
 |
| El pandero als Països Catalans. Grup de música tradicional lleidatà Krrgades de Romanços, que incorpora pandero i panderetes per a algunes de les peces. |
 |
| El pandero als Països Catalans.(culturapopular.bcn.cat) Enric Farreny i Dolors Sistac, marit i muller, iniciador i continuadora del gran estudi sobre les cançons de pandero a les Terres de Ponent. |
