 |
1882. Santa Coloma de Farners, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 40-41.
El vell castell medieval de la capital selvatana, datat del segle XI, amb la muralla que envoltava la primitiva torre de l'homenatge. Actualment ja rehabilitat.
|
 |
1882. Santa Coloma de Farners, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 40-41.
L'espectacular edifici medieval, de dos pisos, d'uns deu metres d'alçada, probablement un casal o torre fortificada.
|
 |
1882. Santa Maria de l'Estany, el Moianès.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 42-43.
Capitells del claustre romànic, iniciat al segle XII.
|
 |
1882. Santa Maria de l'Estany, el Moianès.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 42-43.
Capitells romànics amb motius fitomòrfics i zoomòrfics.
|
 |
1882. Pedraforca o Puig de l'Àliga.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 42-43.
Lo Puig de Pedraforca o de l'Àliga des de la Serra del Cadí, sobre fotografia del Baró de St. Saud, un dels pioners del pirineisme.
|
 |
1882. Fàbrica Batlló, les Corts de Sarrià, BCN
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 44-45.
La fàbrica de Batlló i Batlló, d'una de les nissagues tèxtils més puixants de la Catalunya de la revolució industrial.
|
 |
1882. Fàbrica Batlló, les Corts de Sarrià, BCN
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 44-45.
Detalls arquitectònics de la gran fàbrica de Sants. Vagues, sindicalisme groc, pistolerisme, fins i tot un gerent assassinat a la mateixa entrada. Una síntesi perfecta de la societat catalana de l'època de la febre d'or i de la crisi que arrossegà, que encara espera qui li faci la pel·lícula que es mereix.
|
 |
1882. Campdevànol, el Ripollès.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 46.
Creu gòtica de Campdevànol, del segle XIV-XV.
|
 |
1882. Castell de Montsoriu, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 48.
Al peu del Montseny i a tocar de les Guilleries, a més de 600 m d'alçada, entre Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, hi havia les runes d'un espectacular castell medieval, seu de la casa vescomtal dels Cabrera, una de les més poderoses de Catalunya a l'època del Cerimoniós.
|
 |
1882. Aiguafreda, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 48.
El menhir de Perafita o de can Garriga, aleshores als afores. Els interessos dels excursionistes del Vuit-cents eren així de variats i complets.
|
