 |
|
El Vallespir és una comarca nordcatalana vertebrada d'oest a est als costats del riu Tec, i tancada pel nord pel massís del Canigó.
|
 |
|
La hidrografia i l'orografia acolorides d'aquest mapa anònim són prou detallades. La toponímia, malgrat la francesització incipient, encara conserva l'arrel catalana de pobles i viles. La representació d'aquest mapa físic travessa les noves i artificials fronteres del Tractat dels Pirineus, i considera la unitat física de les terres catalanes com des de feia tants segles era sentida pels habitants d'una i altra banda.
|
 |
|
La Tet de Prats de Molló fins a Arles.
|
 |
|
Prats de Molló i encontorns.
|
 |
|
Detall de Prats de Molló, fortificada, i del poble extramurs. Dalt del turó, a més de 1.500 m d'alçada, la Torre de Mir, una torre de guaita del segle XIII, en ple domini dels Reis de Mallorca.
|
 |
|
La Tec i els petits llogarets de població al seu voltant.
|
 |
1700. Prats de Molló, el Vallespir,
«Carte des environs de Prat de Mouillou» (Gallica). La població d'Arles, amb el Banys al seu costat, que tenien el seu origen en les termes romanes que ja hi hagué a l'Antiguitat. El Fort dels Banys ja és citada al segle XIV. Vileta d'Arles diumenge a la tarda Joan Salvat-Papasseit (1925). Vileta d'Arles diumenge a la tarda —tot de padrines amb còfies de neu— sota el cloquer inmortal que s'aguanta canta el mainatge cançons d'altre temps. A cada porta és escrit: serenada, amb guix tan blanc com la calç de bell fresc. I una fadrina que passa us esguarda, i ja sou d'Arles, perquè en sou corprès. Una fadrina i una altra i una altra; vileta d'Arles, que guarnida que ets! Els teus minyons que a la guerra marxaven sols tornarien per fer de promès. I una velleta que puja a l'església i un estranger sempre bocabadat; tota la plaça amb banderols de festa i un xocolata com no n'heu tastat. |
 |
|
Detall de Sant Llorenç de Cerdà i Montalbà, a la dreta de la Tec.
|
 |
|
Detall de Vila-roja i Costoja. Geogràficament pertanyen a l'Alta Garrotxa i a la conca de la Muga. El nom de Costoja prové del llatí Custodia, ja que era un lloc de vigilància de la vall.
|
 |
|
Les Torres de Cabrenç que restaven de l'antiga fortificació dalt de l'abrupta cresta que fa de partió entre els termes de Serrallonga i la Menera. El castell principal fou l'origen de la Baronia de Cabrenys, de gran extensió i que donaria nom al poblet alt-empordanès de Maçanet. Segons que llegim (viquipèdia):
En els dos pics més septentrionals, cent i tres-cents metres més enllà, hi ha, respectivament, les ruïnes d'una torre de defensa dins un espai emmurallat (segle XIII) i una torre hexagonal (segle XIV). Fins al segle desè va ser la residència dels lloctinents dels comtes de Besalú al Vallespir. Els barons de Cabrenys, que visqueren al castell fins al segle XIV, tenien extenses possessions als pobles nord-catalans de Vallespir, Serrallonga, Costoja, Vilaroja, els Horts, Fontanills, Ribelles, Montalbà i Reiners. Encara que la residència de la baronia es traslladà a Maçanet al segle XIV, al mateix poble de Serrallonga hi van bastir al segle XVI un segon castell.
|
 |
|
La comunicació del Vallespir amb el sud ripollenc per mitjà del Coll d'Ares, del de l'Agulla, del Bernardell i de la Marrana. De Molló a Camprodon, el Riutort baixa a trobar-hi el Ter. Molló, actualment al Ripollès, i Prats de Molló al Vallespir. Dos estats polítics separen una mateixa realitat geogràfica, històrica, social i lingüística. Un (de tants) punts de la vella Europa que testimonien que les fronteres actuals no s'han resolt bé i que, tard o d'hora, tornaran a variar irremeiablement.
|
 |
|
Detall de Camprodon i de l'antic castell de la Roca.
|
 |
|
El nord-oest de la comarca vallespirenca, cap a la Torre medieval de Goà, a tocar del llogaret del Pi, la qual formava part del sistema de més de vint torres de guaita i vigilància que establiren els Reis de Mallorca. És situada sobre un replà rocós d'una gran visibilitat, a 1.268 m. i feia d'enllaç, per una banda, entre la zona de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà i la zona del Capcir (Matamala, els Angles...), i per la torre de Rabastanys comunicava amb Vilafranca de Conflent, al fons de la vall.
|
 |
|
El Castell i l'Abadia de Sant Martí del Canigó.
|
 |
|
El Canigó, la muntanya que simbolitza l'origen de la nació catalana.
|
 |
|
El Castell i el poblet de Bellpuig, al Vallespir. Les ruïnes estan situades a 772 m. d'altitud, a la carena que separa les valls del riu Ample (tributari del Tec) i del riu de les Bules (tributari de la Tet). Hom hi pot accedir per un camí que surt del santuari de la Trinitat, a uns quinze minuts a peu. La seva estratègica situació dalt d'un penyal li dóna una extensa vista sobre les muntanyes del massís del Canigó, les Alberes, les Corberes i la costa del Rosselló i el Llenguadoc. Molt poques viles de les terres de parla catalana porten el nom de Bellpuig, com la nostra vila de la Plana urgellenca.
|
Una anècdota d'aquest darrer tombant de segle, hi fou viscuda per Josep Pont, alcalde de Bellpuig, a l'Urgell, en aquelles dates. Decidit el municipi a fer una trobada de pobles anomenats Bellpuig, es dirigiren a la Catalunya Nord a visitar el llogaret de Bellpuig. Perduts entre carreteres i camins per tal de trobar-lo, es decidiren a preguntar a un pastor. Se li dirigiren en un rudimentari francès per demanar-li on trobarien el poble de Belpui, i aquest els contestà en perfecte català rossellonès: Que collons de Belpui! Bellpuig!
Una anècdota digna de les grans epopeies clàssiques, en què les arrels i autenticitat, la fidelitat i lleialtat són mantingudes per simples servents o gent senzilla del poble pla. Pla i català.
