 |
|
Vista de la capital valenciana des de l'entrada de l'Albereda. La «Alameda» es configurà al llarg del camí d'accés al port del Grau des del pla del Palau Reial. L'accés s'obrí al 1677 i a poc a poc s'hi anà desenvolupant un veritable passeig, fins que després de la Nova Planta, arribà a fer més de 800 m. de llargada, amb dos carrers de 15 m d'amplada per als carruatges de la jet set local de l'Antic Règim. S'hi observen les dues torres, dites dels guardes, que hi havia emplaçades al començament, just tombant del pont, i que encara resten dempeus.
|
 |
|
Detall de la Porta i del Pont del Real. El pont fou refet al 1589 després que una forta avinguda d'aigua del Túria de l'endugués. Ja havia patit un altre embat fluvial al 1517 i s'havia enfonsat altre cop al 1528 per l'excés de pes de la gentada que hi concorregué a veure l'emperador Carles I. Les escales que baixaven a la llera foren destruïdes al 1968, tot just fa quatre dies (però en plena dictadura espanyola). Darrere, riu avall (esquerra) la cúpula i campanar del Convent de Sant Domènec o de Predicadors. Riu amunt (dreta), la llavors feia poc estrenada nova església del Temple.
|
 |
|
Detall del Pont del Real per la marge esquerra del Túria. El dibuixant no s'oblidà de marcar-hi les trilles o roderes que els carruatges deixaven al fang. L'església i palau del Temple, de nova construcció del 1761 per ordre del rei espanyol Carles III, gran mestre de l'Orde de Montesa, successora de l'anterior, després que un terratrèmol destruís el Castell de Montesa (la Costera) al 1748. Durant segles, però, la gent de la ciutat li mantingué i persistí en el nom original del Temple.
|
 |
|
Detall del Pont de la Trinitat, el pont medieval més antic de la ciutat, amb les torres de Serrans un pèl més amunt. El pont gòtic també tenia dos escales d'accés al riu, prova de la relació directa dels veïns i el Túria. Davant de les torres, al fons del gravat, també s'aprecia un bocinet del Pont de Serrans, l'altre més antic, de començament del segle XVI. Tots tres ponts d'aquesta vista tenien un parell de torricons ornamentals, a banda i banda, a un parell d'ulls de distància de la muralla, que primigèniament devien servir de guàrdia, d'enllumenat amb teies, i potser fins i tot de burot o duana municipal.
A la dreta, un trosset de la façana de dos torres i la cúpula del Col·legi de Sant Pius V, que era a tocar del Palau Reial. Durant la Guerra del Francès, l'exèrcit espanyol va enderrocar per complet tot aquell magne edifici del Palau del Real, amb l'argument que trobant-se fora muralla, a l'altre costat del Túria, podia caure en mans gavatxes i convertir-se en un fortí militar enemic. Amb amic com el Capità General espanyol a la ciutat, no calia témer gaire més els enemics... |
 |
|
La ciutat tenia llavors 4 ponts: «tous paroissent avoir été construits à imitation l'un de l'autre: leurs arches... sont en nombre pair, et l'on remarque sur deux des piles, du côté d'aval, des rampes à degrés pour aller pousier l'eau au courrant du fleuve».
|
 |
|
Detall de la banda de baix de l'Albereda, allà on enfilava el camí directe cap al Grau. Al fons, els confins meridionals de la ciutat, amb el Pont de Mar del 1591, refet després de la riuada. «L'Alamede de Valence s'étend dur les bords du Guadalaviar, dans une espace de trois- centes toises. Elle n'est point totue plantée des peupliers qui lui donnent son nom. L'orme, le cyprès, le platane, le laurier-rose, le citronnier, l'oranger, le grénadier, divers arbres transplantés de l'Amérique méridionale et beaux comme sur leur terre natale y présentent un spéctacle aussi extraordinaire qu'agréable».
|
 |
|
Detall de campanars i torres elevats sobre l'horitzó de la ciutat. La futura Avinguda del Port se situarà poc més o menys sobre aquest camí dret que portava al Grau. Al cap del Pont de Mar, hi havia crescut un petit raval. Els jardins borbònics d'inspiració neoclàssica es convertiren en el «rendez-vous de la bonne compagnie d'une ville opulente par son industrie, singulier en Espagne par le gûte du plaisir, le luxe, et la légèreté de ses habitants». El tot València de la noblesa i la burgesia del moment hi degueren fer ostentació de la seua riquesa i s'hi trobaren per fer i desfer els seus matrimonis, els dels fills... i les parelles extramatrimonials i tot.
|
 |
|
Detall de la muralla meridional de la ciutat, a la marge dreta del Túria, on s'hi veu la primera plaça de bous de la ciutat, potser la del segle XVII, davant per davant del Pla del Real, i ben a prop d'on a mitjan del segle XIX s'alçaria la plaça de bous actual.
|
 |
|
Detall del Pont de Mar, el qual emplaçat en una giragonsa del Túria, té el pilars oblics respecte a la passera. A la banda de la muralla, unes escales deixaven baixar a peu de riu. Al fons, sobre les teulades, el ferreny campanar del Micalet presidint la ciutat.
|
 |
|
Les hortes omplien els afores de la ciutat, i per tot arreu s'hi trobaven les barraques dels llauradors. Destaquen les palmeres i els fruiters, dels quals l'artista no pogué prescindir.
|
 |
|
Els elogis de l'autor a la vida regalada de (la classe alta) de la ciutat.
|
 |
|
Una vista en que el dibuixant «a saisi le moment d'une de ces brillantes réunions».
|
 |
|
Passeig de carruatges, arbres, estàtues sobre columnes... uns autèntics jardins per tal que el bo i millor de la València de començament del Vuit-cents pogués passejar lluny de la brutícia i la pudor dels vells carrerons medievals de la ciutat, plens de la gent bruta que feia pudor. Així és la història: classe vs. classe. Els campanars de la ciutat s'albiren entre els trons dels arbres.
|
 |
|
Vista de l'entrada d'un convent a l'Albereda valenciana.
|
 |
|
Detalls de l'escena, allunyada del bullici dels passejants, potser -no n'estic gens segur- del convent franciscà de Sant Joan de la Ribera. Per a un bon estudi de l'històric passeig, veg. El Paseo de la Alameda de Valencia. Història urbana de un espacio para la recreación pública (1644-1994), de Juan J. Gavara Prior (UV, 2014).
|
