1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). Mapa de la província amb l'escut d'Alacant, de l'època borbònica dita de la Restauració, perquè al nostre estimat país veí aconseguiren la restitució de la seua monarquia després d'un primer intent liberal de governació republicana. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). El Passeig dels Màrtirs sorgit de la renovació urbanística de la superació de la muralla medieval, amb les 4 línies de palmeres a tocar del port i l'edifici del Reial Club de Regates, a on anava a fer vida regalada bona part de la jove burgesia local. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). Detall del Passeig dels Màrtirs, actual esplanada d'Espanya. Des de fa molts i molts anys, la classe dirigent local ha abdicat de les seues arrels nacionals. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). Una mica de geografia en el castellà de l'època. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). «La agricultura es un elemento importantísimo de su riqueza, cosechándose abundantes y esquisitas frutas... En el ramo industrial sobresalen las fábricas de tejidos de Alcoi, turrones de Alicante y Jijona... y exportación de sal en Torrevieja». En un segle s'hi ha passat del conreu de la terra al conreu del cos. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). Les carreteres eren tan escasses que es podien descriure als llibres. La ciutat d'Alacant ratllava els 50.000 habitants. «Tiene un magnífico puerto con dos sólidas escolleras que lo defienden, pudiéndose calcular su tráfico comercial por el movimiento de embarcaciones cuyo promedio pasa de 2.000 en un año». Té molt mèrit parlar de la història del país (de Salses a Guardamar) i amagar qualsevol referència a la Corona d'Aragó ni a la llengua que s'hi ha parlat durant més d'un mil·leni: el procés de desnacionalització que se'ns ha aplicat des de la Nova Planta, i a què se'ns continua sotmetent dia sí dia també, ha estat així de manipulador i furibund. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). L'Avinguda de Donya Gadea fou un altre dels passejos sorgits del creixement modern de la ciutat al segle XIX, «distinguiéndose por el buen gusto que ha presidido su urbanización». Gust de la classe conservadora dominant, s'entén. En els antics carrers i carrerons de la ciutat, hi havia tot un altre gust, tradició i llengua fins i tot. Que se sàpiga, la il·lustre dama que donà nom al carrer, no tenia res a veure amb la història de la ciutat. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). L'estàtua d'Eleuteri Maissonnave, natural de la ciutat, destacat polític republicà. Per què tenia una estàtua sota el règim monàrquic espanyol? Doncs per la seua dura repressió del cantonalisme i de la carlinada com a ministre de Governació de Castelar durant la I República (espanyola), i perquè el republicanisme se li afeblí amb l'edat i des que s'establí a Madrid. Formaven la facció republicana i liberal del règim, teòrica i intel·lectual de bona família tots, que aspirava a democratitzar el règim des de dintre. Com en Duran i Lleida actualment, vaja. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). Constrastos del moment: el modern Palau de l'Albereda, «en la explanada junto al muelle», amb els vells carruatges de sempre. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). Com moltes altres ciutats mediterrànies, Alacant construí els banys de mar, una de les grans atraccions de la burgesia vuitcentista i de començament del segle XX: «la hermosa playa alicantina y sus establecimientos balnearios bién acondicionados, atraen a la capital distinguida concurrencia, especialmente en la época veraniega». L'expressió distinguida concurrencia era un eufemisme per anomenar els rics manaires d'una època de dictadura borbònica encoberta sota l'aparença de torns de govern democràtics. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). Mausoleu de Trinitario González de Quijano, nomenat governador espanyol de la província al 1854 i que morí al cap de dos mesos «víctima de su deber». L'agost d'aquell any una epidèmia de còlera infectava un terç dels habitants de la ciutat. Molts se n'anaren cap als pobles i masos de l'interior, tot pensant-se que els murs de la ciutat aturarien l'epidèmia, cosa que òbviament no succeí: en un mes i mig moriren unes dos mil persones a tota la província. El governador passà al davant de l'acció mèdica d'atenció, de poble en poble, i acabà per contraure la malaltia. El seu decés provocà un gran impacte entre els alacantins i el naixement d'una gran admiració, fins al punt que el monument es pagà per subscripció popular. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). El castell de Santa Bàrbara, protector secular de la ciutat, destruït per les tropes borbòniques de Felip V al 1709. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). Dos imatges de la ciutat comercial i industrial, la de la Duana, «moderno edificio sin estilo determinado, pero lo suficiente espacioso», i el de la fàbrica de tabacs, a tocar de l'església de la Misericòrdia. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). El passeig de palmeres de Gomis, davant del port, a través del qual s'accedia als anomenats banys alacantins, «viéndose adornado con esbeltas palmeras». En aquests rodals s'iniciaren, segons la veu popular, els primers jugadors de l'Hèrcules C.F., darrere una pilota de drap i porteries marcades amb pedres a terra. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). Vista de la façana marítima de la ciutat, amb el palmerar del passeig de Gomis ben destacat, des del moll de llevant del port, tot ple de bótes de vi a punt d'embarcar. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). La Rambla de Méndez Núñez a tocar de la muralla del segle XVI, que era un passeig de caràcter romanticoide, elevat sobre el nivell dels vials adjacents als edificis. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). L'anomenat port alacantí, amb els molls a costat i costat, en una rada molt preuada per la seua seguretat durant segles, i encara llavors, «siendo de pintoresco aspecto su conjunto». |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). La ciutat del tombant del segle XIX al XX a vista d'ocell. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). El Teatre Principal d'aires clàssics o «coliseo de dicha capital, ostentando en su fachada un suntuoso pórtico de estilo románico». |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). L'edifici barroc de la municipalitat alacantina, «con notables detalles de aquel estilo en sus tres puertas centrales». |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). La població dels municipis alacantins a principi del segle XX. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). La població dels municipis alacantins a principi del segle XX. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). La població dels municipis alacantins a principi del segle XX. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). La població dels municipis alacantins a principi del segle XX. |
1910 ca. Alacant. «Portfolio fotográfico», Albert Martín, ed. (Europeana). Portada i contraportada de la col·lecció de postals de l'editorial d'Albert Martín de Barcelona. Aquesta fou una de les col·leccions d'imatges més conegudes i celebrades del moment, a preus no gaire assequibles per a la majoria de la població, «y que la han adquirido la mayoría de los despachos comerciales, escritorios, etc, habiéndose agotado en poco tiempo varias ediciones». |