 |
| 1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). Fàbrica de sabó de Silvestre Romeu, carrer Magdalena, 32. Amb «especialitat en sabó groc, de coco i d'oli de pinyola». Cubería de Ramon Arrufat, Rambla de Fernando, 29. Què s'hi venia en una cubería? Doncs era una boteria, és a dir, un taller de fabricació de bótes. |
 |
| 1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). Rellotgeria de Bonaventura Borràs, carrer Major, 26. «Enfront de la Plaça Sant Francesc. Se compren, canvien i arreglen tota classe de rellotges, amb summa puntualitat...» faltaria més... «a preus reduïdíssims i a garantits per un any, segur lo duenyo de son bon treball. Podem descobrir-hi els preus dels rellotges de butxaca, car de polsera encara no n'hi havia, i dels de paret, molt usuals a l'època... a les cases bones. Perruquer Josep Ros, carrer Major, 28. Servei de perruqueria i perfumeria en ple centre ciutat. |
 |
| 1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). Fàbrica de pastes per a sopa de Ramon Fabregat, carrer Carme, 36. La venda de pasta de sopa de fabricació local era un negoci freqüent a la ciutat. Això sí que era consum de proximitat. Tarller i dipòsit de taüts, carrer Blondel, 23. Els atauts de F.Castanera, un dels negocis més antics del món, també a la Lleida del darrer terç del segle XIX: «se construeixen caixes de luxo i hermètiques de zinc, de xacaranda, etc. i es reben tota classe d'encàrrecs referents a serveis en les defuncions». |
 |
| 1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). Fusteria Montmany, carrer Major, 31. Fusteria amb mobles de tota mena i condició. «Per a les obres de talla i escultura s'està en relacions amb los més acreditats artistes de Lleida». Els anuncis sols de plana sencera no eren els més freqüents, i devien provar de la bona marxa del negoci o la prodigalitat del propietari. |
 |
| 1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). Arboricultura i Floricultura de Joan Llaurens, situat al costat de l'estació. Tota mena de preus i d'arbres, fins i tot arbres de «sombra». Colonials de Pau Vilalta, Rambla de Fernando. En una botiga d'aquesta mena podíem trobar-hi arrossos, bacallans, sardines, petroli, perdigons, cigrons, mongetes, cacauets, sosa càustica «i altres drogues». |
 |
| 1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). Fàbrica de Camiseria, Rambla de Fernando, 42. També dit Passeig. La confecció d'en F.Vinós tant per a cavallers com per a senyores. Les peces de roba ens indiquen la moda de l'època, inclosos uns bons calsutets, o calçotets. Amb «expedició a tots punts. Se fan tota classe d'encàrrecs a mida». |
 |
| 1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). Gèneros del Regne i estrangers, Plaça de Sant Joan, 18. Una mena de tot a cent de l'època: «quincalla i ferreteria, paqueteria i bijuteria, gran assortit de fils, ferros i objectes per a fusters». Gran fàbrica de cerveses i begudes gasoses, carrer de Cabrinety, 21. Aquest carrer era a l'eixample guanyat a l'areny del Segre, a l'altre costat de la Rambla de Ferran, des d'allà on després hi hauria el Gobierno Civil espanyol a la ciutat per avall. Ara la cervesa artesana torna a estar de moda, després que ens la deixéssim perdre fa cent anys. Gasoses, sifons, cervesa alemanya «a preus reduïts i sens competència». |
 |
| 1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). Ferros i coures, Rambla de Fernando, 6. Un anunci a tota pàgina horitzontal. En Josep Plubins hi oferia «tota classe de ferros cilindrats i martellats... ferros de Suècia, xapes, cèrcols, acers... coures per a caldereria, tuberies de plom,... zincs i altres articles». |
 |
| 1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). Tenda de Llanes, carrer Major, 10. Botiga de llanes al detall de Josep Costa. La llana era molt important per als matalassos, que n'anaven farcits. Comerç d'ultramarins i Fàbrica de xocolates, Plaça de la Constitució, 1. O Plaça de Sant Joan. Bàsicament, era un comerç de queviures. |
 |
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891).
Ebenisteria, carrer Cavallers, 6.
A més disposava d'un «bon assortit en cromos miralls i tires daurades».
Almacén de Salustiano Farré, carrer Cabrinety, 13.
Magatzem de grans i farines. Les despulles devien ésser farines de poca categoria. |
 |
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891).
Antiga Farmàcia Abadal, Plaça Constitució, 13.
Les farmàcies a l'època no eren ni de bon tros tan essencials com en l'actualitat. Més aviat es tractava d'apotecaries, amb «aixarops medicinals exactament dosificats, molts d'ells de fórmula especial de la casa». |
 |
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891).
Gran Taller de Tintoreria barcelonesa, carrer Magdalena, 42.
«En aquest establiment se tenyeix a la perfecció sedes, llanes, merinos, velluts de seda, etc», car abans era freqüent de tenyir de negres les peces de vestir en ocasió de portar dol per la mort d'un familiar, i que solia ésser un període bastant llarg de temps. Llavors la roba es feia durar tant com es podia, per això s'anunciava que «se treuen també taques».
Tomàs Casals, professor en ciències mèdiques, carrer Cavallers, Casa Iglésia dels Dolors.
No sabem ben bé si era metge amb aquesta titulació. Bàsicament, es tractava d'una farmàcia amb ortopèdia, que sembla que tenia gran favor de la clientela lleidatana. Entre els objectes que s'oferien: «braguers... suspensoris, pesaris, mugroneres, braçalets, lliris de Florència, paper epispàstic, cenyidors, orinals de goma, candeles, sondes, etc. etc.» Els suspensoris eren un aparell ortopèdic emprat per sostenir i fixar els testicles en casos de malalties vàries. D'altres elements, n'hem perdut la mena. |
 |
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891).
Xocolateria i Lleteria del Globlo, Rambla de Fernando, 11.
«Se serveix xocolate, llet, refrescos, matons, crema i tota classe de pastells i dolços». Atenció a la catalanització del mot pastel: pastells. Genial! A més, servei domiciliari per a casaments i batejos.
Fonda de Sant Lluís, carrer de Sant Antoni, 52.
L'antiga i coneguda fonda en aquella part de la ciutat, que era el camí de Barcelona a la capital del reino de l'època, oferia «higièniques i asseades habitacions i espaiosos salons». Com que era a l'altra banda de la ciutat, disposava de «carruatge per anar i vindre de l'Estació a l'arribada dels trens», que tampoc devien ésser tants. Era el lloc de parada i fonda del cotxe-correu de Fraga.
|
 |
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891).
Benito Galceran daurador, carrer de la Palma, 2.
Daurador i expenedor de marcs per a quadros.
Farmàcia de Vicens, carrer de Sant Antoni, 13.
Amb especialitats farmacèutiques rebudes directament dels autors, amb xarops, pastes, pastilles, i grànuls de tota mena.
|
 |
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891).
Serralleria de Vicent Farré, plaça de Sant Lluís, 49.
La plaça era a l'areny guanyat al Segre darrere el carrer Major i Blondel.
Farmàcia i Laboratori de L. Solà, carrer de la Palma, 18.
Abans escrivia que les farmàcies no eren botigues tan indispensables com avui. Error: sempre hi ha hagut curanderos dins la tribu. Sembla que el reputat Tònic-reconstituent era l'especialitat de la casa, «recomanat per los més il·lustres metges per combatre la tisi, la clorosi, anèmia, linfatisme, escofulisme, raquitisme, i en general per tota classe d'anfermetats [terme popular lleidatà per malatia]... per causa de la pobresa de la sang».
|
 |
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891).
Fàbrica de Sabó, carrer nou de Sant Antoni.
La higiene era una de les grans novetats en la vida quotidiana de la gent.
Manuel Martí, escultor, carrer de la Palma, 2.
Treballava en marbres i pedres, bàsicament per a «panteons, estàtues, fonts, rentamans, piles [piques]... làpides» i tot allò que s'encarregui referent a l'art del marbrista. |
