 |
| 1634. Alacant, «Atlas del Rey Planeta», de Pedro Teixeira (1595-1662). Vista d'Alacant del segle XVII, encara sense l'espigó del port a la platja del Postiguet, i sense el Raval Roig dels Socors, el barri dels pescadors fora muralla, al nord de la ciutat, sota la penya del Benacantil. Tota la ciutat reclosa dins la muralla i al peu de la fortificació de Santa Bàrbara, tot i que la perspectiva real no és tan recta com la del gravat, sinó que la ciutat s'allarga no tant a sota mateix del turó, sinó a partir del turó cap al sud. Pedro Teixeira fou un cosmògraf portuguès al servei de Felip IV, anomenat «Rey Planeta» en l'estil grandiloqüent de l'època, talment com Lluís XIV de França era anomenat «Roi Soleil». El rei de Castella era aleshores senyor del regne de Portugal i de la Corona d'Aragó. Els portuguesos es desferen del jou espanyol durant la revolta de 1640. En el nostre cas, la guerra contra el Rei de Castella i el Comte-Duc d'Olivares no acabà en la bona direcció que, ara democràticament, esperem que acabi, per tal de deixar de ser-ne colònia proveïdora d'impostos per esdevindre'n país germà. |
 |
| 1634. Alacant, «Atlas del Rey Planeta», de Pedro Teixeira (1595-1662). La meravellosa vista d'Alacant des de la badia, en una esplèndida combinació dels blaus, dels verds i dels ocres, que es repeteix en tota la resta de 116 vistes de la sèrie, 12 de les quals pertanyents a les nostres costes valencianes i catalanes. Entre 1622 i 1634, Pedro de Teixeira estigué dedicat a la composició d'aquest atles de tota la costa peninsular, des de Guipúscoa al Cap de Creus, per encàrrec del monarca. Treballava en son taller de la cort madrilenya, però sovint viatjava personalment per tal de prendre apunts del natural i completar els treballs dels seus dibuixants. Sembla mentida que aquesta magna obra romangué desapareguda durant segles, fins que a començament d'aquest segle XXI se'n féu la troballa de la tota la part cosmogràfica a la Hofbibliothek de Viena (Codex Miniatus 46). |
 |
| 1634. Alacant, «Atlas del Rey Planeta», de Pedro Teixeira (1595-1662). Detall del castell alacantí de Santa Bàrbara, el gran guardià de la ciutat i la badia durant segles. Sembla que l'atles tingué tres còpies a partir de 1634, amb el títol de «Descripción de España y de las costas y puertos de sus reinos», amb la toponímia sempre castellanitzada, malgrat el plural reinos, reconeix que la unitat només era per mor de la Corona, però no pas ni per estats ni per administració. Una primera còpia fou per al Rei, una segona per al Marquès de Leganés, i una tercera ha romàs desapareguda. |
 |
| 1634. Alacant, «Atlas del Rey Planeta», de Pedro Teixeira (1595-1662). Detall de la ciutat protegida per la muralla de mar que enllaçava amb la que pujava pel Benacantil fins dalt a la fortificació. La ciutat fou conquerida definitivament per Jaume I al 1261. Des del 1252, pertanyia a Alfons X de Castella per tal com el reietó musulmà se'n declarà vassall. Arran de la conquesta dels exèrcits catalans, «tot i que Alacant continuà dins la Corona de Castella, una nova promoció repobladora fou feta, aleshores, amb catalans: són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món, en digué Muntaner. Durant les guerres civils castellanes del regnat de Sanç IV, l’infant Ferran de La Cerda féu donació d’Alacant (1289) a Alfons II de Catalunya-Aragó, a canvi d’un cert suport militar: amb aquest títol, Alacant acabà integrant-se en el regne de València, de primer (1296) per la força, i al capdavall (1305), ja en el regnat de Jaume II, per la confirmació de la sentència arbitral de Torrellas. Es regí pel fur de València, era vila reial, tingué vot a les corts (1329), i pertanyia a la governació d’Oriola; en l’ordre eclesiàstic, però, formà part de la diòcesi de Cartagena fins al 1565, quan, erigida Oriola en bisbat, hi fou annexada. En les guerres entre Pere I de Castella i Pere el Cerimoniós fou presa i devastada pels castellans (1358-66), com també ho fou en les lluites entre Alfons el Magnànim i Joan II de Castella (1430). Ferran II de Catalunya-Aragó li atorgà el privilegi de ciutat com a compensació pels serveis prestats durant la conquesta de Granada (enciclopedia.cat). |
 |
| 1634. Alacant, «Atlas del Rey Planeta», de Pedro Teixeira (1595-1662). Detall de la badia, amb una flota fondejada davant la ciutat i les barquetes dels pescadors a la platja. S'hi observa la gran torre que a la muralla tenia el portal per baixar a la la platja. Un altre petit postic o poterta, dita per tant postiguet, hi hagué en aquesta muralla de mar, que, de ben segur era feta servir pels pescadors i altra gent popular, i que per això el lloc passà a la llengua pròpia de la gent com a Postiguet. |
 |
| 1634. Alacant, «Atlas del Rey Planeta», de Pedro Teixeira (1595-1662). Detall del franciscans extramurs. La torre de la muralla que s'hi obria era denominada la Porta de Sant Francesc. |
 |
| 1634. Alacant, «Atlas del Rey Planeta», de Pedro Teixeira (1595-1662). Detall de la platja amb un parell de cavallers bornejant per entrenar-se, i un parell de galeres ancorades a la badia. Per baixar fins a terra, calia fer-ho en barquetes de rems. Les veles es mostren totes replegades, i fins sembla que la coberta estigui protegida per un entoldat de cap a cap. |
 |
| 1634. Alacant, «Atlas del Rey Planeta», de Pedro Teixeira (1595-1662). Detall d'un parell de galions, representats en plena batalla amb foc creuat de canons. El vaixell de l'esquerra, amb bandera de múltiples barres roges sobre fons daurat. A ningú se li escapava que eren els colors de la corona catalanoaragonesa. |
 |
| 1634. Alacant, «Atlas del Rey Planeta», de Pedro Teixeira (1595-1662). Detall de la badia completa, amb la rosa dels vents blaugrana. |
 |
| 1634. Alacant, «Atlas del Rey Planeta», de Pedro Teixeira (1595-1662). Detall ampliat de la ciutat, per la banda del sud i la del nord. |
