Seguidors

20150613

[1061] Geografia del comerç lleidatà, 1882

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Essent ja cronista de la ciutat des del 1879, el nostre il·lustre prohom impulsà aquesta ressenya multidisciplinària: era una de les maneres de recuperar el coneixement de la pròpia història i fomentar l'esperit d'autoestima entre els propis conciutadans en una ciutat prostrada des de l'ocupació borbònica espanyola. La incorporació de nombrosa propaganda en fulls de colors de paper bíblia, ens indica el grau d'entusiasme que aquesta empresa suscità entre les classes benestants lleidatanes, les impulsores de la nostra escassa, conservadora, Renaixença local. Per a molts dels botiguers, fou la primera propaganda que feien... i en Pleyan aconseguí de convèncer-los d'imprimir-la en català.
Col·legi dels pares Paüls, al carrer Magdalena 53.

S'afirma que «lo edifici és espaiós i ventilat», i hi havia internat, «donant-se una esmerada educació i amb sa corresponent vigilància». S'hi feia ensenyament primari, encara que s'admetien nois (només nois) «assistents a l'Institut dirigint-los en l'estudi». Els preus d'un intern: 125 pta per trimestre, més 5 pts per «rentar la roba de banda», a part. Ah, i «les classes extraordinàries se paguen per separat». Un col·legi de pago!
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Confiteria de l'Amistat, Carrer Major 27.
Amb molta varietat de fato, i lloc on «se fan ramellets i tota sort d'encàrrecs amb lo major gust i equitat en los preus».
Sastreria La Perfección Leridana
Carrer Major 26.
«enfront de la Plaça Sant Francesc», amb tota classe de trages i «a preus equitatius».
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Perruqueria du Monde Elegant, Carrer Major 36, principal.
Amb gran servei de «postissos per a senyores i cavallers, als mòdics preus...» Les perruques des de 80 a 500 rals.
Fàbrica de Pastes per a Sopa De la Viuda i Fill, Carrer Cavallers, 39.

de Josep Llobet, probablement el fill. 
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Confiteria i Pasteleria Joan Guarro, Carrer Cavallers 66.
A banda de dolços, també hi havia botiga de vetes-i-fils, ferreteria, perfumeria, drogueria. Vés a saber quants epígrafs d'Hisenda pagava...
Comerç, Portxes Baixos, 11.
Als porxos del costat de la Paeria, un comerç, on s'hi venien queviures principalment.
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Fàbrica de Chocolates de Manuel Garcia, Carrer Cavallers, 8.
Premiada en les exposicions de Filadèlfia, París... i Lleida! «S'hi fabriquen xocolates des del preu de 4 rals la lliura fins a 12. A l'engròs, se fa una rebaixa de 8%».
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Chocolateria del Buen Gusto, Carrer Major, 60.
La presència de confiteries, xocolateries, pastisseries... respon al costum de les classes benestants de sortir a passeig i pendre alguna coseta dolça. Després de cent cinquanta anys, aquest costum no ha variat gaire a la nostra ciutat. Atenció a l'assortit: «se serveixen xocolates, pastels, matons, cremes, bunyols, orxates, aixarops, etc». 
Farmàcia de Josep Porqueres, Carrer Cavallers, 49.
A banda de «gran varietat d'instruments i aparatos ortopèdics», el producte estrella eren els «Bolos antigastràlgics: Remei prompte i segur per a combatre tota classe d'afeccions del ventrell, sien o no doloroses». Suposem que es tractava d'alguna mena de píndoles.
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Ebanisteria, Silleria i Tapiceria de Joaquín López, Carrer Major, 47 i Blondel, 48.
Oferia sobretot «paper per a decorar habitacions» i espills.
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Drogueria de Domingo Sala, Plaça Constitució, 28.
És a dir, a la Plaça Sant Joan, batejada pels polítics lleidatans amb el nom de la constitució de la Restauració borbònica dels nostres veïns espanyols. El propietari hi tenia «thés, cafés efectes per a la bonificació dels vins, productes químics i farmacèutics, colonials i del país. Gran assortit de paper de fumar...» i, això sí, en la línia dels vells botiguers lleidatans, «el duenyo no repara en medis per complaure a sos numerosos parroquians i constants favoreixedors». 
Dipòsit i Almacé de Josep Tremulla, Paeria, 14 i Major, 1.
«Gèneros nacionals i estrangers».
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Col·legi de Santiago Apòstol, Carrer Cavallers, 22.
Aquest feia 200 rals al mes per als interns, o sia, 50 pta. «En aquest establiment trobaran los pares de família que es dignin encarregar-nos sos fills, un esmerat tracte i una exquisida vigilància amb totes les garanties que puguin reclamar perquè sos fills surtin aprofitats, tant en la part moral com en la part científica». Llavors encara més que avui, els col·legis eren un negoci principal.
Comerç de Paqueteria. Plaça de Sant Joan, 20.
«Merceria i novetats. Sedes, fils i cotons per a cosir amb màquina i a mà».
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
La Tendeta, Carrer Cavallers, 17.
«En aquest tan acreditat com antic establiment... se trobaran tota classe de gèneros referits al ram de la salsicheria, així com també bacallans, arrossos, aiguardents de totes classes i altres varios articles de menjar». El nom popular ens diu de la predicamenta que tenia entre els parroquians. El mateix anunci inclou referència a la Fàbrica d'Aiguardent de Leopoldo Mora, a l'eixample (ensantxe, en popular lleidatà) de Sant Antoni, a la cantonada de la carretera.
Chocolates Miquel Roig, Plaça Constitució, 1o.
La geografia de les xocolateries era atepeïda, llavors més que ara, ja que només hi havia un eix comercial: de Sant Joan a la Catedral Nova i carrer Cavallers.
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Serralleria i dipòsit de carbó mineral, Carrer de l'Acadèmia.
Aquest era l'eixample de Sant Antoni, a l'altra banda de la carretera, davant de l'antiga porta de la muralla medieval. El carbó provenia de les mines de la Granja d'Escarp. S'hi ven cement, i s'hi «construeixen tota classe de ferramentes per a obres».
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Consulta de Francisco de Paula Puig, Carrer Caldereries, 9, 1r.
Una gestoria, oberta matí i tarda, «ofereix al públic son despatx per a tota classe d'assumptos legals davant dels Jutjats i Tribunals, Ajuntaments, Administració Econòmica i demés Oficines Públiques».
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Fàbrica de Pólvora La Leridana, Plaça Constitució, 26.
Que era el lloc on calia fer els pedidos.
Comerç i Sastreria de Bonaventura Vidal, Paeria, 7.
«Aprofiteu la ganga». Les sastreries també eren un negoci freqüent, minvat ja des de fa molts anys per la moda prêt-a-porter, preparada per portar. Aquesta tenia «especialitat en trajos de nen».
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
Tomàs Capella, Carrer Major, 1 i 76.
Camiseria, gèneros de punt, de llana i cotó, «mocadors i corbates de tota classe».
Dipòsit de blats i farines, Rambla de Fernando, 44.
Regentat per Anton Agelet.
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
La Perfección Leridana.
Una altra fàbrica de farines, sense adreça. Devia ésser ja prou coneguda.
La Equitativa, Carrer Tallada, 26.
Agència d'assegurances internacional. 
1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 
La Granm Fonda d'Espanya, Rambla de Fernando, 16.
No feia falta gaire publicitat per conèixer-la. Tothom sabia on era. S'hi atenia en cinc llengües!, «servei esmerat, tot quant puguin desitjar los viatgers que concorrin a les festes ho trobaran en aquesta antiga i acreditada fonda...»