 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
La part central del gravat representa la ciutat (A) amb el perímetre de la muralla i els principals momunents, a l'un i a l'altre costat dels murs. Les bombes cauen damunt les cases, tant des de Cappont com des de darrere de la Seu Vella i castell (C). La decisió de l'anònim autor de prescindir del dibuix de la trama urbana, permet de fer molt més clara la interpretació del conjunt. La llegenda interpreta (B) com a «iglesia mayor», quan per situació es tracta de l'església de Sant Martí. |
 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Muralla de Boters avall, hi trobem l'església de Sant Llorenç. S'observen bé les torres que reforçaven aquest pany de muralla. A l'altra part, les esglésies de Sant Joan i de la Magdalena. També la muralla era guardada per ferrenyes torres quadrades. El turó de la Seu, ben marcat, car devia ésser ben visible l'esbalç i més espectacular que actualment, un cop construïda la falda. Les boles de foc, que era la manera de representar les bombes de l'artilleria, cauen sobre la ciutat. |
 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall de la ciutat: la Seu Vella i la Suda presideixen el turó fortificat, i als peus del cingle, Sant Joan i l'església de la Magdalena, amb el portal de la muralla. A l'altre traç de mur, Sant Martí i Sant Llorenç. Les representacions dels edificis són estandarditzades, o sia, que no responen a la factura real que tenien; en canvi, la seua localització sol ser bastant precisa i acurada. El plànol estava fet per a ús militar. |
 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644».
Extramurs de la Magdalena, els antics convents als afores de la ciutat, que els setges de la Guerra dels Segadors i de la de Successió deixarien enrunats. El vell convent del Carme (D), el convent de Jesús (E) i a continuació el convent de «Sant Mario» (F), segons la llegenda. M'inclino a creure que és el convent dels franciscans prop del camí de Montsó. L'antic convent dels framenors franciscans, ací desplaçat bastant avall, atès que el convent era al vell camí reial de Montsó. Sempre s'ha dit que el de Lleida fou el primer convent franciscà de la Corona d'Aragó, fundal al 1217 per frares que Sant Francesc va enviar-hi personalment. Segons la llegenda, el sant havia pernoctat a la ciutat i on hi havia record popular d'un seu miracle. El recinte quedà destruït després d'aquest setge i definitivament liquidat després del proper, a la Guerra de Successió, quan els francesos tornarien a atacar la ciutat, però aquest cop al costat dels Borbons espanyols. |
 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644».
La muralla de la futura banqueta de Blondel era feta per les mateixes cases, i reforçada des del baluard de Sant Antoni per una alta palissada de fusta. Als afores, el mapa hi situa el convent de Sant Francesc (S), encara que probablement es tracti del dels caputxins, al Puig Bordell, enrunat i enderrocat pel setge, els monjos s'hagueren de traslladar intramurs, al Col·legi de la Concepció. |
 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644».
El Pont Vell lleidatà, partit per la meitat, per evitar la sorpresa dels assetjants. Al Capppont (G), «el burgo pasado el puente, que ocupa la nación valona, que está a cargo del Maestre de Campo don Antonio Coloma». Els valons tenien tot el Cappont fortificat, entre la Sèquia de Torres i el riu, i al centre hi havien instal·lat un parell de canons morters que disparaven contra la ciutat. |
 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644».
Entre la sèquia de Fontanet, que baixa d'Alcoletge i Granyena, i la sèquia de Torres, es crearen derivacions i transvasaments, de manera que el pla de l'altre costat de riu era un laberint. Les sèquies, llavors sense canalitzar i amples, cabaloses i plenes d'herbassar, contribuïen a la definició de les línies de setge. A la imatge, veiem el pont sobre la Sèquia de Torres (que de tota manera no acabava al riu tan a prop!) al costat del convent de Sant Agustí. Una mica més avall, el convent de la Trinitat. |
 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644».
Més enllà, en direcció est, cap al Pla de Vilanoveta (la futura Bordeta), la sèquia de Fontanet, en la qual s'aprecia l'edifici del molí de Vilanoveta envoltat de tanques fortificades. També observem la diferència entre els grans pavellons dels oficials i les tendes simples de la soldadesca. |
 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644».
El plànol no representa en cap moment al Noguerola, que feia les funcions de fossat ran de muralla a la part nord. Els encontorns dels convents són ben arbrats, segurament en consonància amb les frondoses hortes conreades pels religiosos. Més enllà de la muralla del Carme, cap al gual de Pardinyes, un pont de barques, ben vigilat per sentinelles, aprofitava un areny del Segre per lligar les dues bandes del Segre. Al cap dels segles, al mateix lloc si fa no fa, s'hi emplaçaria el pont del ferrocarril |
 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644».
L'enrevessat nus de sèquies i derivacions feia molt important el control dels ponts. |
 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644».
Les sèquies eren també essencials per al proveïment d'aigua de les tropes acampades, que trobem sempre protegides per altes tanques. |
 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644».
Gardeny, fortificat dalt del turó, i amb l'església de Santa Maria ben dibuixada al seu interior. Des dels murs de Gardeny, els canons que apreciem que apuntaven per avall devien d'ésser terroríficament mortífers. |
 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644».
Riu avall de la ciutat, davant per davant de Gardeny, un tercer pont creuava el Segre, un altre pont de barques. S'hi precisa que el pont (V) va ser «hecho después que se ha ocupado Gardeny». |
 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall del pont de barques militars al peu de Gardeny, construït per l'exèrcit francès. |
 |
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»,
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya,
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall del cap del pont a la marge esquerra del Segre, amb la Sèquia de Torres que creua els camps i els trossos en aquesta zona. |
