b.jpg) |
1913. Artesa de Lleida, el Segrià.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El segell de l'ajuntament vuitcentista, amb la fulla d'auliver.
|
 |
1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés (MDC-AFCEC).
Una altra imatge de la processó, on s'aprecia al fons de carrer dels Gallart, allà on s'acabava el poble a tocar del camí de Lleida, un arc enramat, probablement com a benvinguda al Senyor Bisbe de Lleida.
|
 |
1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés.
Detall de la imatge portada a l'espatlla, amb les autoritats civils i religioses al darrere.
|
 |
1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés.
Detall dels artesencs, ben mudats amb armilla, camisa blanca i pantalons de vellut. Al darrere de tot, les dones totes negres i amb mantellina
|
x.jpg) |
1913. Artesa de Lleida, el Segrià.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Llavors això del Segrià encara no era en ús. Artesa havia sigut, i és encara, una població típica de la plana lleidatana o de l'Urgell, en el sentit més geogràfic del topònim. «Comprèn lo despoblat de Vinatesa, principalment dedicat a pasturatge per a lo bestiar», on hi havia les pletes. A començament del segle XX, s'arribava gairebé als mil habitants (967), que al 1920 ja s'havien ultrapassat (1128).
|
x.jpg) |
1913. Artesa de Lleida, el Segrià.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
S'esmenta l'escola per a xiquets i xiquetes, l'existència d'enllumenat públic, i l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell, que «cap al final del seu curs passa pel terme d'aquest poble, essent lo penúltim que rega». Però és clar que «també hi discorre lo riuet nomenat la Femosa, que tan sols porta aigua en temps de pluja».
|
 |
1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés (MDC-AFCEC).
Una altra preciosa imatge de la processó, arribant ja a dalt del carrer dels Gallart.
|
 |
1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés.
Dos minyons artesencs, amb la gorra a la mà, vestits amb les típiques bruses de l'època. Els carrers eren tots encara de terra, i quedaven encara moltes dècades per endavant de pols i fang abans que s'asfaltessin.
|
 |
1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés.
Detall de les velletes al balcó, amb el domàs penjat, la gàbia i la persiana.
|
 |
1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés.
Detall de la pronunciada costa del carrer dels Gallart que calia pujar en processó. |