 |
| 1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC). «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720). Vista de Gardeny al fons, de Sant Ruf en primer terme, i de Santa Maria de Jesús, ja en runes des del 1644, a la dreta. A l'esplanada, s'hi observen els moviments de tropes, ben ordenats en esquadrons d'infanteria i cavalleria, i el poder d'artilleria de les (remaleïdes) tropes borbòniques. Al peu del gravat, el nom de l'impressor. |
 |
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Enric Arderiu recull l'oferta d'Orléans als lleidatans, un cop assetjada la ciutat: «Lleida bloquejada i allunyades les forces austríaques, començaren a fallir les confiances dels pobles, i Orléans aprofità l'ocasió i féu publicar una amnistia, per la que s'atorgava el perdó a tots los catalans que havien fet armes, amb que tornassen a casa seua en lo plaço determenat i no prenguessen part a les accions de guerra, i s'amenaçava de tractar com a rebels, traïdors i enemics de la pàtria al que aixís no ho fessen». |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). Pels borbònics, el cobrament d'impostos fou tasca principal: «es tractava de viure a despeses de Catalunya». Com encara ara, tres-cents anys després. Per això, la lluita contra els Borbons esdevingué obligada: «Sabien prou los catalans la resolució de subjectar-los, no a una llei comuna... sinó a les lleis de Castella, i aquest fou també motiu que lluitessen amb més braó, que no abandonessen la causa de l'Arxiduc, que era l'única que els garantia la pràctica del seu dret, l'ús de la seua llengua, la vida d'institucions venerades respectades fins a llavors pels temps i pels homes». |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). Aquell estiu de 1707, Felip d'Anjou «publicà un decret abolint i derogant completament los furs, privilegis, pràctiques i costums de València i d'Aragó sotmetent-los... a Castella... I si això succeïa a Aragó, a on la resistència havia sigut molt feble i a on hi havia una munió de pobles que ni havien fet armes contra en Felip ni sisquera s'havien declarat a favor de l'Arxiduc, què podia esperar Catalunya?» La resposta és ben clara en aquests tres-cents darrers anys i fins avui. |
 |
| 1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC). «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720). Dos detalls del setge al nord-oest de la ciutat, amb el descampat des de Balàfia fins a la Mariola, al peu de la fortificació de Gardeny. |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). Disquisicions al voltant del retard del setge. El Duc d'Orleans posà son exèrcit en «quarters de refresc» potser simplement per manca d'abastiment i pel cansament per les llargues marxes de les tropes i per les calors de l'estiu lleidatà. |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). Potser també per l'escassedat d'artilleria, cabdal en aquesta mena d'operacions. |
 |
| 1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC). «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720). Un magnífic detall de la canònica de Sant Ruf, probablement convertida en quarter. |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). Explicacions d'aquell estiu sense setge. |
 |
| 1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC). «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720). Detall de la falda del turó de la Seu Vella per la banda de la muralla de Sant Martí, que s'acabava amb un petit baluard. S'hi observa l'església de Sant Martí, dibuixada amb campanar enlloc d'espadanya i els edificis de la parròquia que pujaven fins al barri universitari de la ciutat. |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). Continua amb més explicacions de les intrigues de palau i de la cort gavatxa... |
 |
| 1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC). «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720). Detall de les muralles de Sant Martí. |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). Les suposades desavinences entre el Duc i el Mariscal airejades pels historiadors. |
 |
| 1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC). «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720). El baluard de Sant Martí, amb una torre de guaita sobre la plana segrianenca. |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). El quarter general del Duc d'Orléans es trasllada d'Alguaire a Balaguer a començaments d'agost. |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). Provisió d'artilleria borbònica per al setge de la ciutat. En l'entretemps entre el bloqueig i el setge, i «durant tant de temps forçós de descans, cuiden los generals de l'organització de l'exèrcit, de reunir queviures i de fer efectiu lo bloqueig». Referència als arrossars d'Alguaire, per tal com un dels generals se n'havia hagut d'anar cap a Osca «per a curar-se d'unes febres malignes que havia agafat al campament d'Alguaire i que foren ocasionades pels arrossars, febres que caigueren com una pesta sobre l'exèrcit sitiador deumant-lo i acovardint-lo... foren més de 5.000 los atacats per les febres». |
 |
| 1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC). «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720). Detall de les tropes borbòniques francoespanyoles assetjants. |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). Escaramusses entre els exèrcits enfrontats entre Bellcaire i Linyola. Al setembre, el Mariscal de Berwick retorna a terres lleidatanes. |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). La notícia d'un hereu per al Borbó, el nounat Príncep d'Astúries, és celebrada al quarter general del Duc d'Orleans, el qual «el dia 29 [d'agost] feia ja celebrar lo naixement amb demostracions de joia a tots los quarters i el dia 3o es cantava a Balaguer un Te Deum i l'Orléans complimentava Felip amb carta...» |
 |
| 1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC). «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720). Detalls dels moviments i organització de les tropes assetjants al peu del turó de la Seu Vella. |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). «Orléans, que havia rebut reforços... i tenia ja bons els soldats atacats de febres, preparà un cop que el fes amo de les planes urgellenques, de les quals esperava treure'n grans rendiments no sols en farratges, sinó en grans i diners, perquè gaudien fama de riques. I va projectar una sorpresa al campament austríac, que estava junt a Bellpuig...» |
 |
| 1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC). «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720). L'oficialitat gavatxa observant les operacions del setge. Probablement, els dos cavalles amb arnès i plomall pretenen representar els dos capitostos de l'exèrcit borbònic. |
 |
| 1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC). «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720). Detall dels oficials, i de les ulleres de llarga vista, que a l'esquerra serva un soldat, que es feien anar per observar els moviments de manera més acurada. |
