 |
| 1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC). «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720). La Seu Vella servant sa dignitat davant de l'atac de les tropes francoespanyoles. «Lleida, al costat de la frontera amb Aragó, és una considerable fortalesa». A l'esquerra, el carrer de la Bisbalia, amb les cases dels pabordes. Al cap del carrer, l'església de Sant Andreu. |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). Portada del Butlletí, imprès a la ciutat per l'Estampa o impremta de Josep A. Pagès. En aquest número, el linyolenc Enric Arderiu (1868-1920) hi començà un llarg article sobre el setge de Lleida de 1707, probablement el primer que els lleidatans podien llegir amb aquesta profunditat històrica, més enllà dels apunts de Pleyan i de Porta. Tots dos participaren en l'impuls de l’Associació Excursionista Ilerdanesa (1884) fou el primer impuls de l’excursionisme a Lleida i la segona entitat excursionista catalana, però la mort del seu fundador, Josep Pleyan de Porta (1841-1891), acabà amb l’entitat. Poc després Enric Arderiu fundà el Centre Excursionista de Lleida (1904) i donà continuïtat a la iniciativa. Enric Arderiu era fill de família pagesa, i fou enviat a estudiar a Lleida sota la tutela d’un mossèn oncle seu. Estudià al Seminari, cursà els estudis de Batxillerat i es graduà en ciències el 1887, però la seua situació econòmica el portà becat a Madrid a estudiar Filosofia i Lletres i Dret, de manera que esdevé doctor en Filosofia i llicenciat en Dret el 1891, a banda de tenir coneixements d’àrab i hebreu (veg. RACO). |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). L'escut del centre excursionista lleidatà. L'excursionisme fou, en el pas dels segles XIX a XX, l'impulsor de redescobriment del país. Els butlletins dels diferents centres feren d'altaveus de la recuperació del patrimoni, fins i tot de la història, negada a l'ensenyament i la història oficials, controlats i dictats per la metròpoli espanyola. |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). Civitas ilerdae prima fuit in rebellione. La ciutat de Lleida fou la primera en la rebel·lió. Arderiu hi comença afirmant, encara amb ortografia prefabriana: «Se'n diu de Lleida la Ciutat dels lliris per tenir tres flors llis al seu escut: bé la podríem ennomenar la Ciutat dels sitis, ja que han sigut tants los que ha sofert. No estava pas encara ben revinguda dels tres famosos de la guerra dels Segadors i ja trucaven a les portes altra volta a començos del sigle divuité». |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). Al 1705, Lleida fou la primera ciutat catalana a desfer-se del jou del borbó Felip d'Anjou, que per desgràcia històrica tornaria a partir de 1707. |
 |
| 1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC). «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720). Gravat de Gabriel Bodenehr (nascut i mort a Augsburg entre 1664 -1758) fou un editor alemany, cartògraf i gravador, que pertanyia a una família de gravadors, feina a la qual es dedicaren son pare, son fill i dos dels germans. |
 |
| 1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC). «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707. nach einer harten Belagerung an Philuppum V. ergeben hat. Es is eine Universitat daselbst. Der Bischoff gehoret unter Tarragona». Lleida, situada a la frontera aragonesa de Catalunya, és una considerable fortalesa, que ha sofert al 1707 un dur setge de part de Felip V. Disposa d'Universitat pròpia. El bisbe pertany a Tarragona». |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). «...al pla de campanya aprovat per Lluís XIV per a l'any 1707 hi entrava com a empresa final la de pendre la plaça i castell de Lleida... fou encarregat per a la campanya de la península per a 1707 lo mariscal de Berwick sota les ordres del Duc d'Orléans...» |
 |
| 1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL). «Pot encara precisar-se millor lo moment en què es va resoldre lo siti de Lleida... després de la batalla de Almansa va proposar Orléans lo siti, és a dir va creure arribada l'ocasió oportuna d'intentar-lo; i el mariscal de Berwick, que no hi estava del tot conforme, va exposar-li les seues raons i va insinuar-li que es consultés a la Cort...» Acomplerta la conquesta de Saragossa, la presa de Lleida va considerar-se objectiu primordial. |
 |
| 1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC). «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720). Detall de la Seu Vella fumejant de l'artilleria apostada damunt del palau episcopal, que llavors tapava els arcs de la catedral. A l'esquerra, probablement, l'antiga església de Sant Andreu, que resultà destruïda durant el setge per causa dels bombardejos sobre el barri de la Suda. La perspectiva del gravat és particular, com entregirada: ens mostra la Seu Vella de front, però als peus no hi té la ciutat ni el riu, sinó l'esplanada entre la Magdalena i Sant Martí. |
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
Moviment de tropes: les unes a reforçar la densa del baluard, les altres pugnant per assaltar-lo. En la passada Guerra dels Segadors, el mestre de camp gavatxo Saint-Pol hi havia fet les primeres obres de fortificació, en temps de Felip IV de Castella, que s'inspiraven en les tendències del mariscal Vauban.
|
 |
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Coses que no canvien amb els segles, segons Arderiu: «...No obstant, la Gaceta de Madrid, que aleshores ja mentia, diu que...» O sigui que Mundos, Abcs i País han tingut mestres des de generacions.
|
 |
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
«...va sortir lo Duc d'Orléans de Saragossa i en cinc jornades i dos parades va arribar a Vallobar... lo dia 13... acampa a Candasnos lo Mariscal de Berwick, trobant-se los dos cossos de l'exèrcit a unes 12 h de distància...» Els efectius borbònics francoespanyols: «Los dos cossos de l'exèrcit junts feien un total de trenta-sis batallons... un exèrcit formidable al que no podia oposar-s'hi lo Comte de la Puebla que, deixant los Monegros, va començar a fer via cap a Catalunya...» Un exèrcit tan gran amb poca aigua pels Monegres, però per fer més via. Tanta soldadesca i tants cavalls, cap als 5.000, no ens podem ni imaginar com devien deixar els sembrats, els magatzems, els dipòsits, els rebosts,... les dones!
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
Detalls en què s'observen els soldats parapetats en ziga-zaga i els canons d'artillera apuntant la Roca Sobirana lleidatana. Fins i tot, s'hi dibuixen alguns cossos estesos a terra per mostrar la duresa del setge.
|
 |
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Els austriacistes lleidatans disposaven de 35 canons, cosa que la feia gairebé inexpugnable, mentre que els borbònics només en tenien 11. Per això, l'únic que podia fer Orléans «era passar lo Cinca i després lo Segre, establir a Fraga lo dipòsit dels viures, pendre Mequinensa i Montsó i fer un pont sobre l'Ebre per sobre de Tortosa per comunicar amb les tropes de València». En canvi, l'exèrcit austricista «sia per aguardar reforços, sia per la crescuda del Cinca o perquè li fessen respecte los 5.000 cavalls enemics que hi havia a l'altre costat de riu, és lo cert que...l'exèrcit de los dos Corones va restar inactiu». |
 |
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
El setge de Mequinensa tingué lloc al 21 de juny de 1707 «»rendint-se de seguida la població i resistint uns dies més lo castell; lo dia 26 va anar lo Duc d'Orléans amb poques forces a Torrent, a on dormí i el dia 27 va dirigir-se a Mequinensa, en quina població entrà; i després d'haver inspeccionat los fossos i trinxeres, i donat les seues ordres, va retornar al gros de l'exèrcit lo dia 29». El juliol començà amb el pas del Cinca, i l'ocupació de Fraga, que havia estat abandonada pels austriacistes: «Fraga quedà sotmesa, i els seus habitants ajudaren a reconstruir lo pont que el Comte de la Puebla havia manat cremar abans de retirar-se». |
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
Vista de l'esplanada de Balàfia amb les tropes amunt i avall. L'esplèndida perspectiva devia d'haver estat presa des de l'altiplà del Secà. Abraça des del portal de la Magdalena fins a Gardeny, amb el convent de Sant Ruf, tot dret, i més enllà potser el monestir femení de Santa Maria de Jesús, que havia quedat molt destruït per la Guerra dels Segadors.
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
Les formacions d'infanteria i cavalleria de refresc per a les primeres línies del setge.
|
 |
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Escriu Arderiu que algun altre historiador havia mencionat que la inacció i falta de coratge dels austriacistes es devia al fet «que el terror de Almansa los tenia posseïts i encara no havien millorat». Perquè «els austriacistes havien deixat tan lliure el pas, que el dia 4 s'avançà l'Orléans a reconèixer Lleida, arribant a una llegua de distància de la població». Per tal que les forces de Mequinensa, rendida al dia 7, poguessin travessar es bastí «un pont, vora d'Escarp, pel qual passaren les seues forces a la banda dreta del riu obligant a l'enemic a replegar-se en direcció a Lleida».
|
 |
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
«Lo dia 12 de juny lo Duc d'Orléans va passar revista a totes les seues forces, que constaven de 46.000 homes, sense incloure-hi los 5.000 que hi havia a Tortosa... Segurament per gala a la revista, les tropes d'Orléans cremaren les palles de diferents termes rònecs... i també diferents torres i lo Castell de Raïmat».
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
Detall dels destacaments d'infanteria, en la típica formació amb les llargues llances alçades, i de cavalleria, lluint els penons, mentre els canons no paren de disparar.
|
 |
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
Carta desesperada dels Paers lleidatans als consellers de Barcelona i l'Arxiduc Carles implorant socors reials, atès que «havem contribuït amb lo Reial Servei amb tantes sumes de diner que han posat est Comú en lo estat més miserable...i lo més sensible que los naturals i veïns, quedant sens fruits per a alimentar-se, i beneficiar, que eren molts los que s'hagueren cullit en l'horta a no haver-los talat, les Reials Tropes, i també gran part dels arbres, i derrocant torres i horts, haja(n) d'arribar a l'estat més deplorable que és... abandonar nostres cases, vides i honres, fent-nos Víctima de l'Enemic, que ha executat en nosaltres les majors atrocitats i inhumanitats imaginables...» Els consellers del Cap i Casal respongueren a aquesta i altres missives «amb paraules de consol».
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
«Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720).
Detalls de la lluita a sota mateix dels baluards de la Seu Vella, amb els borbònics ben parapetats darrera les proteccions que hi havien escalonat, generalment fetes amb panistres plenes de terra. La contesa tenia lloc a l'altra banda de Gardeny, que no podia ajudar a la defensa, des de la muralla que baixava cap a la Magdalena fins a la de Sant Martí, més o menys a l'esplanada del futur Camp de Mart lleidatà.
|
 |
1910. Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, anys III, núm. 10-12, desembre. Enric Arderiu, Siti de Lleyda pe'l Duch d'Orleans (Sol-Torres, UdL).
«...Ensenyorides de Balaguer les tropes borbòniques, formalitzaren lo bloqueig de Lleida, prenent posicions que el feien efectiu i rigorós, no sols a la part dreta del Segre, per on trencaven tota comunicació dels lleidatans amb l'Aragó, sinó per la banda esquerra... perquè no rebessen auxili de les tropes aliades que operaven a les comarques de Tarragona».
|
 |
1707. Setge de Lleida pel Duc d'Orléans (MDC).
Detalls dels canons fumejants a tocar de la porta de la Magdalena, mig enrunada, a la costa on creixeria en un futur el Canyeret de la ciutat. «Lérida an den aragonischen graetzen in catalonien gelegen, ist eine considerable vestung welche sich Aº 1707». G. Bodenehr fec. et exc. A.V. (1720). |
