 |
| 1563. Barcelona per Wyngaerde. La capital catalana de la segona meitat del segle XVI. El gravat, bellament acolorit, és fet des de la típica perspectiva de la muntanya de Montjuïc, a l'igual que la primera coneguda de la ciutat, la vista de Georg Hoefnagel, de 1535, publicada dins el Civitates Orbis Terrarum de Gerog Braun (1572). S'hi aprecia amb claredat el doble cinturó de muralles medieval, que no s'acabà mai d'omplir del tot i l'horitzó de la ciutat és dominat pels nombrosos campanars d'esglésies i basíliques. |
 |
| 1563. Barcelona per Wyngaerde. El preciós gravat és presidit per la torre de senyals del turó de Montjuïc, darrere del qual s'obre tota la plana barcelonina. Mentre que al segle XX aquesta plana l'hem vista curulla de carrers i de cases, aleshores, la ciutat s'acabava a la segona muralla medieval, la del Cerimoniós. A nord, oest i sud, a les hortes i extramurs, els antics convents i els petits pobles dels voltants, com ara Sarrià, i la plana fineix a les faldes de Collserola, que llavors semblava molt allunyada. |
 |
| 1563. Barcelona per Wyngaerde. Vista oberta de la meitat esquerra del gravat, en què sobta la llunyania de Collserola i la grandària del pla barceloní extramurs en comparació a les dimensions de la ciutat emmurallada. |
 |
| 1563. Barcelona per Wyngaerde. El gravat de l'artista de Flandes, aleshores sota el domini espanyol en temps de Felip II. Per encàrrec i a nòmina de la cort, féu una colla de gravats de ciutats dels diversos territoris hispànics del monarca. Per aquest motiu, el nom de la ciutat presenta l'escut del rei espanyol enmig. Wyngaerde dibuixà tres gravats de la ciutat des de diferents perspectives marítimes o costaneres. A mig aire de la Vall d'Hebron, s'hi anota el monestir de Sant Jeroni, i una mica més avall el poble de Sant Martí de Provençals. Són destables els tons ataronjats del cel, que semblen voler retratar els colors de l'albada. |
 |
| 1563. Barcelona per Wyngaerde. L'sky-line barceloní que ha definit de manera ben característica la ciutat des del segle XIV fins al XIX. El gran edifici de la Seu era el més destacat de la ciutat, i s'acompanyava principalment, a esquerra del gravat, per l'església i campanar dels Sants Just i Pastor, el massís campanar del Pi, i a la dreta, per l'agulla de la desapareguda església gòtica de Santa Caterina, i per les torres de la Catedral del Mar, Santa Maria. La ciutat medieval i moderna era una ciutat d'una altra densitat de població, com pretén reflectir la munió de cases agombolades dins la muralla. |
 |
| 1563. Barcelona per Wyngaerde. L'horta de la ciutat extramurs de Sant Antoni. Fins i tot un pagès llaurant amb mula hi és presentat. La porta de Sant Antoni, que era la que rebia el camí de Lleida i d'Espanya, era ben fortificada, i pel carrer del Carme portava a la Porta Ferrissa de la Rambla. A l'esquerra, a peu de camí, una petita construcció, potser la Creu Coberta ja coberta, i més enllà el monestir femení cistercenc de Santa Maria de Valldonzella. |
 |
| 1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall del pany de muralla del futur Paral·lel barceloní, amb el Portal de Sant Pau a l'enrecte de la Porta de la Boqueria de la muralla de la Rambla. El carrer de Sant Pau era dels únics trams de muralla a muralla amb continuïtat d'edificacions: el futur Raval. El recorregut de Les Rambles, el carrer més popular de la ciutat des de l'enderroc de les muralles, és ben visible en el gravat, fins dalt al Portal de l'Àngel. L'antic monestir extramurs de Sant Pau del Camp havia quedat englobat dins el recinte de la tercera muralla, com s'observa darrera del portal, tocant a la Rambla. |
 |
| 1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall del farell de Montjuïc d'aquella segona meitat del segle XVI. No hi hagué una primera fortificació fins a la Guerra dels Segadors. La imatge de la massissa torre quadrada, entotsolada al cim del turó, és d'una enorme bellesa plàstica. La torre despullada, amb els tres pals de senyals i politges sense senyeres, cosa que n'accentua la solitud, ben bé és la imatge d'una Barcelona del passat. Dins el mur visible de torre, l'artista hi amagà la signatura. Als peus, l'escala d'accés a la torre i, probablement, la casa del faroner. |
 |
| 1563. Barcelona per Wyngaerde. Des del farell de Montjuïc, la ciutat als peus de l'artista, des d'on pogué copsar fins als més petits detalls urbanístics de l'urbs catalana cinccentista. S'hi pot ullar la muralla de Mar, amb tota la platja, les barques de pescadors a la sorra, i la Porta de Mar. Sembla que aleshores només hi havia una petita dàrsena (al voltant de la qual veiem una colla de petits vaixells) i que encara no havia començat la construcció del gran i característic moll corbat, datada de cap al 1590. |
 |
| 1563. Barcelona per Wyngaerde. En primer terme, als peus de Montjuïc, les Drassanes, la torre rodona de les Puces i l'església i campanar de l'antic convent de Sant Francesc. En primer terme el Portal de Santa Madrona que donava a la porta de les Drassanes de la segona muralla. A les Drassanes Reials de Barcelona, aixecades en temps de Pere II, i sobre les quals s'hi bastí l'edifici gòtic actual, s'hi construïren les galeres de guerra de l'armada catalana medieval, terror d'enemics i infidels, senyores de la Mediterrània. |
 |
| 1563. Barcelona per Wyngaerde. Els grans vaixells, de guerra o de nolieig de mercaderies, restaven ancorats a prop de la platja. Dalt de la torre, un home prova de manejar les cordes i politges, i això dóna idea de la gran proporció dels màstils. Des del segle XII, probablement d'origen italià, es feia anar a la costa mediterrània aquest sistema de comunicació marítima comercial, sobre la base d'un codi combinat de boles i banderes en tres pals, amb el qual s'arribà a disposar d'una certa i ràpida transmissió de missatges que ha perdurat fins a la invenció dels moderns sistemes. |
 |
| 1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de l'espectacular bosc de torres i campanars de la ciutat al segle XVI, i l'arremolinament d'edificis de la ciutat vella. |
